Saxifragàcies

Infotaula d'ésser viuSaxifragàcies
Saxifragaceae Modifica el valor a Wikidata

Foamflower
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSaxifragales
FamíliaSaxifragaceae Modifica el valor a Wikidata
Juss., 1789
Tipus taxonòmicSaxifraga Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata

Saxifragàcia,Saxifragàcies o Saxifragaceae és una família de plantes amb flors. El nom deriva de dos termes llatins: saxum (pedra, roca) i frangere (trencar, fragmentar).

Conté uns 38 gèneres i unes 600 espècies.[1]

Característiques

Són plantes herbàcies o llenyoses amb predomini d'herbes perennes. Les fulles són alternes, oposades o en roseta, simples encara que de vegades profundament retallades. Les flors, vistoses, són hermafrodites, normalment actinomorfes o gairebé pentàmeres (rarament zigomorfes); androceu diplostèmon; gineceu ovari súper, semiínfer o ínfer, oberts o tancats, amb els carpels units a la part inferior. Les inflorescències generalment en raïm o panícula. Els fruits en càpsula, amb gran nombre de llavors. La reproducció vegetativa molt important, per bulbets, bé radiculars, bé en les axil·les de les fulles.

Distribució geogràfica

Les saxifragàcies constitueixen una família gairebé cosmopolita, amb espècies que viuen sobretot en territoris temperats, àrtics o regions alpines de l'hemisferi nord. Amb la restricció que es va fer de la família atenent especialment a criteris filogenètics moleculars, a Europa la família està representada només per tres gèneres: Chrysosplenium L., Micranthes Haw., i Saxifraga L., que és el gènere que dona nom a la família i que compta amb més espècies, gairebé 400, de les quals, 147 espècies i subespècies es troben a Europa.[1]

Gèneres

Referències

  1. 1,0 1,1 Fernández Prieto, José Antonio; Vázquez, Víctor M.; Pérez Vallines, René; Cires Rodríguez, Eduardo «Sistemática y diversidad de la família SAxifragaceae Juss. en la reserva de Biosfera de Somiedo (Asturias, Esoaña)» (pdf) (en castellà). Bol. Cien. Nat. R.I.D.E.A., 51, 2010, pàg. 277-298 [Consulta: 27 maig 2020].