Sare

Aquest article tracta sobre el moviment social. Si cerqueu el municipi basc a França, vegeu «Sara (Lapurdi)».
Logotip del moviment Sare

Sare ("xarxa" en eusquera) és un moviment basc divers per protegir els presos polítics. El 15 de juny de 2014 es va fer públic.

Març del 2014: Declaració de San Telmo

El 15 de març de 2014 diversos personatges coneguts de la societat basca van publicar el següent manifest:[1][2]

« Siglak atzean utzi nahi ditugun euskal hiritarrak gara giza eskubideen alde egiteko elkartu garenak. Hau ez delako gutxi batzuen ardura. Giza eskubideak denon ardura dira. Eta alderdikeriak alde batera utzi behar direlakoan gaude bakea erabat gauzatzeko bidean aurrera egin nahi bada. Horregatik norberaren etxearen goxoa utzi eta plazan gaituzue konponbide baten bila egin beharreko lanean gure aletxoa eskaintzeko asmoz. Eta horretarako jar gaitezen ados gutxieneko batzuetan behintzat.

Presoak preso dira epaituak izan direlako, epaitu gabe espetxean aurkitzen direlako edota zigor bat betetzen ari direlako.

Bestelako bideak bazter utzita, legeriak ematen dituen aukerak modu pertsonalean erabiltzea onartu dute.

Bere eskubideak errespetatuak izan behar dute. Beraien ingurune sozial afektibotik gertuen dagoen espetxean zigorra betez, gaixotasun larriak dituztenen kaleratzeari bide emanez eta bizi osorako zigorra ahalbidetzen duten neurriak indargabetuz.

Eta presoak bezala iheslariak eta deportatuak ere. Haiek herriratu daitezen bideak bilatu behar direlakoan gaude.

Horretarako giza eskubide hauek urratzen dituzten legeak aldatu behar badira aldatu daitezela.

Zergatik ezin dugu gutxieneko hauetan ados jarri?

Utziko didazue Twitterren ikusitako txio hau irakurtzen. Brian Currin galdekatzen zuen polizia frantsesak: “ez dut ulertzen zergatik gobernuek ez duten ezer egiten prozesuaren alde”.

Guk ere ez dugu ulertzen gobernu desberdinek, legearen barruan egin daitekeena ez egitea. Pertsona guztien giza eskubideak errespetatuak izan daitezen urratsik ez ematea. Ez dugu ulertzen konponbidea elikatu beharrean oztopoak jartzea. Eta ez ulertzeaz gain ez dugu onartzen. Ezin dugu zain segitu. Herri honek zilegi du giza eskubideen aldeko jarduna. Horregatik gaude hemen. Hasierako nitasunetik, norberaren etxeko goxotik, euskaldunok hain maitea dugun gutasunera pasatuz, gaur plaza honetan eta bihar Euskal Herria osoan. Eta “gu” honetara borondate berdina duten hiritar guztiak gonbidatu nahi ditugu sare indartsu eta geldiezin bat osatzeko. Nahiko genukeelako gaurkoa ez izatea “beste” argazki bat. Eta horretarako, sare hori adostasunean eraikitzeko, apirilaren 12an Eskoriatzako unibertsitatean Herritar Topaketak burutuko dira.

Gure indarra hitza bada erabil dezagun. Entzun dadila.

GIZA ESKUBIDEAK.KONPONBIDEA.BAKEA

»

Des d'aleshores s'han fet diverses trobades per donar l'oportunitat a la ciutadania de participar en la creació de la xarxa. Hi col·laboraren unes 2.800 persones. "Les trobades han estat riques, diverses en participació i enriquidores en el brou d'idees", va dir Toda.[3] En els debats fins a aquest punt, es van destacar quatre conclusions principals:

  • Si es volia construir un escenari de pau, calia resoldre el tema dels presos i fugitius.
  • S'hauria d'acabar amb la dispersió i la "legislació que permet la presó perpètua", s'haurien de repatriar els presos amb malalties greus i s'han de respectar els drets bàsics de tots els ciutadans a l'exili o deportació.
  • S'ha de donar protagonisme a aquella societat, "allò que cadascú podria fer".
  • Que calia una eina per organitzar aquesta activitat: "xarxa ciutadana, eficient i imaginativa".

Abril 2014: reunió a Eskoriatza

El 12 d'abril de 2014 "Drets humans. La solució sota la bandera de la pau", es van celebrar reunions a Eskoriatza per formar una xarxa destinada a la defensa dels drets dels presos i fugitius bascos.[4]

Unes 170 persones s'incorporaren a la universitat HUHEZI d'Eskoriatza. El passat 15 de març, arran del comunicat presentat al museu Telmo Deuna, moltes cares conegudes de l'àmbit cultural i polític, feren trobades per formar una xarxa cívica en defensa dels drets dels presos bascos.

Tal com explicaren Teresa Toda i Joseba Azkarraga, impulsors de la iniciativa, aquestes trobades tenien com a objectiu iniciar un debat per a vincular "l'activació social" en defensa dels drets dels presos bascos. Paral·lelament, conclogueren que calia crear una “eina” per a aconseguir aquest objectiu i que el primer pas hauria de ser acabar amb la dispersió.

Conclogueren que un dels principals reptes de la xarxa emergent era traslladar el tema a la societat i alhora influir en els governs de Madrid i París. Segons explicaren, durant les reunions es tractaren uns mínims acordats amb l'objectiu de traçar-ne un camí comú. Amb aquesta finalitat tots els participants es repartiren en 10 grups de treball diferents, per a treballar la caracterització de la xarxa ciutadana que s'havia de completar.

Juny del 2014: presentació a la plaça Zuloaga

El 15 de juny de 2014, després del procés de KonpONbidea que va durar tres mesos, es presentà la xarxa ciutadana a Donostia.[5] Els promotors feren una crida a la ciutadania a formar part de la solució. Els amics que es van reunir a la plaça Zuloaga van imaginar la xarxa.

L'objectiu de Sare era "teixir una xarxa comunitària que permeti la repatriació de presos i fugitius bascos". Amb aquesta finalitat, la xarxa ciutadana tenia oberta la "porta de l'esperança".

Tal com digueren en la presentació, asseguraren que s'havien fet passos per a una solució, entre els quals la Declaració d'Aiete del 17 d'octubre de 2011, tres dies després que ETA anunciés cessar l'activitat, el Pla de Pau i Convivència impulsat pel Govern Basc, el Col·lectiu de Presos Polítics Bascos i el Col·lectiu de Refugiats Polítics Bascos o la comunitat internacional referint-se a les "aportacions".

Destacaren que la ciutadania també va expressar la seva voluntat de tirar endavant, els Drets Humans el passat mes de gener. La solució la pau fent servir com a exemple el lema de la manifestació de Bilbao.

Activitat

Tal com es va publicar el 3 de setembre de 2014, Urkijo volia prohibir l'acte organitzat per Sare per al 20 de setembre.[6] El 6 de setembre, Sare va demanar la demolició del «mur» de dispersió el 20 de setembre. La plataforma va anunciar que disposava del permís per celebrar un acte pels drets dels presos bascos al pavelló de la Miribilla.[7]

Aquell 10 de setembre, l'alcalde de Bilbao Ibon Areso, va dir a Carlos Urkijo, representant del Govern espanyol al País Basc, que l'Ajuntament de Bilbao tenia l'obligació de cedir Miribilla a la xarxa de ciutadans a favor dels drets dels presos i presos.[8] L'11 de setembre l'Associació de Víctimes del Terrorisme va demanar a l'Audiència Nacional que prohibís l'acte preparat pel projecte Sare contra la dispersió dels presos bascos. Segons l'associació l'objectiu de la mobilització era elogiar els castigats per ser membres d'ETA . Per això digué que "s'exaltaria el terrorisme" i "les víctimes serien humiliades".[9]

El 12 de setembre Sare va planificar un gran i divers esdeveniment contra la dispersió. Els organitzadors ni tan sols van pensar en la possibilitat de prohibir la mobilització el dia 20 d'aquell mes, perquè “seria increïble”.[10]

El 29 de setembre Sare es va queixar que l'aïllament i la dispersió "exacerbaven" malalties greus i incurables. El moviment va condemnar la negació d'Ibon Iparragirre de complir la seva condemna a casa seva [11]

L'1 de novembre Sare tenia a punt 500.000 exemplars del 'quadern de la dispersió', per informar sobre la dispersió.[12]

El 28 de novembre va dir que organitzaria una manifestació contra la dispersió a Bilbao i volia que la mobilització fos molt nombrosa i amb molta participació.[13]

L'1 de desembre, Sare va aprovar la proposta de 'Zuzen Bidean' (en el camí correcte).[14]

Com es va saber el 12 de desembre la mobilització del 10 de gener seria silenciosa i sense pancartes. Sare volia reunir a tots els ciutadans partidaris dels drets humans, més enllà de sigles i ideologies, i cada participant tindria un llum, i l'encendrien tots plegats.[15]

El 13 de desembre s'aplegaren centenars de persones a Vitòria per participar en el "lurrikaran" (terratrèmol) convocat per Sare.[16]

El 18 de desembre Sare considerava "preocupant" que el Partit Nacionalista Basc no anés a la marxa pels drets dels presos. Segons aquest molts militants del partit governant participarien en la mobilització.[17]

Tal com se sabia el 19 de desembre, Xabier Arzalluz donaria suport a l'acte de Sare a Azkoitia el 20 de desembre.[18] Aquell mateix dia Sare i Now Euskal Herrira! van presentar un vídeo convocant la manifestació amb el lema es va estendre la crida a participar en la protesta que tindria lloc a Bilbao.[19]

El 20 de desembre Sare va presentar la marxa a favor de l'acostament dels presos a Azkoitia. L'acte va comptar amb el patrocini d'Anari, Xabier Arzalluz i Joseba Azkarraga.[20]

El 23 de desembre Sare va obtenir 101 suports per a la mobilització del 10 de gener. Entre ells Jagoba Arrasate, Josep Lluís Carod Rovira, qui fou vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Toti Martínez de Lezea, l'escriptor, Joane Somarriba, ciclista, o Iñaki Zarraoa, antic alcalde de Getxo.[21] El 30 de desembre Garbiñe Biurrun i Gemma Zabaleta es van sumar a la marxa a favor dels presos .[22] Al juliol de 2021 va convocar una marxa en suport de l'etarra Henri Parot que s'havia de celebrar a Mondragón el dia 18 de setembre (31 quilòmetres de marxa, els mateixos anys que Parot duia empresonat) però que va acabar desconvocant el dia anterior davant la pressió de les associacions de víctimes del terrorisme i de les institucions basques i espanyoles (aquell mateix dia 17 els governs basc i espanyol havien organitzat a Vitòria un homenatge als 39 assassinats per Parot). La va substituir per concentracions en desenes de municipis bascos en contra de la llei del 2003 que va augmentar els anys màxims de presó per a determinats delictes, com el de terrorisme, de 30 a 40 anys i que Sare considerava que era una forma «cadena perpètua encoberta».[23]

Notes

  1. http://www.naiz.info/actualidad/noticia/20140315/invitan-a-la-ciudadania-vasca-a-crear-una-red-en-defensa-de-los-derechos-de-los-presos Naiz.info, 2014-03-15
  2. https://web.archive.org/web/20140714113207/http://www.herritarrentopaketa.net/adibide-orrialdea/ Herritarren Topaketa
  3. http://www.berria.info/albisteak/92391/cafek_125_milioiko_kontratu_bat_lor_dezake_eskozian.htm Berria
  4. http://www.naiz.info/actualidad/noticia/20140412/sakabanaketarekin-amaitzeko-sare-herritarra-ehuntzen-hasi-dira Naiz.info, 2014-04-12
  5. http://www.berria.info/albisteak/92930/sare_izena_izango_du_preso_eta_iheslarien_eskubideen_aldeko_herritarren_sareak.htm Berria, 2014-06-15
  6. Jon Olano, «Sarek irailaren 20rako antolatutako ekitaldia debekatu nahi du Urkijok», Berria, 2014-09-04
  7. «Irailaren 20an sakabanaketaren "harresia" eraistera deitu du Sarek», Berria, 2014-09-06
  8. «'Sare'ri Miribilla uztera behartuta dagoela esan dio Aresok Urkijori», EiTB, 2014-09-10
  9. «Sare hilaren 20an Bilbon egitekoa den ekitaldia debekatzeko eskatu du AVTk», Berria, 2014-09-12
  10. Aitziber Laskibar Lizarribar, «Sarek ekitaldi jendetsua eta askotarikoa aurreikusten du sakabanaketaren aurka», Berria, 2014-09-12
  11. «Sarek salatu du bakartzeak eta sakabanaketak "okertu" egiten dituela gaixotasun larri eta sendaezinak». Berria, 30-09-2014.
  12. Jon Rejado, «Eskubideen aldarria, mundura», Berria, 2014-11-02
  13. «Sarek sakabanaketaren kontrako manifestazioa antolatu du Bilbon», EiTB, 2014-11-28
  14. «Sarek begi onez hartu du 'Zuzen Bidean' proposamena», Berria, 2014-12-02
  15. Aitziber Laskibar Lizarribar, «Urtarrilaren 10eko mobilizazioa isila izango da, eta pankartarik gabea», Berria, 2014-12-13
  16. «Sakabanaketaren aurka, ehunka lagunen «lurrikara»», Berria, 2014-12-14
  17. «Sarek "kezkagarritzat" jo du EAJ presoen eskubideen aldeko martxara ez joatea», Berria, 2014-12-18
  18. Enekoitz Esnaola, «Arzalluzek babesa emango dio Azkoitiko Sareri, bihar», Berria, 2014-12-19
  19. «Urtarrilaren 10eko manifestaziora deitzeko bideoa aurkeztu du Sarek», Berria, 2014-12-19
  20. «Sarek presoen hurbilketaren aldeko martxa aurkeztu du Azkoitian», EiTB, 2014-12-20
  21. «101 atxikimendu urtarrilaren 10eko mobilizazioari», Berria, 2014-12-23
  22. «Biurrunek eta Zabaletak bat egin dute presoen aldeko martxarekin», EiTB, 2014-12-30
  23. «Desconvocada la marcha en apoyo al etarra Parot por la presión de las instituciones y colectivos de víctimas». , 17-09-2021.

Enllaços externs

Read other articles:

  لمعانٍ أخرى، طالع مسقط (توضيح). وِلاَيةُ مَسْقَط مدينة بوابة مَسْقَط  علم أسماء أخرى Masqaṭ الاسم الرسمي مسقط  الإحداثيات 23°36′N 58°35′E / 23.600°N 58.583°E / 23.600; 58.583 تقسيم إداري  البلد  سلطنة عمان  المحافظة وِلاَيةُ مَسْقَط عاصمة لـ سلطنة عمانسلطنة مسق�...

 

LogaritmaDomain dan CitraDomain dari fungsi ( 0 , ∞ ) {\displaystyle (0,\infty )} Daerah hasil fungsi ( − ∞ , ∞ ) {\displaystyle (-\infty ,\infty )} Nilai-nilai spesifikNilai di + ∞ {\displaystyle +\infty } ∞ {\displaystyle \infty } Nilai maksimumTidak adaNilai minimumTidak adaSifat khususAkar 1 {\displaystyle 1} Invers x = b y {\displaystyle x=b^{y}} Turunan 1 x ln ⁡ b {\displaystyle {\frac {1}{x\ln b}}} Antiturunan x log b ⁡ x −...

 

Philippe Kemel Philippe Kemel en mars 2013. Fonctions Maire de Carvin En fonction depuis le 19 mars 2001(23 ans et 9 jours) Élection 18 mars 2001 Réélection 9 mars 200830 mars 201428 mai 2020 Prédécesseur Odette Dauchet Député français 20 juin 2012 – 20 juin 2017(5 ans) Élection 17 juin 2012 Circonscription 11e du Pas-de-Calais Législature XIVe (Cinquième République) Groupe politique SRC (2012-2016)SER (2016-2017) Prédécesseur Odette Duriez Successeur Marine Le...

Intercalary month in Hindu calendar Adhika-māsa (Sanskrit: अधिकमास, romanized: Adhikamāsa), also called the Adhik-mas, Mala-māsa, and the Purushottama-māsa, is an intercalated month[1] in the Hindu calendar that is inserted to keep the lunar calendar aligned with the months of the year.[2][3] The adhika-masa is an extra lunar month added to the solar calendar every three years[4] so that the lunar and the solar years are synchronised, alo...

 

Dana Moneter Internasional Logo Kantor pusat DMI di Washington, D. C., Amerika SerikatDataNama singkatFMI, FMI, FMI, FMI, FMI, FMI, FMI, FMI, IMF, IMA, IMF, IWF, FMI, IMF, NDF, MMF, FME, MMF, ΔΝΤ, HPF, ХПФ, AGS, IMF, FMI, DMI, SVF, IGF, MFW, FMI, MMF, MDS, FMN, XVF, FMI, XVJ, ХВЖ, MMF, ММФ, MMF, СБП, ไอเอ็มเอฟ, FMI, ԱՄՀ, CAI, TVF, МВФ, МВФ, ХВФ, YMF, ЭВФ, ОУВС, МВФ, MMF, МВФ, FMI, 아이엠에프, ХААФ, სსფ, IMF, ММФ, ХВ...

 

Cet article concerne la capitale de l'Algérie. Pour les autres significations, voir Alger (homonymie). Alger De gauche à droite et de haut en bas : côte méditerranéenne ; mémorial du Martyr ; immeuble Ahmed-Francis ; basilique Notre-Dame d'Afrique ; Grande Poste ; la casbah ; mosquée Ketchaoua. Noms Nom arabe الجزائر العاصمة Nom amazigh ⵍⴷⵣⴰⵢⵔ ⵜⴰⵎⴰⵏⴰⵖⵜ Administration Pays Algérie Wilaya Alger Daïra Sidi...

A cow in a Punjabi farm in rural Pakistan Being a country that has a largely rural and agriculture-based industry, animal husbandry plays an important role in the economy of Pakistan and is a major source of livelihood for many farmers. Between 30 and 35 million people in Pakistan's current labour force who estimated to be engaged in livestock rearing.[1] While the agricultural practice is prevalent throughout the entire country, it is more common in the fertile provinces of Punjab an...

 

2006 single by Keane This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Crystal Ball Keane song – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (February 2013) (Learn how and when to remove this message) Crystal BallSingle by Keanefrom the album Under the Iron Sea B-sideMaybe I Can ChangeThe Iron Sea: Magic ...

 

Pari air tawar raksasa Status konservasi Terancam  (IUCN 3.1)[1] Klasifikasi ilmiah Domain: Eukaryota Kerajaan: Animalia Filum: Chordata Kelas: Chondrichthyes Superordo: Batoidea Ordo: Myliobatiformes Subordo: Myliobatoidei Superfamili: Dasyatoidea Famili: Dasyatidae Subfamili: Urogymninae Genus: Urogymnus Spesies: Urogymnus polylepisBleeker, 1852 Kisaran geografis (tidak termasuk populasi yang tidak dipastikan masih ada dan/atau sejenis)[1] Sinonim Himantura chaophraya ...

Big Bend RangesMount Sir Sandford from Gothics GlacierHighest pointPeakMount Sir SandfordElevation3,519 m (11,545 ft)Coordinates51°39′24″N 117°52′03″W / 51.65667°N 117.86750°W / 51.65667; -117.86750GeographyCountryCanadaProvinceBritish ColumbiaParent rangeSelkirk Mountains The Big Bend Ranges are a subrange of the Selkirk Mountains of the Columbia Mountains in southeastern British Columbia, Canada, located in Big Bend of the Columbia River no...

 

American 1960s civil rights campaign This article is about the wave of sit-ins during the 1960s in the United States. For the nonprofit organization, see International Civil Rights Center and Museum. Sit-in movementPart of the Civil Rights MovementStudent sit-in at Woolworth in Durham, North Carolina on February 10, 1960DateFebruary 1, 1960 – 1964LocationUnited StatesCaused by Racial segregation in public accommodations Reaction to the Greensboro sit-ins Parties Student activists Segregated...

 

Persian-derived Jewish language of the eastern Caucasus Judeo-TatCuhuri, Жугьури, ז׳אוּהאוּראִ‎Native toAzerbaijan, Russia – North Caucasian Federal District, spoken by immigrant communities in Israel, United States (New York City)EthnicityMountain JewsNative speakers80,000 (2010–2018)[1]Language familyIndo-European Indo-IranianIranianWestern IranianSouthwestern IranianPersian[2]TatJudeo-TatWriting systemLatin, Cyrillic, HebrewLanguage co...

Bupati Lombok BaratPetahanaSumiatunsejak 13 November 2023Masa jabatan5 tahun (definitif)Dibentuk1959Pejabat pertamaJ.B. Tuhumena MaspeitellaSitus weblombokbaratkab.go.id Berikut ini adalah daftar Bupati Lombok Barat semenjak terbentuknya, sesuai Undang-Undang Nomor 69 Tahun 1958 tentang Kabupaten Lombok Barat, yakni: No Potret Bupati Mulai menjabat Akhir menjabat Prd. Ket. Wakil Bupati 1 J. B.Tuhumena Maspeitella 1959 1960 1   – 2 Lalu AnggratB.A. 1960 1965 2   3 Drs.Said 196...

 

1937 American drama film directed by Richard Rosson Behind the HeadlinesLobby card for the filmDirected byRichard RossonScreenplay byEdmund HartmannJ. Robert BrenStory byThomas AhearnProduced byCliff ReidStarringLee TracyDiana GibsonCinematographyRussell MettyEdited byHarry MarkerProductioncompanyRKO Radio PicturesRelease date May 14, 1937 (1937-05-14) (US)[1] Running time60 minutesCountryUnited StatesLanguageEnglish Behind the Headlines is a 1937 American crime act...

 

For other uses, see Stopera (surname). Complex with city hall and opera in Amsterdam 52°22′02″N 4°54′06″E / 52.36722°N 4.90167°E / 52.36722; 4.90167 StoperaThe StoperaGeneral informationAddressAmstel 1, 1011 PN Amsterdam, the NetherlandsCurrent tenantsGovernment of Amsterdam, Dutch National Opera, Dutch National Ballet and Holland SymfoniaCompletedSeptember 1986; 37 years ago (1986-09)ClientGovernment of AmsterdamDesign and constructi...

PBS member network in Idaho For the airport serving Anderson, Indiana, assigned the ICAO code KAID, see Anderson Municipal Airport. Idaho Public TelevisionTypeNon-commercial educational broadcast television networkBrandingIdaho Public Television PBSCountryUnited StatesFirst air dateSeptember 6, 1965; 58 years ago (1965-09-06)AvailabilityStatewide IdahoTV stationssee § StationsBroadcast areaStatewide IdahoOwnerState of IdahoParentState Board of EducationAffiliation...

 

La bataille de Scheveningen, lors de la Première guerre anglo-néerlandaise, peinte par Jan Abrahamsz Beerstraaten. Les guerres anglo-néerlandaises — Anglo-Dutch Wars en anglais et Engels-Nederlandse oorlogen en néerlandais — sont une série de quatre guerres au XVIIe siècle et au XVIIIe siècle entre l'Angleterre puis le Royaume de Grande-Bretagne et les Provinces-Unies. Leur enjeu est le contrôle des échanges commerciaux internationaux ; de ce fait, la qua...

 

جوني ديب (بالإنجليزية: Johnny Depp)‏ جوني ديب في عام 2019 معلومات شخصية اسم الولادة جون كريستوفر ديب الثاني الميلاد 9 يونيو 1963 (العمر 61 سنة)أوينسبورو، كنتاكي، الولايات المتحدة الإقامة لوس أنجلوس  مواطنة الولايات المتحدة  لون الشعر شعر بني  الطول 1.78 م (5 قدم 10 بوصة) اس...

Faction Pakistan Peoples Party Workers پاکستان پیپلز پارٹی ورکرزAbbreviationPPP-WPresidentSafdar Ali AbbasiFoundedOctober 22, 2014 (2014-10-22)[1]Split fromPakistan Peoples PartyIdeologyPopulism[2]Social democracy[3]Political positionCentre-left[4]National affiliationGrand Democratic Alliance[5]International affiliationSocialist InternationalSenate0 / 104National AssemblyAssembly dissolvedElection symbolVic...

 

British geologist and palaeontologist (1860–1929) Sydney Savory BuckmanSydney Savory Buckman, English palaeontologist and stratigrapher.Born(1860-04-03)3 April 1860Cirencester, EnglandDied26 February 1929(1929-02-26) (aged 68)NationalityBritishOccupation(s)Palaeontologist and stratigrapherYears active1883-1930Notable workA Monograph of the Ammonites of the Inferior Oolite Series Sydney Savory Buckman (3 April 1860, in Cirencester – 26 February 1929) was a British palaeontologist...