Es tracta d'un edifici d'una sola nau, sense capelles laterals, amb un cambril darrere de l'altar major, al qual s'accedeix per una porta a cada costat del presbiteri, allà trobem cinc pintures de l'artista Teresa Ferrer de Sitges que perpetuen les ermites del terme i la parròquia de Sant Jaume. La volta arrenca d'un fris continu i és de mig punt amb llunetes. Els angles del presbiteri són rematats per petxines.[1]
La façana principal, que era totalment llisa es va decorar amb uns esgrafiats l'any 1985. Una porxada de tres arcs que donen accés a la porta d'entrada, un ull de bou petit sota el campanar, dues finestres laterals i una rosassa formen la totalitat del conjunt ornamental. L'església és de paredat amb reforç de carreu als angles.[1]
Història
L'actual edifici substituí un altre santuari anterior del segle xvi que es construí per venerar-hi la imatge que havia oblidat un pelegrí reusenc durant la primera meitat del segle. El nou edifici es planificà el 1758 i les obres s'iniciaren el 1762, dirigides pel mestre de cases Pere Sans. El 1770 hi fou col·locat un bell retaule barroc que perdurà fins al 1936.[1]
L'any 1991 s'emprèn la tasca de decorar-lo i s'opta per unes pintures d'estil bizantí i representen episodis de la història de la Salvació. Se n'encarrega del treball Juan Etxenique i Celis, ortodox xilè.[1] La devoció a la Verge de Loreto és avui tan important com en altres temps i els cultes de la festa major del poble són en el seu honor.[1]
↑ 1,01,11,21,31,4«Santuari de la Mare de Déu de Loreto». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 desembre 2012].
.JPG)
