A quatre anys quedà òrfena i fou educada per una germana seva. S'explica que als set anys ja aplegava les seves cosines per a resar el rosari; ben aviat, començà a menar una vida de pietat i mortificació i feu vot de virginitat. Aprengué a tocar el clavecí i la viola de mà (es conserva com una relíquiala que havia tingut, molt usada). Cercà orientació a l'església dels jesuïtes, i de resultes dels seus consells, n'adoptà pràctiques religioses. En no tenir aquesta orde una branca femenina, el 6 de novembre del 1639 ingressà amb el nom de Mariana de Jesús al Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que li proporcionà l'escalf de la congregació, sense els lligams d'haver de residir en una comunitat (sembla que a Quito, en aquells moments, una congregació religiosa no sempre era sinònim d'una vida religiosa). Com a manifestació de pietat, decidí recloure's a casa a pregar, d'on només sortia per a anar a missa. Sembla que molta gent li demanava consell, i tingué fama com a mitjancera. També se li atribuí el do de la profecia i el d'haver viscut els sis darrers anys de la seva vida en dejuni gairebé absolut, ingerint només l'hòstia consagrada de l'eucaristia diària.
El 1645, i com a conseqüència d'una sèrie de terratrèmols, i una epidèmia subsegüent de rubèola (xarampió, probablement) i crup (diftèria), una gran mortaldat causà estralls a Quito. En un sermó, el sacerdot jesuïta Alonso de Rojas oferí la seva vida a canvi de la fi dels terratrèmols, i Mariana de Jesús intervingué per posar-se en el lloc del sacerdot. Aquell mateix dia hagué d'enllitar-se, malalta, i morí el 26 de maig, amb vint-i-sis anys. Els terratrèmols no es reproduïren i aquest fet li atorgà popularment fama de santa. Les seves restes i altres relíquies[1][2] es conserven a l'església de la Compañía de Quito.
És coneguda com l'Assutzena de Quito (La Azucena de Quito) per un fet sobrenatural que li és atribuït: Quan emmalaltí, calgué sagnar-la i la minyona abocà la sang a un sot del jardí, on nasqué poc després una assutzena. Iconogràficament, es representa a Santa Mariana de Jesús amb aquesta flor a les mans.
L'Asamblea Nacional Constituyente de l'Equador li atorgà, el trenta de novembre del 1945, el títol d'Heroína de la Patria[3]Arxivat 2007-03-20 a Wayback Machine.. Pius IX la beatificà el 20 de novembre del 1853 i Pius XII la canonitzà el 4 de juny del 1950; fou la primera santa equatoriana. L'església catòlica celebra la seva festa el 26 de maig.
La Fundación "Mariana de Jesús[4] va ser creada a Quito el 1939 per María Augusta Urrutia d'Escudero; quan es van redactar els estatuts, el 1950, la fundadora va decidir confiar-la a la Companyia de Jesús. Els seus objectius són la realització de programes de benefici públic en els camps de la salut, l'educació, l'habitatge i els menjadors populars, l'organització social i comunitària i d'altres. El govern equatorià en va ordenar la dissolució el 2005, però la mesura va ser revocada poc després, possiblement per la pressió internacional [4]Arxivat 2006-10-06 a Wayback Machine. [5].
Altres institucions
La parròquia[5] i el col·legi[6] de St. Mariana de Paredes (Saint Marianne de Paredes) a Pico Rivera, Los Angeles (EUA)
A Equador, parròquies de Santa Mariana de Jesús o Santa Marianita de Jesús a diversos bisbats [6]Arxivat 2006-07-09 a Wayback Machine.. Col·legis de Santa Mariana de Jesús a Cuenca (Equador)[7] i a Chacao (Veneçuela)
Carlos Manuel Larrea Las biografías de Santa Mariana de Jesús Quito: Corporación de estudios y publicaciones, 1970
Frances Parkinson Keyes The Rose and the Lily [=Santa Rosa de Lima i Santa Mariana de Jesús] New York: Hawthorn Books, 1961 (anglès)
Aurelio Espinosa Pólit Santa Mariana de Jesús, hija de la Compañía de Jesús Quito: Prensa Católica, 1957
Jacinto Morán de Butron, edición crítica por Aurelio Espinosa Pólit Vida de Santa Mariana de Jesús Quito: Imprenta Municipal, 1955 [Edició extreta del manuscrit de 1697 i de l'edició del 1724]
Isabel Flores de Lemus Santa Mariana de Jesús, Virgen: 1618-1645 Madrid: Consejo Superior de Misiones, 1950
