El crup (o laringotraqueobronquitis) és una malaltia respiratòria que es desencadena usualment per una infeccióviral aguda de les vies respiratòries superiors. La infecció produeix inflamació a la gola, la qual cosa interfereix amb la respiració normal i produeix els clàssics símptomes de tos de gos, estridor i disfonia.[1] Pot produir símptomes lleus, moderats o severs, els quals empitjoren freqüentment durant la nit. Es tracta usualment amb una dosi única d'esteroides orals; en casos més severs s'utilitza ocasionalment epinefrina. Rarament requereix hospitalització.[2]
El crup es diagnostica clínicament, un cop exclosa la possibilitat d'altres causes més greus (per exemple epiglotitis o la presència d'un cos estrany a les vies respiratòries).[3] Normalment no cal fer altres estudis com ara anàlisi de sang, radiografies i cultius. Es tracta d'una condició relativament comuna que afecta en algun moment al 15% dels nens, principalment entre els 6 mesos i 5-6 anys. Gairebé mai es presenta en adolescents i adults.
Abans de l'arribada de la vacunació, el crup era causat amb freqüència per la diftèria, i era sovint mortal. Actualment aquesta causa és un fet del passat en el món occidental a causa de l'èxit de la vacuna contra la diftèria i la millora de la higiene i la qualitat de vida.[4]
Estridor inspiratori i expiratori en un nen de 13 mesos amb crup
El crup es caracteritza per tos de gos, estridor, disfonia, i dificultat per respirar que empitjoren freqüentment durant la nit.[1][5] La tos de gos es sol descriure com el so d'una foca o lleó marí.[6] El estridor empitjora amb l'agitació o els plors i si pot escoltar-se en repòs, pot ser un indici d'un estrenyiment crític de les vies respiratòries. A mesura que el crup empitjora, el estridor pot disminuir considerablement.[1]
Es considera que el crup es deu a una infecció viral.[1][8] Altres utilitzen el terme de manera més àmplia per incloure la laringotraqueitis aguda, crup espasmòdic, diftèria laríngia, traqueïtis bacteriana, laringotraqueobronquitis i laringotraqueobronconeumonía. Les dues primeres malalties impliquen una infecció viral i generalment són de simptomatologia lleu; les últimes quatre es deuen a infeccions bacterianes i són generalment més severes.[6]
