És una església de dimensions grans, d'una nau amb capelles laterals i absis semicircular en la qual s'hi combinen elements d'un barrocclassicitzant (frontis) amb les restants estructures que corresponen a la perduració molt tardana de formes romànico-gòtiques dins l'arquitectura religiosa popular del país.[1]
Al frontis hi ha una portada amb llinda motllurada en la qual hi ha una creu d'aspa (referència al martiri de la patrona) i la data 1754; al damunt una fornícula ara sense imatge i més amunt un rosetó. La nau és coberta amb volta apuntada i seguida; l'arc presbiteral és de punt rodó i l'absis es cobreix amb quart d'esfera. Les capelles laterals (tres per costat) tenen voltes rebaixades. Tot l'interior i la façana són arrebossats. A l'absis hi ha una finestra de doble biaix, però desplaçada al sud La construcció és de grans rebles i pedres desbastades. Al nord-oest es dreça un alt campanar quadrat amb arcades apuntades, construït amb carreuada, de calcària.[1]
Història
Aquesta església ja existia l'any 1035, ja que s'esmenta en el testament, d'aquesta data, de Gilabert que és el, molt probable, primer antecessor conegut del llinatge feudal dels Cruïlles -Cruïlles de Peratallada a partir de la meitat del segle xiii- que foren senyors i prengueren el nom d'aquest lloc.[1]
Al Museu d'Art de Girona, a la sala 8, de pintura gòtica, s'hi exposa el retaule de Sant Bartomeu -pintura sobre taula- del segle xv, procedent de la parroquial de Santa Eulàlia de Cruïlles.[1]
↑ 1,01,11,21,31,4«Santa Eulàlia de Cruïlles». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
.jpg)
