El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.[1] Presenta unes característiques particulars, especialment en arquitectura, que el diferencien del gòtic europeu d'influència francesa. També comparteix algunes característiques amb el gòtic llenguadocià, desenvolupat al sud d'Occitània.
El seu origen es troba en el manteniment de molts trets de l'arquitectura romànica i en les construccions monàstiques de l'Orde del Cister o Cistell.
Jaume el Just és el rei que propicià l'entrada del gòtic a Catalunya: a Sicília, s'havia amarat d'una nova sensibilitat que li va permetre de concebre l'art com un mitjà per donar prestigi a la Corona d'Aragó. Jaume el Just estava casat amb Blanca de Nàpols, que per tradició familiar participava d'aquesta cultura refinada de la cort. El monestir de Santes Creus va esdevenir un símbol programàtic d'aquesta transformació estètica.
Trets diferencials
Voltes de la part central i lateral de la Seu de Manresa.Arcs de mig punt i contraforts a l'església gòtica de Pals
L'arquitecturacatalana del període gòtic presenta diversos elements comuns amb el gòtic internacional, però el marc socioeconòmic i el rol del gòtic a Catalunya com a instrument d'expressió de la puixança del país el diferencien. Tot i que la majoria d'elements formals i l'estructuració espacial provenen del gòtic general europeu, diverses influències i el seu rol d'instrument d'Estat converteixen el gòtic català en un fenomen diferent, que té també uns trets estilístics propis, fomentant una austeritat de línies i formes totalment allunyada del decorativisme internacional i amb un gust especial per crear espais unitaris i diàfans.
Les característiques principals del gòtic català, comparades amb el gòtic internacional, són:
Gòtic català
Gòtic internacional
Espais unitaris
Espais compartimentats
Formes exteriors compactes i llises
Formes exteriors a diverses profunditats
Grans superfícies llises on els cossos de l'estructura només es marquen amb motllures
Catalunya va viure moments de prosperitat i d'importants conquestes entre els segles xii i xv. Les ciutats van créixer i, amb la plenitud, va arribar la febre constructiva. Es van aixecar grans catedrals com les de Girona i Santa Maria del Mar o monestirs com el de Santa Maria de Pedralbes.[2] Durant l'època gòtica, no tot van ser edificis religiosos. Des del segle xiii fins a pràcticament l'inici del XVI es van aixecar equipaments cívics, fàbriques, ponts i equipaments militars.
_-_1.jpg)
