Està situada[1] a prop de l'extrem nord-oest del terme comunal, al nord-est de Llúgols, en el que fou el veïnat de Llúgols de Dalt.
Història
L'únic esment que es té de l'església és del 1375, quan aquesta església rep una donació d'un veí d'Orbanyà. També consten a finals del segle xii i principis del XIII unes possessions en el territori d'aquesta església del cavaller Berenguer d'En.
Arquitectura
L'església tenia les característiques habituals en el romànic: nau única, capçada a llevant per un absis semicircular, amb la porta a la façana meridional. La coberta de la nau era una volta de canó llis apuntada. Actualment és mig esfondrada, però conserva l'extrem oriental, amb l'arc presbiterial i l'absis. És un edifici del segle xiii.
Bibliografia
Becat, Joan. «132 - Rià i Cirac». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
Gavín, Josep M. «Conf 123. Sant Sadurní de Llúgols». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7.
Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Rià i Cirac». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
Ponsich, Pere. «Rià i Cirac: Sant Serni d'Eroles». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4.