Està situada[2] en el sector nord del nucli vell de Cànoes, a la cellera de la qual nasqué el poble, en el seu punt més elevat.
Història
L'església de Sant Quirc i Santa Julita
L'església va ser edificada al segle xi. Abans del 978, el bisbe d'Elna[3] donà l'església i el poble que l'envoltava a l'abadia de la Grassa, que l'elevà a la categoria de priorat el 1382[4] i passà a fer-la administrar per un prevost.
El temple va ser modificat al segle xv i, amb canvis de molta més envergadura, al segle xix. Modernament s'hi han fet noves obres (1972), i pocs elements han restat genuïnament antics. Va ser declarat monument històric de França[5] el 1972.
Arquitectura
Façana meridional
L'absis, semicircular però sensiblement ultrapassat, és romànic i presenta cinc arcades sobre columnes adossades, amb capitells esculpits. Al segle xix, hom afegí a la nau original romànica dues de laterals, a banda i banda de la principal (1876-1878); aquestes obres causaren l'esfondrament de la volta, que fou reconstruïda ja en estil contemporani (1884-1885), amb una àmplia arcada de cairons.
De mobiliari antic conserva una marededéu del segle xiv, estàtues de sant Quirc i de santa Julita (del segle xvi), de sant Galderic (segle XVII) i dos crists del xviii. També té una tela pintada del segle xvii, i a la façana es pot contemplar una làpida del XVI. També hi ha a l'interior una pica baptismal del segle xii.
L'interior de l'església
Interior de l'església
Nau principal i absis central
Nau principal des de l'absis
Sostre actual de la nau central
Nau col·lateral meridional
Nau col·lateral septentrional
Decoració
Restes de pintures murals romàniques
L'església conserva algunes restes de l'antiga decoració mural romànica.
Portals i altres del clos del poble
Pintures de la meitat nord
Pintures de la meitat sud
Els capitells esculpìts de l'absis
Els capitells
Ordenats de nord a sud
Bibliografia
Corts, Ramon; Galtés, Joan; Manent, Albert. Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya. I : A-C. Barcelona: Generalitat de Catalunya-Ed. Claret, 1998, p. 411-412. ISBN 9788439346135.
Gavín, Josep M. «Ros 68. Sant Quirze i Santa Julita de Cànoes». A: Inventari d'esglésies 3** Capcir-Cerdanya-Conflent-Vallespir-Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies). ISBN 84-85180-13-5.
Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Montpellier: Les Presses du Languedoc, 2003, p. 334. ISBN 978-2-8599-8244-7.
Ponsich, Pere. «Cànoes: Sant Quirc i Santa Julita de Cànoes». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.
↑Entre el 968 i el 977, el bisbe d'Elna era Sunyer d'Empúries, fill de Gausfed I d'Empúries
↑Així es ressenya a l'apèndix de Roigé, Prim «La deixa apostòlica: l'exemple d'Elna (1391)». Estudios sobre rentas, fiscalidad y finanzas en la Cataluña Bajomedieval. CSIC [Barcelona], 1993, pàg. 455-486.
