PROFILPELAJAR.COM

Quirze i Julita
	Icona russa amb la vida dels sants, ca. 1600
Biografia
	Julitta (en) (Konya, segle III - Tars, 304). Santa (16 de juny)Quirze (Konya, - Tars, 304). Santa (16 de juny)
Naixement	Κηρύκος (Kērykos) i Ἰουλίττα (Iulitta); ca. 301 i segle iii
Mort	304; Tars
Sepultura	Auxerre; un bras i part del cap a la Catedral de Saint-Cyr et Sainte-Juliette de Nevers; relíquies a diversos llocs de França
Període	Imperi Romà
Activitat	(Floruit: segle IV )
Màrtirs
	sant ;
Celebració	Església Catòlica Romana, Església Assíria Oriental, Església Ortodoxa Copta, Església Siríaca, Església Ortodoxa Grega
Pelegrinatge	Nevers, Tournai
Festivitat	16 de juny (15 de juliol a Orient)
Iconografia	Un nen i una dona, junts; el nen sol, despullat sobre un os; en el martiri, el nen llençat per una escala o al terra
Patró de	Nens que pateixen tortures o malalties; Nevers, Calella, Durro (festa petita); a Catalunya, Quirze era patró dels ganduls

Quirze (en grec Κηρύκος (Kērykos)), o Ciríac o Cir, i sa mare Julita o Julieta (en grec, Ἰουλίττα) van ésser dos cristians màrtirs l'any 304 a Tars. No se'n conserva cap testimoni històric i la seva història consisteix en llegendes i tradicions pietoses. Més que probablement, es tracta de personatges llegendaris. Són venerats com a sants a tota la cristiandat, com a protectors dels pobres i els nens. La seva festivitat és el 16 de juny.

Historicitat i expansió del culte

Algunes d'aquestes llegendes es van originar en la confusió amb un altre nen màrtir anomenat Ciriac d'Antioquia. Es deia que Constantí I va descobrir les relíquies de Quirze i Julita i va edificar un monestir a Constantinoble per guardar-les, a més d'una església a Jerusalem. Al segle iv, Sant Amador, bisbe d'Auxerre, va portar-ne algunes relíquies d'Antioquia a l'abadia d'Auxerre, on es va estendre ràpidament el seu culte.

A França era conegut com a Saint Cyr, donant nom a molts llocs. D'aquí passà a la península Ibèrica, especialment a Catalunya, on abunden els topònims amb la forma Quirze i les ermites que hi són dedicades: Sant Quirze de Besora, Sant Quirze Safaja, Sant Quirze de Pedret, etc.

Ja al segle vi, però, les actes del martiri de Quirze i Julita van ser considerades apòcrifes pels pseudo-gelasians.

Llegenda

La tradició els fa cristians naturals de Licaònia (Àsia Menor) que fugiren a Tars quan la persecució decretada per l'emperador Dioclecià. Quirze tenia llavors tres anys. Van ser detinguts pel governador Domicià que va condemnar la mare a ser torturada en presència de son fill. En veure-ho, el nen va esgarrapar la cara del governador i aquest el va agafar i el va estimbar escales avall, matant-lo. La mare va demostrar la seva joia perquè el nen hagués assolit la corona del martiri. Una altra versió diu que el nen, tot i la seva edat, va declarar eloqüentment la seva fe i la seva negativa a abjurar-ne.

El governador va fer que torturessin Julita: li van passar ganxos punxeguts pels costats i va ser decapitada. Els seus cossos van ser abandonats i els cristians, d'amagat, els van recollir i enterrar.

Sant Quirze i Carlemany

Una llegenda originada a Nevers diu que Carlemany va somniar que en una cacera l'atacava un os salvatge i que n'era salvat per l'aparició d'un nen que li deia que, a canvi, havia de donar-li les seves robes per cobrir-se. El bisbe de Nevers va interpretar el somni dient a l'emperador que el nen era Sant Quirze i que li demanava que reparés el sostre de la seva església a Nevers.