Es troba a l'extrem nord de l'antic terme de Lloberola, a tocar del de Pinell, del que el separa la Riera de Sallent. Situada a uns 200 metres al nord-est de la masia de Mas d'en Forn, de la que pren el nom, està envoltada i camuflada enmig d'un bosc del qual amb prou feines despunta la seva espadanya.
Descripció
Petita ermita feta amb carreus de pedra. Té una sola nau i un absis rodó, orientada, com és normal, d'orient a ponent. Nau coberta per una volta de canó. Té un arc toral i un de preabsidal, tots dos de mig punt. A la façana de ponent (la principal), té una entrada rectangular als laterals i formant arc rebaixat a la part superior, amb la data "1808" a la clau de l'arc. És adovellat. A sobre té una rosassa. Entre l'entrada i la rosassa hi ha un escut heràldic. A la part superior de la façana, campanar d'espadanya d'una sola obertura. Té finestres a l'absis i al mur est. L'interior és arrebossat i pintat de blanc. S'hi arriba per una pista a la dreta del Mas d'en Lluc, després d'uns quilòmetres, hi ha un prat on hi ha el Mas d'en Forn, a l'inici del prat l'edifici ens queda a l'esquerra dins del bosc.[1]
Mas d'en Forn[2] és una masia del municipi de Biosca, al Solsonès. Està situada al marge esquerre de la Riera de Sallent, a un centenar de metres per sobre del seu curs. Bastida dalt d'un turó, a la mateixa carena, domina de forma espectacular tota la vall de Sallent fins a Sanaüja.
L'edifici pròpiament de la masia es manté en relatiu bon estat, gràcies al fet que encara conserva la teulada. En ell es distingeixen clarament dos cossos:
El que seria la primitiva masia, de planta rectangular i teulada a doble vessant. Orientació predominant nord - sud, façana i portal d'entrada a l'est i carener paral·lel a la façana. Construcció amb carreus de pedra regulars i ben escairats. Magnífic portal d'entrada amb arc de mig punt compost de grans dovelles. Poques obertures a les façanes nord i oest. A l'est i sud algunes finestres ben emmarcades, sobretot a la façana est, sobre el portal. Bastida sobre una codinera, l'accés al portal es feia mitjançant una rampa amb escales.
A la part de llevant de la façana, a partir del portal d'entrada, s'hi va afegir una ampliació aprofitant el desnivell del terreny. Els carreus ben treballats ja només es troben a les cantonades de l'edifici i als marcs de les obertures. Els dos cossos queden, emperò, molt ben conjuntats.
Dels edificis annexos només se'n pot destacar el que devia ser la pallissa que encara conserva la seva façana dempeus. Presideix el recinte de l'era, sobreaixecada del terreny per mitjà d'una paret de pedra que l'envolta i des de la qual es té la millor perspectiva de la contrada.
↑ 1,01,1«Sant Miquel del Mas d'en Forn». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 març 2013].
