L'arc toral o arc faixó és l'arc transversal a la nau i que sustenta la volta. A les voltes de canó, és purament un reforç de la volta. Aquest tipus d'arcs va encastat a l'estructura i la seva orientació és transversal a l'eix de la mateixa; d'aquesta manera queda dividida en trams.

També s'anomena arc toral cadascun dels quatre arcs sobre els quals descansa una cúpula.

L'arc toral és visible des de l'interior de la volta, on es recolza en els pilars laterals que sostenen la coberta, a manera de prolongació estructural; les seves tensions es transmeten a l'exterior mitjançant contraforts, en l'arquitectura romànica, o amb arcbotants, en l'arquitectura gòtica.

Dit en paraules senzilles, els arcs torals són els arcs que divideixen transversalment en trams la volta de canó que cobreix una nau i que descarreguen el pes de la mateixa en les pilastres, a les que de vegades s'adossen petites columnes.

N'hi ha que remarquen les voltes de canó i voltes d'aresta; en l'arquitectura gòtica es denomina arc perpany, que formen part de la volta d'aresta o volta de creueria.

• 
  Arcs torals a l'església de Sant Sadurní de la Salsa d'Ogern (Bassella - Alt Urgell)
• 
  Arcs torals perpendiculars a la nau central, a l'església de Sant'Andrea Della Valle, a Roma.
• 
  Arcs torals sobre els quals descansa la cúpula a l'església del Patriarca, de València.

• G. Fatás y G. M. Borrás. Diccionario de términos de arte. Madrid: Alianza Editorial, 1993, p. 27. ISBN 84-7838-388-3. 
• José Ramón Paniagua. Cátedra. Vocabulario básico de arquitectura, 1990, p. 53. ISBN 84-376-0134-7.