Salvador Barberà Sandez |
|
| Naixement | 1946  (78/79 anys)
Barcelona |
|---|
| Formació | Universitat de Barcelona
Universitat del País Basc
Universitat Northwestern |
|---|
| Director de tesi | Hugo F. Sonnenschein |
|---|
|
| Ocupació | economista, professor d'universitat, escriptor |
|---|
| Ocupador | Universitat Autònoma de Madrid
Universitat del País Basc
Universitat Autònoma de Barcelona |
|---|
| Membre de | |
|---|
|
| Estudiant doctoral | Anna Bogomolnaia, Riste Gjorgjiev, Diego M. Caramuta, Nan Li, Danilo Santa Cruz Coelho, Cristina Rata, Carmelo Rodríguez Álvarez, Matthias Dahm, Juan Perote Peña, Antonio Nicolò, Alexander Kovalenkov, Antonio Remoro Medina, Leobardo Plata Pérez i José Alcalde Pérez |
|---|
|
|
Salvador Barberà Sandez (castellà: Salvador Barberà Sández) (Barcelona, 1946) és un economista català, considerat una autoritat a escala internacional en la teoria de l'elecció social i les aplicacions de la teoria de jocs.[1]
Biografia
Fill d'un petit empresari, estudià al Liceu francès de Barcelona. Estudià ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona, on va coincidir amb Andreu Mas-Colell, Alfred Pastor Bodmer i Xavier Calsamiglia i Blancafort i col·laborà en l'organització del SDEUB, raó per la qual hagué de continuar els estudis a la Universitat de Bilbao, on es llicencià el 1968. Després de fer el servei militar a Ceuta marxà als Estats Units, on el 1975 es doctorà en economia a la Universitat Northwestern.[2] Després tornà a, on va treballar com a professor agregat a la Universitat Autònoma de Madrid i a la Universitat del País Basc, fins que el 1988 va obtenir la càtedra d'anàlisi econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona. El mateix any fou escollit fellow de l'Econometric Society.
En 2000 va fundar i presidir l'Associació Espanyola d'Economia. Ha publicat nombrosos articles sobre la teoria de l'elecció social, amb aportacions en el disseny de mecanismes d'elecció no manipulables. De 1984 a 1988 fou membre del Consell d'Universitats pel Congrés dels Diputats. De 1999 a 2004 fou director de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), i de 2004 a 2006 fou secretari general de Política Científica i Tecnològica en el primer govern de José Luis Rodríguez Zapatero. El 1996 fou guardonat amb el Premi Rei Joan Carles I d'Economia, en 2008 amb el Premi Rei Jaume I d'Economia per la Generalitat Valenciana i en 2010 amb el Premi Nacional d'Investigació Pascual Madoz.[3]
Referències
