El grup dels rubiols[1][2][3] comprén bolets terrestres de grans a menuts, de cama consistent i de més de 5-6 mm de diàmetre, amb un o dos anells, les làmines lliures i que en madurar prenen color xocolata fosc o negre.
Erol o corriol de rubiols anisats (Agaricus arvensis)
Són fongs descomponedors, que creixen en terrenys rics en matèria orgànica, húmics o adobats, on poden formar corriols [4]
Per diferenciar els rubiols és de gran utilitat emprar reactius macroquímics. El més accessible és una dilució de KOH al 3%; el més complex i que requereix molta precaució és la reacció de Schäffer (aplicar una gota d’anilina sobre la cutícula i una d’àcid nítric concentrat). Per esbrinar els grans grups considerem que només és recomanable fer servir KOH. Estimem negativa la reacció a l’aplicació de KOH quan no varia el color, mentre positiva quan la superfície canvia el color a groc.
La carn dels rubiols es blanca però pot envermellir o engroguir al frec o al tall. Alguns exemplars de determinades espècies poden envermellir en una zona del bolet i engroguir suaument en una altra. Es considerem aquestes espècies del grup de rubiols que envermelleixen. La reacció al KOH ens ajuda a distingir si hi ha dubtes.
Grans grups de rubiols
Es diferencien cinc grans grups de rubiols, n'indiquem les espècies més corrents:
[2][3]
Rubiols de superfície i carn gairebé immutables al tall o al frec i que disposen d’un o dos anells en posició mitjana o relativament inferior respecte a la cama. Reben aquest nom perquè són bolets que acostumen a rebentar el terra en créixer i aparèixer.
Rubiols caracteritzats per tenyir de groc a l’instant, ja sigui al frec o en tallar-los. Posteriorment viren a grisaci. La carn, i de fet tot el bolet, fa olor de tinta o fenol. Cal considerar tots els rubiols pudents com a tòxics.
Entre les espècies de rubiols pudents més corrents:
Rubiols d’espais oberts o de bosc, caracteritzats per una olor agradable i propera a la de l’anís, tot i que en algunes espècies pugui recordar més a la d’ametlles amargues. Quan erosionem la cutícula del barret o la cama, en totes les espècies del grup, la superfície vira a color groc; sempre lentament.
Per la mida es diferencien dos grups de rubiols anisats, els grossos (de barrets de 8-10-30-50 cm ø) i els menuts (de barrets de 2-7 cm ø):
↑Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
↑ 2,02,12,22,32,42,5Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
↑ 3,03,13,23,33,43,5Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
↑Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.
.jpg)
