Rouseïta
Fórmula química	Pb₂Mn2+[AsO₃]₂·2H₂O
Localitat tipus	Långban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.JC.15
Nickel-Strunz 9a ed.	4.JC.15
Dana	45.1.2.2
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,36Å; b = 7,29Å; c = 5,54Å; α = 97,3°; β = 114,2°; γ = 106°
Color	groc ataronjat
Exfoliació	perfecte - {010} i {110}
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	groc clar
Densitat	5,73 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,800 nγ = 1,900
Birefringència	δ = 0,100
Angle 2V	mesurat: 46°
Dispersió òptica	r > v
Fluorescència	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1984-071
Any d'aprovació	1984
Símbol	Rus
Referències	[1]

La rouseïta és un mineral de la classe dels òxids. Nom atorgat en honor del Dr. Ronald Rouse (1943-) mineralogista de la Universitat de Michigan.^{[1] [2]}

La rouseïta es troba classificada en el grup 4.JC.15 segons la classificació de Nickel-Strunz (4 per a Òxids (hidròxids, V [5,6] vanadats, arsenits, antimonurs, bismutits, sulfits, selenits, tel·lurits, iodats); J per a Arsenits, antimonits, bismutits, sulfits, selenits, tel·lurits; iodats i C per a Arsenit, antimonurs, bismutits; sense anions addicionals, amb H₂O; el nombre 15 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 45.1.2.2 (45 per a Àcid i antimonits i arsenits normals i 1 per a diversos; 2 i 2 corresponen a la posició del mineral dins del grup).^[1]

La rouseïta és un òxid de fórmula química Pb₂Mn²⁺[AsO₃]₂·2H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. És d'un dolor groc ataronjat; la seva llüissor és vítria.^[1]

Sol trobar-se en talls de fractura mineral de calcita-hausmannita secundària. S'ha descrit a Europa.^[1]

• American Mineralogist (1986): 71: 1034-1036.