Rosa polyantha Siebold & Zucc. (sin. Rosa multiflora var multiflora).[1]
El roser de garlanda, garlanda, garlandes o roser de tot l'any[2] (Rosa multiflora) és una espècie de rosa de la secció Synstylae, nadiua de l'est d'Àsia, de la Xina, Japó i Corea. Una altra rosa que prové d'aquesta zona és la Rosa rugosa, amb la qual no s'ha de confondre. És un roser vigorós i molt florífer. Molts rosers enfiladissos i els rosers polyantha tenen aquesta espècie com a progenitora.
Descripció
Es tracta d'un arbust enfiladís, que creix sobre d'altres plantes fins a una alçada d'entre 3 a 5 metres, amb tiges robustes plenes d'agullons corbats (a vegades absents). Les fulles, de 5 a 10 cm de longitud, són imparipinnades i estan compostes d'entre 5 a 9 folíols amb les estípules a la base del pecíol plomoses. Les flors són petites, d'1,5 a 4 cm de diàmetre, blanques o roses i agrupades en grans corimbes piramidals. Els estils estan soldats en una columna única, característica de la secció Synstylae. La floració comença a principis d'estiu, és a dir, de finals de juny al juliol a l'hemisferi nord. Els fruits són roigs o porpra quan maduren i fan uns 6 a 8 mm de diàmetre.
Rosa multiflora hips
Distribució i hàbitat
L'àrea d'origen d'aquesta espècie és l'Extrem Orient:
La podem trobar en els boscos i a les vores dels cursos d'aigua, entre els tres-cents i els dos mil metres d'altitud. És una planta força prolífica que s'acomoda a condicions diferents de sòl i humitat.
La Rosa multiflora es cultiva com a planta ornamental i és tinguda com a l'espècie tipus de la classe de rosers enfiladissos. Es van crear moltes varietats i híbrids cap a finals del segle xix i principis del XX especialment pels rosaristes alemanys, com ara J.C. Schmidt i R. Geschwind. Rosa multiflora també és usada com a peu d'empelt d'altres cultivars de roses ornamentals, ja que suporta els sòls àcids. Per a aquesta última aplicació normalment s'usen les varietats Rosa multiflora 'Japonica' i Rosa multiflora' Inermis'.[4] Es multiplica fàcilment per esqueixos.
A l'est de l'Amèrica del Nord, Rosa multiflora és considerada generalment com una espècie invasiva, tot i que originalment va ser introduïda des de l'Àsia per a afavorir la conservació del sòl, per a ser usada com a tanca viva per als camps de pastura i per a atreure la vida salvatge. Es pot distingir fàcilment dels rosers americans nadius per les seves grans inflorescències, que duen múltiples flors i gavarrons sovint més d'una dotzena, mentre que les espècies americanes només contenen una algunes poques per branca. Aquesta capacitat invasora es deu a la seva capacitat d'adaptar-se a diferents condicions de llum, sòl i humitat i perquè les seves llavors són dispersades àmpliament pels ocells. Una vegada s'ha instal·lat forma creixements impenetrables que desplacen les espècies nadiues i augmenten el risc d'incendis. Per tant es tracta en alguns llocs com una mala herba nociva[5] especialment en zones de pastura, tot i que tenir la reputació de ser un farratge excel·lent per a les cabres.
Rosa multiflora var. multiflora. De flors blanques d'entre 1,5 i 2 cm de diàmetre.
Rosa multiflora var. cathayensis Rehder i E.H.Wilson. Amb flors roses de fins a 4 cm de diàmetre.
D'altres descrites:
Rosa multiflora var. adenochaeta (Koidz.) Ohwi ex H.Ohba, amb flors simples, roses.
Rosa multiflora var. alboplena Te T.Yu & T.C.Ku, de flors blanques i dobles.
Rosa multiflora var. carnea Redouté & Thory, de flors dobles de color rosa.
Rosa multiflora var. plena Regel.
Rosa multiflora var. watsoniana (Crép.) Matsum.
Rosa multiflora 'Adenochæta', rústica amb grans flors blanques.
Rosa multiflora 'Flore pleno' i 'Carnea' que es diferencien per les seves flors dobles blanques o roses.
Rosa multiflora 'Cathayensis', de grans flors blanques amb la vora rosa.
Rosa multiflora watsoniana, trobada el 1850 en un jardí del Japó.
Rosa multiflora wilsonii, de flors blanques simples, molt florífera.
Rosa multiflora 'Nana', mutant o híbrid nan de flors simples, blanques o roses i que floreix de maig a octubre.
Rosa multiflora 'Platyphilla', anomenada 'seven sisters rose' (rose de les set germanes) amb flors dobles en corimbe, que passen del carmí al rosa i després al vori.
Híbrids propers a l'espècie:
'Rambling Rector', de flors blanques semidobles i 'Seagull', de flors blanques i dobles.
'Aglaia' (Rosa multiflora x 'Rêve d'or'), el primer roser sarmentós groc, de flors groc palla, semidobles i perfumades.
'Ghislaine de Féligonde', amb múltiples petites flors dobles que passen del groc al vori.[7]
'Veilchenblau' (blau violeta), obtingut per Schmidt el 1909, d'un rar violeta intens, i que encara es troba en zones rurals.
.svg){kind=icon}
