Roser López Pujol (Barcelona, 2 de desembre de 1969),[1] coneguda artísticament com a Roser Pujol, és una actriu de teatre i televisió barcelonina.
Trajectòria professional
Roser Pujol va alternar els seus estudis d'Administratiu[2] (després de cinc anys d'aprenentatge va obtenir el títol de Tècnic Professional Administratiu) amb el seu treball en el negoci familiar, i a l'edat de 20 anys va entrar a formar part del món de la ràdio. A Ràdio Gracia va col·laborar durant 10 anys realitzant reportatges i entrevistes teatrals; va estar al capdavant d'un magazín matinal a Ràdio Santa Perpètua; i va ser locutora d'anuncis publicitaris i actriu de radionovel·les en altres emissores. En aquest mitjà coneixeria a l'actriu Rosa Grifell, amb la qual formaria la seva primera companyia teatral, Por peteneras.[2]
Teatre
El 1994 presenta a la sala Nitza i Mercat de les FlorsBajo a la mina cantando,[1] un espectacle dirigit per Eli Iranzo i Mariola Ponce. Durant quatre anys representaria la funció en diferents locals i teatres espanyols. A causa de l'èxit obtingut amb aquesta companyia, Roser abandona el negoci familiar i se centra en la seva carrera com a actriu.
Al Teatre Zorrilla de Badalona interpreta amb la seva germana, la cantautora Lidia Pujol, l'espectacle musical El boulevard del crimen.[3] Al costat d'elles, i en directe, quatre músics, un ballarí i una especialista en ombres xineses.
En 2005 protagonitza al Teatro Alfil de Madrid, La cantante calva,[4] d'Eugène Ionesco, produïda per Yllana sota la direcció de Joseph O'Curneen. Aquest mateix any T de Teatre i Sergi Belbel dirigien a la companyia M de Misògines a ¡Hombres!,[5] una peça teatral àcida i directa, con la actriz como co-protagonista.
En 2008, compatibilitza el seu treball en el teatre amb l'enregistrament de diverses sèries i programes de televisió. A Mujer busca hombre… que aún no existe,[6] dirigida per Eloy Arenas, la intèrpret dona vida a quatre personatges. Andoni Ferreño, Óscar Ladoire i Laura More completarien el repartiment. Amb aquesta comèdia, representada al Teatro Amaya de Madrid, viatjaria per Espanya. Durant dos anys, l'obra va formar part de la programació de nombrosos teatres nacionals.
Encarna a Lucía, Miss Tily i Miss Kelly a Desencajados,[7] una comèdia sobre el món de l'espectacle escrita per Jaime Pujol i dirigida per José Luis Sáiz, al Teatre Rialto de València.
El 2006, es posa a la pell de Paty de López a Matrimonio con hijos,[8] transmesa per Cuatro. Paty i Pelayo (Alberto Lozano), el seu marit, són els veïns de Lola (Lilian Caro) i Fran (Ginés García Millán), els Camacho. La sèrie, és la versió espanyola de Married with Children, una de les comèdies nord-americanes de major èxit de crítica i públic dels últims anys.
En 2008, aconsegueix una certa notorietat intervenint a Impares, sèrie de ficció, emesa per Antena3, que narra les peripècies d'un grup de solters apuntats a una agència matrimonial.
A penes conclòs la seva comesa en aquesta sèrie, va completar el seu treball en televisió aquest any amb l'aparició en un capítol d' Hospital Central, Tele5. A La vida es otra cosa interpreta a Fina, empleada d'una companyia de vols que provoca un motí en l'aeroport. Juan Testa va extreure de l'actriu un registre dramàtic fins a aquest moment desconegut per al públic.
Roser Pujol és “la mare” a Cosas de la vida de Disney Channel, una sèrie en format de sketchs que conta les peripècies quotidianes d'uns pares i els seus tres fills.
Programes de televisió
Va debutar en televisió, en 1996, interpretant a Tina Turmix en el programa La parodia nacional,[1] d'Antena3.
Coompagina aquest treball amb la seva aparició (durant dos anys) a Surti com Surti,[9] de TV3. El 1997 intervé en una de les seccions de Lo + Plus,[1] Crack, de Canal Plus; dirigida per Paco Mir l'actriu encarnava a Luna, una jove (amb rastes) imparable, moderna i inquieta.
El 1999, a les ordres de Xavier Sardà, interpreta a personatges molt dispars a Crónicas marcianas.[10]
És habitual la participació de l'actriu en espais de caràcter humorístic armats per peces breus independents com a Vitamina N, a City Tv; El sábado,[11] en TVE1; El siguiente, a Telemadrid; o ¿Y ahora qué?, a TVE1.
La seva última aparició a televisió va ser el 2011 a Tu cara me suena, Antena3. En aquest espai l'actriu catalana paròdia, una vegada més, a Concha Velasco.
Cinema i pel·lícules per la televisió
Va participar a Un caso para dos, d'Antonio Chavarrías, primer telefilm produït per la televisió pública, que estrena la 2 de TVE el 1997. El 2002 roda Temps afegit, pel·lícula per a la televisió dirigida per Jesús Font per a TV3; si bé en aquesta ocasió ho feia en la seva llengua materna. El director li oferiria tornar a treballar amb ell un any més tard en La vida aquí.
En 2009, Roser filmava la seva quarta pel·lícula per a la televisió, Cuento de Navidad, de Ferran Llagostera.
↑ 1,01,11,21,31,41,5Ortuño, Joan-Ignasi «L'increíble noia de goooooma». La Rambla Barcelona Magazine, 1 Segona Època Octubre/Novembre, 1998. Depósito Legal: B-41507-98, 21/24.
↑ 2,02,12,2Rodés, Juli «Surt a diversos programes de televisió, canta, fa un programa de ràdio i és la veu de Tricicle. I per no avorrir-se, la Roser Pujol encara busca temps de preparar nous projectes». Escena Barcelona, 11 Abril - Maig, 1997. Depósito Legal: B.48962-95, 38.
