Rosario Velasco Belausteguigoitia (Madrid, 1904 - Barcelona, 2 de març de 1991)[1] va ser una pintora madrilenya establerta a Barcelona. Només casar-se, en plena Guerra Civil Espanyola, amb el seu marit i els Gili passaren la frontera francesa a peu per entrar per la zona nacional i instal·lar-se en un petit poble de Burgos segons el relat de la filla, Maria del Mar Farrerons Velasco. Després de néixer aquesta, acabada la guerra, s'instal·laren definitivament a Barcelona. D'aquesta època queden poques obres, tret dels retrats fets a la filla i de les col·laboracions a la revista Vértice.[2]
Abans de la guerra ja havia participat en diferents Exposicions Nacionals amb algunes de les seves millors obres com, per exemple, Adam i Eva (1932) o Matança d'Innocents (ca.1936). Són obres de formes clàssiques que palesen la influència del seu mestre Fernando Álvarez de Sotomayor, un pintor del regionalisme gallec, que mai acceptà ni un enquadrament ni un objecte mal fets. De seguida, però, ella modernitzà les formes; utilitzà masses pictòriques soltes, colors expressionistes i formes arrodonides. Sovint les composicions seguiren una disposició en diagonal amb un punt de mira molt elevat i oblic, la qual cosa afavorí l'ús d'escorços difícils i agosarats per ajudar la perspectiva. A més, a Adam i Eva, per exemple, tractà el fons amb tanta minuciositat que ens recorda les herbes i flors representades per la pintura naïf que en aquells anys feia Olga Sacharoff.[2]
La postguerra espanyola fou l'inici d'una època molt activa per a l'artista, que participà en totes aquelles mostres que es preparaven des del nou poder sobrevingut. Ja havia participat en les edicions dels anys 1922, 1932, 1934 de l'Exposició Nacional de Belles Arts i participà també en les dels anys 1936 i 1941. Així com també en l'Exposició Nacional de Pintura i Escultura realitzada a València el 1939 i organitzada per la Delegació Provincial de Belles Arts de Falange Espanyola. Exposà individualment a la Casa del Libro de Barcelona l’any 1940, a les Galerías Augusta el 1941, a les Galerías Argos el 1947 i a la Sala Gaspar l’any 1955. L’any 1951 va participar en la I Bienal Hispanoamericana de Arte i l’any 1962 al Primer Salón Femenino de Arte Actual. Als anys setanta exposà a la galeria Syra i a la Sala Parés, i al 1983 a Sitges.[2][3]
A partir dels anys 60 les formes clàssiques anaren desapareixent dels seus quadres i les seves obres s'ompliren de transparències, com si l'artista volgués només insinuar el món, una realitat tamisada pel somni, un món màgic.[2]
Al llarg de la seva carrera va exposar a moltes ciutats importants, entre les quals Copenhaguen, París i Roma, i on rebé molt bones crítiques. Velasco compta amb pintures al fresc en el Palau de Sant Boal de Salamanca i en l'església de Sant Miquel de Vitòria, de les quals no queda constància. Va morir el 2 de març de 1991.[2]
Revista de las Españas, 59-60, 1 de juliol de 1931. La «Crónica de arte» destacava El baño, de Rosario Velasco, en els inicis de la seva carrera.
1936: L'art espagnol contemporain : (peinture et sculpture) : Musée des écoles étrangères contemporaines, Galerie nationale du Jeu de Paume, 12 février-mars 1936. París
1939: Exposición Nacional de Pintura y Escultura de Valencia, organizada por la Delegación Provincial de Bellas Artes de la Falange Española. Valencia
1940: Exposición Galerías Augusta, Barcelona. Del 28 de diciembre al 10 de enero de 1941.[4]
1941: Exposición Galerías de Arte. Barcelona. Del 1 al 15 de octubre.
Alcalde, José Luís (1996). «Un lienzo de Rosario de Velasco en el Museo de Bellas Artes de Valencia». En: Ars Longa, núm. 6. València: Universitat de València, p. 52.
Antolín Paz, Mario; Morales y Marín, José Luis; Rincón García, Wifredo (1994).Diccionario de Pintores y Escultores Españoles del siglo XX. Madrid: Forum Artis.
Ballester, Manuela (1935). «Dones intel·lectuals». En: Nueva Cultura, núm. 5. Any I (juny-juliol de 1935).
Balló, Tania, Las sinsombrero 2. Editorial Espasa, Barcelona, 2018 ISBN 978-84-670-5268-8. Capítulo 6, pp. 181-206
Blas, J.I. de. Diccionario. Pintores españoles contemporáneos, desde 1881, nacimiento de Picasso. Madrid, 1972
Bonet, Juan Manuel (1975). Diccionario de las Vanguardias en España. 1907-1936.Madrid: Alianza Editorial.
Bosch, Juan Francisco (1941). El año artístico barcelonés: itinerario de las exposiciones: temporada 1940-41.Barcelona: Europa, p. 56-57.
Camón Aznar, José (1964). XXV Años de Arte Español. Madrid: Publicaciones Españolas.
Campoy, A.M. Diccionario crítico del arte español contemporáneo. p.433. Madrid, 1973. p.433 (Rosario de Velasco, n.1910)
Catàleg exposició Mujeres en el arte español (1900-1984). (1984). Madrid: Centro Cultural del Conde Duque.
Chavarri, Raul (1976). Artistas Contemporáneos en España. Madrid: Gravar.
Colmena Solís, J. Contemporary Spanish Painting. London Studio 12 (October 1936): 175-201.1936, p.194 (Rosario de Velasco, exh.1932).
Comp. L.[M.] Caruncho [Amat]. Madrid, Centro Cultural del Conde Duque. Mujeres en el arte español (1900-1984) [exh.]. 1984. n.p. (Rosario de Velasco, n.1910-exh.1968)
Comp. M. Fornells. Madrid, Centro Cultural del Conde Duque. Antonio Ortiz Echagüe, 1883-1942 [exh.].1991.1984, n.p. (Rosario de Velasco, n.1910-exh.1968)
Comps. F. Calvo Serraller, et al.Enciclopedia del arte español del siglo XX. 2 vols. Madrid, 1991. Vol.1 (Rosario de Velasco)
Comps. M. March i Reñé, et al. Diccionario Ràfols de artistas contemporáneos de Cataluña y Baleares. 4 vols. (n.1912-exh.1984) Barcelona, 1985-1989. Vol.4, 1989
Comps. M.A. Dueñas Rodríguez and A. García Cavero. Madrid, Museo Español de Arte Contemporáneo [MEAC]. [cat.].vols. 1982-1983, 1984, n.p. (Rosario de Velasco, n.1910-exh.1968)
Enciclopedia biográfica de la mujer. (1967).Barcelona: Garriga, 2 vols.
Frick Art Reference Library (1993-1996).Spanish Artists from the Fourth to the Twentieth Century. A Critical Dictionary. N. York: G.K. Hall&Co.
García, Manuel (1996). Homenatge a Manuela Ballester. València: Generalitat Valenciana. Conselleria de Treball i Assumptes Socials. Direcció General de la Dona, pàg. 104 i 106.
Garrut, José Maria (1974). Dos siglos de pintura catalana. Madrid: Ibérico Europea de Ediciones.
Gaya Nuño, J.A. La pintura española del siglo XX. Madrid, 1970. p.220 (Rosario de Velasco, n.1910)
Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) (1978). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Ibiza i Osca, Vicent (2006). Obra de mujeres artistas en los museos españoles. Guia de pintoras y escultoras (1500-1936). València: Centro Francisco Tomás y Valiente. UNED (Interciencias, 31).
Miralles, Francesc (1989). «L’època de les avantguardes (1917-1970». En: Història de l’Art Català. Vol. VIII. Barcelona: Edicions 62.
Muñoz López, Pilar (2003). Mujeres españolas en las artes plásticas. Madrid: Síntesis.
Pantorba, B. de [J. López Jiménez]. Historia y crítica de las exposiciones nacionales de bellas artes celebradas en España. Madrid, 1948. p.363 (Rosario de Velasco, n.1910-exh.1932)
Pantorba, B. de [J. López Jiménez]. Historia y crítica de las exposiciones nacionales de bellas artes celebradas en España. Revised ed. Ed. E. Chicharro. Madrid, 1980.p.495 (Rosario de Velasco, n.1910-exh.1932)
Paris, Jeu de Paume des Tuileries. L'art espagnol contemporain (peinture et sculpture) [exh.]. February 12 - March, 1936.
Prat, Mercedes (1991). «Rosario de Velasco. Pintora clásica e intimista (1904-1991)». En:Batik Extra. Base II, núm. 109. Any XIX (juliol de 1991).
Rafols, J. F. (1977). Catálogo Exposición. Barcelona: Sala Parés.
Ráfols, J.F., et al. Diccionario biográfico de artistas de Cataluña, desde la época romana hasta nuestros días. 3 vols. Barcelona, 1951-1954.v.3, 1954 (n.1912-exh.1944)
Rodríguez Aguilera, C. (1971). Catálogo Exposición. Madrid: Galeria Biosca.
Triadó, J., et al. La pintura catalana. Els Protagonistes dels segles XIX i XX. Barcelona, 1994. p.168 (Rosario de Velasco de Belausteguigoitia, n.1910)
