Nascut al Carrer de la Palla, 12, 4t 1a de Barcelona, de petit va passar un parell d'anys a casa dels seus avis a Sant Antoni de Vilanova de Vilamajor, al Vallès Oriental, per curar-se d'una anèmia.[2] Actiu des de molt jove a París, sota la protecció de Pablo Picasso gràcies a una carta de recomanació escrita pel seu amic Sebastià Junyer i Vidal, s'introduí molt aviat en els principals cercles intel·lectuals i artístics moderns de la ciutat, on exposà sovint. Assolí un gran nom gràcies a la seva pintura delicada que connecta molt directament amb el Picasso de l'etapa "neoclàssica". Fou escenògraf i figurinista dels Ballets Russos de Serguei Diàguilev. Durant la guerra civil espanyola, defensà els ideals franquistes i col·laborà amb el departament de pintura del Servicio de Propaganda del govern de Burgos. L'any 1938, fou present a la XXI Biennal Internacional d'Art de Venècia i, acabada la guerra, s'instal·là de nou a Barcelona [1]. Aleshores, perpetuà el seu estil plàcid i refinat des de la Sala Parés i fou membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Placa commemorativa a la casa de la plaça Reial de Barcelona on va viure
↑Pere Pruna:100 anys. Col·lectiu de pintors del Barri Gòtil. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Centre Cívic Pati Llimona, 2004. DL B-7741-2004.
↑ 2,02,1Pere Pruna:exposició antològica. Terrassa: Caixa de Terrassa, 1999. DL:B:49.272/98.
↑«Museu Nacional d'Art de Catalunya» (en català, castellà, anglès, alemany, francès, italià, portuguès, rus i xinès). Museu Nacional d'Art de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2019].
