Rosa Boladeras
Maria Rosa Boladeras i Domingo , més coneguda com a Rosa Boladeras (Terrassa ,[ 1] Vallès Occidental , 28 de juliol de 1972 )[ 2] és una actriu catalana de teatre i televisió, tot i que també ha fet cinema. És regidora de Cultura a Terrassa des de juny de 2019 .[ 3]
Trajectòria professional
A mitjans de la dècada del 1980 va entrar a formar part del Quadre de Veus de Radioteatre, amb el que va intervenir en diverses representacions, com ara La filla del carmesí , de Josep Maria de Sagarra , a la vegada que participava amb el grup teatral del Casal de Sant Pere (Terrassa). Posteriorment va fer un curs d'iniciació al teatre al Centre Dramàtic del Vallès, i finalment el 1988 abandona el radioteatre per estudiar a l'Institut del Teatre de Barcelona , fins al 1991. Un cop finalitzats els estudis ja va començar a treballar professionalment en el camp del teatre.[ 4]
Té una extensa carrera teatral, i ha treballat en diverses obres, entre les quals hi ha Lluny de NuuK de Pere Riera ; A mi no em diguis amor , de Marta Buchaca , M de Mortal , de Carles Mallol o Stökolm , dirigida per Marc Martínez . Ha participat en sèries de televisió com Poble Nou , Estació d'enllaç i, més recentment, La Riera . En cinema ha aparegut en la pel·lícula El cònsol de Sodoma , de Sigfrid Monleón , i a Floquet de neu , d'Andrés G. Schaer .[ 1] En la desena temporada del programa Caçadors de bolets va posar veu als fredolics .[ 5] [ 6]
L'any 2012 va ser guardonada amb el Premi Butaca a la millor actriu de repartiment per la seva intervenció en l'obra La nostra de la classe , de Tadeusz Slobodzianek, i amb direcció de Carme Portaceli ,[ 7] i el 2013 tant ella com la resta de l'elenc d'intèrprets del curtmetratge Secretos del lado oscuro van rebre el premi d'interpretació ex aequo al Festival de Cinema de Girona, juntament amb els actors de Tornem-hi .[ 8]
Teatre
1988: Corpus i dimonis , dirigit per Miquel Rimbau
1989: Molts i molls , dirigit per Miquel Rimbau
1991: Final d'estiu amb tempesta , de Francesc Lucchetti , dirigit per Lurdes Barba
1991-1993: El temps i els Conway , de J.B. Priestley , dirigit per Mario Gas
1993-1994: Golfus de Roma , de Stephen Sondheim , Burt Shevelove i Larry Gelbart , dirigit per Mario Gas
1996: Les troianes , d'Eurípides , dirigit per Àlex Rigola
1999: La màquina d'aigua , de David Mamet , dirigit per Àlex Rigola
1999: Bernadeta-Xoc , d'Alain Platel i Arne Sierens, dirigit per Magda Puyo
2000: Olors , de Josep Maria Benet i Jornet , dirigit per Mario Gas
2000: Hurracan , d'Enric Nolla , dirigit per Rafel Duran
2000-2001: Casta Diva , de Daniel Anglès , Xavier Bertran , David Pintó i Dani Espasa , dirigit per Víctor Álvaro
2002: El pati , d'Emili Vilanova , dirigit per Pep Anton Gómez
2002: 5 mujeres.com , dirigit per Ana Ribas i J.L. Contreras
2003: Lluny , de Caryl Churchill , dirigit per Jordi Prat
2003: El tinent d'Inishmore , de Martin McDonagh , dirigit per Josep Maria Mestres
2004-2005: Sexes , de Xavier Bertran i Pep Anton Gómez, dirigit per Pep Anton Gómez
2005: Marie i Bruce , de Wallace Shawn , dirigit per Carlota Subirós
2007-2008: Descalzos por el parque , de Neil Simon , dirigit per Pep Anton Gómez
2009: Stokölm , de John Osborne , dirigit per Marc Martínez
2009: La festa , de Jordi Prat, dirigit per Jordi Prat
2010: M de mortal , de Carles Mallol , dirigit per Carles Mallol
2010: A mi no em diguis amor , de Marta Buchaca , dirigit per Marta Buchaca
2010: Lluny de casa , de Pere Riera , dirigit per Pere Riera
2011: Vimbodí vs. Praga , de Cristina Clemente , dirigit per Cristina Clemente
2011: Gang Bang , de Josep Maria Miró , dirigit per Josep Maria Miró
2011: Una història catalana , de Jordi Casanovas , dirigit per Jordi Casanovas
2011-2012: La nostra classe , de Tadeusz Slobodzianek, dirigit per Carme Portaceli
2011: Red Pontiac , de Pere Riera
2012: El preu , de Lena Kitsopoulou, dirigit per Carme Portaceli
2013: La indagació (Un oratori en onze cants) , bé Peter Weiss , dirigit per Carme Portaceli
2013: Elixir 2013 , ruta poètica contemporània pels carrers de Terrassa[ 9]
2013: Escriure teatre amb actors (davant d'un públic) , dirigit per Jordi Prat
Televisió
Cinema
Trajectòria política
El 13 d'abril de 2019 es feu públic que Boladeras ocuparia el número 2 de la llista de Tot per Terrassa a les eleccions municipals del mes següent .[ 10] Boladeras entrà a l'ajuntament després que el seu partit guanyés les eleccions amb 10 regidors.[ 11] Actualment n'és regidora de Cultura.[ 3]
Referències
↑ 1,0 1,1 Rosa Boladeras a La Higuera (castellà)
↑ Rosa Boladeras Arxivat 2013-12-04 a Wayback Machine . a Yahoo! (castellà)
↑ 3,0 3,1 Palau , La torre del. «Boladeras: «No em sembla ètic que Terrassa contracti una obra de teatre on surti la regidora de cultura» | La torre del Palau ». [Consulta: 2 maig 2021].
↑ Rosa Boladeras Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine . a Radioteatre.com
↑ Els bolets prenen vida a "Caçadors de bolets" a TV3 , 19/9/2013
↑ ‘Caçadors de bolets': ara prenen vida a El Punt Avui , 21/9/13
↑ Rosa Boladeras i Pere Arquillué, reconeguts amb el Premi Butaca a Nació Digital , 28/11/2012
↑ El Festival de Cinema de Girona premia ´Max´ a Diari de Girona , 11/9/2013
↑ L'actriu Rosa Boladeras i el seu 'Elixir' tanquen la temporada del CAET Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine . a Terrassadigital.cat, 6/6/2013
↑ Palau , La torre del. «Rosa Boladeras, Lluïsa Melgares i Núria Marín encapçalen la llista de Tot per Terrassa | La torre del Palau ». [Consulta: 2 maig 2021].
↑ «Tot per Terrassa guanya les eleccions i Ballart torna per la porta gran ». [Consulta: 2 maig 2021].
Enllaços externs