 Romeïta |
|---|
| Espècie no aprovada per l'IMA |
![]()
Romeïta provinent de Långban, Filipstad, Värmland, Suècia. |
| Fórmula química | (Ca, Na, H)Sb₂O₆(OH, O, F) |
|---|
| Epònim | Jean-Baptiste Romé de L'Isle  |
|---|
|
| Categoria | òxids |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DG.20 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | cúbic |
|---|
| Color | blanc, groc, marró groguenc, marró vermellós |
|---|
| Exfoliació | imperfecta |
|---|
| Fractura | concoidal |
|---|
| Duresa | 5,5 a 6 |
|---|
| Lluïssor | vítria, grassa |
|---|
| Color de la ratlla | groga, bruna |
|---|
| Diafanitat | opaca, translúcida |
|---|
| Densitat | 4,9 a 5,4 |
|---|
|
| Símbol | R |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La romeïta és un mineral intermedi de la sèrie de solució sòlida que formen l'oxiplumboromeïta i la fluorcalcioromeïta. Va deixar de ser una espècie vàlida segons l'associació mineralògica internacional després d'una revisió l'any 2010, per passar a ser un grup de minerals.[1][2] Pertany a la classe dels òxids, i dins d'aquesta al supergrup piroclor. Va ser anomenada així l'any 1841 per Augustin Alexis Damour en honor del cristal·lògraf francès Jean-Baptiste Louis Romé de L'Isle (1736-1770), considerat "pare de la cristal·lografia".
Grup romeïta
El grup romeïta està integrat per sis minerals.[2]
| Espècie
|
Fórmula
|
| Cuproromeïta
|
Cu₂Sb₂(O,OH)₇
|
| Fluorcalcioromeïta
|
(Ca,Na)₂Sb5+₂O₆(F,OH)
|
| Fluornatroromeïta
|
(Na,Ca)₂Sb₂(O,OH)₆F
|
| Hidroxicalcioromeïta
|
(Ca,Sb3+)₂(Sb5+,Ti)₂O₆(OH)
|
| Oxicalcioromeïta
|
Cu₂Sb₂O₇
|
| Oxiplumboromeïta
|
Pb₂Sb₂O₇
|
Referències
