PROFILPELAJAR.COM

Riu Paraíba
Tipus	riu
Inici
Entitat territorial administrativa	Paraíba (Brasil)
Final
Entitat territorial administrativa	alta mar
Localització	oceà Atlàntic
	7° 58′ 22″ S, 37° 21′ 13″ O / 7.97269°S,37.35372°O; B 6° 58′ 02″ S, 34° 51′ 00″ O / 6.9672°S,34.85°O
Afluents	Sanhauá, Mandacaru, Sucuru
Característiques
Dimensió	450 () km ;
Superfície de conca hidrogràfica	20.071 km²

El riu Paraíba és un curs d'aigua que banya l'estat de Paraíba, en el Brasil. És un dels més importants de l'estat a causa de la seva extensió i rellevància econòmica. Part del seu llit minva d'amplada en èpoques de sequera, però des del curs mitjà fins a la desembocadura, és un riu perenne. També se'l coneix com Paraíba do Norte, per diferenciar-lo del Paraíba do Sul, que recorre l'estat de Rio de Janeiro.^[1]

El 2006, un informe de les espècies d'ocells del seu estuari va revelar l'existència de 89 espècies diferents, entre aus endèmiques i migratòries.^[2]

La conca hidrogràfica del Paraíba és la segona major de l'estat (queda enrere només de la del riu Piranhas) i comprèn el 38% del territori, abrigant 1 828 178 habitants, el que correspon a 52% de la població total de l'estat. El Paraíba banya desenes de municipis i ciutats importants, passant per la regió més urbanitzada i industrialitzada de l'estat. En la seva conca s'hi troben les ciutats de João Pessoa, la capital, i Campina Grande, el segon major centre urbà de l'estat. En el seu extrem oest, les aigües reguen gran quantitat de granges.

Etimologia

L'etimòleg Antenor Nascentes determina l'origen del nom del riu (i posteriorment de l'estat) en els termes de la llengua tupí pa'ra (riu) i la'iba («impracticable a la navegació»).^[3]^[4]

No obstant això, altres fonts havien suggerit que aquesta mateixa paraula hauria vingut del nom indígena per l'arbre Simarouba versicolor, que floreix abundantment en la regió i és popularment denominat pal-paraíba. Una tercera versió, narrada en la novel·la Iracema de l'escriptor cearense José de Alencar, suggeria que el significat era «riu que és un braç de mar» (pará-hyba), pel llarg estuari que forma.^[5]

Abans de l'arribada dels portuguesos, el riu ja era conegut pels indis potiguaras pel seu actual nom, Paraíba.^[6] L'explorador portuguès André Gonçalves el va denominar riu de São Domingos, que és una adaptació del nom que els francesos — llavors presència constant en el litoral paraibano — ja li havien donat: riu Saint-Domingue.^[7]^[8]^[9]^[10]

Història

El 1574, una gran expedició lusitana va sortir de la Capitania de Pernambuco fins a la desembocadura del Paraíba i el seu comandant va prendre possessió de la regió en nom del Rei de Portugal amb actes i solemnitats. Els indis potiguaras van lluitar per desfer-se del domini europeu, arribant a matar un dels fills de Diogo Dias. Fins al 1585, data efectiva de la fundació de la capitania, el territori va resta sota domini indígena i els portuguesos es limitaven a enviar algunes patrulles per foragitar els vaixells francesos.^[6]

Durant més de deu anys, fins al 1585, la presència efectiva de portuguesos en la Capitania d'Itamaracá, com es deixa aquella divisió administrativa del Brasil colonial, continuaria a limitar-se als marges del riu Goiana, ja que, només els traficants francesos de pau-brasil i uns pocs aventurers europeus gosaven arribar fins on desembocava el Paraíba.^[11]

La primera inundació causada pel riu Paraíba de la que es té notícia va ocórrer el 1641, causant estralls als poblats situats a la plana, però tenint poc impacte en víctimes humanes. Altres que es van succeir encara en l'època colonial van ser les de 1698 i 1731. La següent, el 1780, va arrossegar una gran creu fins a una vila que, des de llavors, va rebre el nom de Cruz do Espírito Santo. L'última gran inundació va ser la de 1924, que va arrasar ciutats de l'agreste paraibano, com Itabaiana i Pilar. La construcció de la presa del Boqueirão, en el curs mitjà del riu, va limitar els efectes de les crescudes, que ara només ocorren en el curs baix, alimentat per afluents. Per exemple, la crescuda de 1985, que va arrasar la ciutat de Cruz do Espírito Santo; la de 2004, que va causar desperfectes en moltes localitats; o la de 2011, afectant la ciutat d'Itabaiana.^[12]

Conca hidrogràfica

Característiques

El Paraíba neix a més de mil metres d'altitud en la Serra de Jabitacá, entre els municipis de Monteiro i Sertânia, a Pernambuco. Recorre tota la regió centre–sud paraibana i banya una àrea de 20.071,83 km², compresa entre les latituds 6°51'31" i 8°26'21" sud i les longituds 34°48'35" i 37°2'15" a l'oest del meridià de Greenwich.

L'aiguaneix se situa en el pic de la Bolandeira, a una altitud de 1.079 metres. En el seu curs més alt, té el nom de riu Meio i rep diversos afluents, destacant el Taperoá, que arriba al Paraíba just abans de Boqueirão. En el curs mitjà, el riu té, com principals afluents, el Paraibinha, que forma la presa d'Acauã, i el Gurinhém, a partir del qual passa a córrer en el seu curs baix. En aquesta última etapa, els seus principals tributaris són el Paroeira i el Sanhauá, que separa les ciutats de João Pessoa i Bayeux.^[12]

El riu presenta un extens manglar, però preocupa la reducció de la superfície ocupada.

El Paraíba, en el passat, era navegable de Santa Rita fins a la desembocadura, a Cabedelo, i els productors de sucre transportaven les seves mercaderies riu avall amb barcasses. Actualment, el riu ja només és navegable en petites canoes, jangades o vaixells de petit calat (fins a 6 m), i només en alguns trams delimitats. És degut a l'agradació que pateix el riu des de la construcció de preses riu amunt.^[13]^[14]

El seu curs total té 380 quilòmetres i segueix el sentit sud-oest–est. L'estuari que forma en l'arribada a l'Atlàntic limita amb els municipis de Cabedelo, Lucena, Santa Rita, Bayeux i João Pessoa.^[15] Aquí es troben desenes de desembocadures de petits afluents, manglars, el port de Cabedelo i també diverses illes, com les de Restinga, Stuart i Tiriri. Les marees del riu pugen fins a la localitat de Várzea Nova, 30 quilòmetres terra endins.^[16]

Cartografia desactualizada

En els mapes oficials actuals, el riu Paraíba té la seva desembocadura davant de l'Illa d'Eixo, on es divideix en dos braços: un que es dirigeix cap al sud-est (trobant-se amb el riu Sanhauá) i l'altre que va cap al nord-est, rumb a l'Illa Tiriri.^[17]

Tanmateix, una inundació en la dècada del 1980 va excavar un nou jaç, duent el Paraíba a canviar el seu curs, en direcció al riu Paroeira. L'antic jaç va assecar-se i va perdre la connexió amb el riu Paraíba, reprenent-la només en els períodes de grans crescudes.^[18]^[19]

Aquest canvi encara no ha estat registrat en els mapes oficials brasilers, però consta en els mapes de Google Earth, que utilitza imatges de satèl·lits com a paràmetre de mapatge.

Transvasament del riu São Francisco

Des de 2017, les aigües provinents de la transvasament del riu São Francisco s'incorporen al Paraíba al municipi de Monteiro. Entorn d'un milió de persones són beneficiades pel proveïment d'aigua, a més de generar efectes com l'augment del número de peixos en el riu, amb l'arribada d'espècies de la conca del São Francisco, així com la millora de la qualitat de l'aigua als embassaments. La presa de Boqueirão, que després de sis anys de sequera estava en el seu menor nivell històric (2,9%), va pujar fins al 15,8% el desembre de 2017, vuit mesos després d'obrir-se el canal de transvasament Acauã–Araçagi.^[20]^[21]

Aquest va ser un projecte a gran escala, pressupostat en 933 milions de reals.^[22] Els treballs van començar l'octubre de 2012 i garanteixen el rec de 16.000 hectàrees de conreu i el subministrament d'aigua a 35 ciutats.^[23]

Turisme

Posta de sol des de la platja fluvial de Jacaré

Jurandy do Sax tocant el Bolero de Ravel

A prop de la desembocadura s'hi troba un rellevant punt turísitc paraibà, la Praia do Jacaré (platja del Caiman). A més de locals de restauració i parades d'artesania, destaca el moll des d'on surten embarcacions destinades a fer passejades navegant per l'estuari.^[24]

Una de les principals atraccions és l'actuació del saxofonista Jurandy do Sax, que cada vespre, des de l'any 2000 (i ininterrompudament fins les restriccions provocades per la pandèmia de COVID-19, el març de 2020), interpreta des d'una barca el Bolero de Ravel, fent-lo coincidir amb la posta de sol.^[25]

Referències

↑ Ribeiro de Oliveira, Rogério; Lazos Ruíz, Adi Estela «Geografia Histórica do Café no Vale do Rio Paraiba do Sul». Ecologia Histórica do café no vale do Rio Paraíba do Sul, 9-2018. Arxivat de l'original el 2022-10-25 [Consulta: 25 octubre 2022].
↑ Farias Pereira de Araujo, Helder; Costa Rodrigues, Roberta; Kioharu Nishida, Alberto «Composição da avifauna em complexos estuarinos no estado da Paraíba, Brasil». Revista Brasileira de Ornitologia, 14 (3), 9-2006, pàg. 249-259. Arxivat de l'original el 2022-10-25 [Consulta: 25 octubre 2022].
↑ Nogueira, Sérgio. «Palavras que vêm das línguas indígenas» (en portuguès brasiler). Dicas de Português. Grupo Globo, 13-05-2014. Arxivat de l'original el 2015-12-25. [Consulta: 17 maig 2014].
↑ de Almeida Navarro, Eduardo. Dicionário de Tupi Antigo (en portuguès). São Paulo: Global, 2013. ISBN 978-85-260-1933-1.
↑ Alencar, José Martiniano de. Iracema, 1997. ISBN 85-219-0250-6. Arxivat 2024-05-20 a Wayback Machine.
↑ ^6,0 ^6,1 Hemming, John. Ouro vermelho : a conquista dos índios brasileiros. São Paulo: EDUSP, 2007. ISBN 978-85-314-0960-8. Arxivat 2024-05-20 a Wayback Machine.
↑ Verbetes da toponímia (en portuguès). Revista do Instituto de Arqueologia e Geografia Pernambucano, 1852.
↑ Revista do Instituto Histórico e Geográphico Parahybano, Vols. 6-9 (en portuguès brasiler). Imprensa nacional, 1928.
↑ Caderno de história, Volumes 3-6 (en portuguès brasiler). Universitária (UFRN), 1996.
↑ História naval brasileira (en portuguès brasiler). Serviço de Documentação Geral da Marinha do Brasil, 1975.
↑ Filipéia, Frederica, Paraíba: os cem primeiros anos de vida social de uma cidade. Fundação Casa de José Américo, 1988, p. 119.
↑ ^12,0 ^12,1 Tavares da Silva, Lígia Maria «NAS MARGENS DO RIO PARAÍBA DO NORTE» (en portuguès brasiler). CADERNOS DO LOGEPA, vol. 2, núm. 2, 2003. Arxivat de l'original el 2022-10-25. ISSN: 2237-7522 [Consulta: 25 octubre 2022].
↑ de Almeida Dantas, Maria Grasiela. «Olhar sobre a Realidade Rural» (en portuguès brasiler). Coordenação do Plano Diretor de Santa Rita. Portal da prefeitura de Santa Rita. Arxivat de l'original el 2022-08-13. [Consulta: 2 març 2023].
↑ «O Porto de Cabedelo» ( PDF). Anuário Estatístico Portuário. Ministério dos Transportes do Brasil, 2000. Arxivat de l'original el 2022-10-17 [Consulta: 25 octubre 2022].
↑ «Gestão Integrada da Orla Marítima» ( PDF) (en portuguès brasiler). Instituto Brasileiro de Administração Municipal. Ministério do Meio Ambiente, 2005. Arxivat de l'original el 2019-02-12. [Consulta: 27 gener 2014].
↑ Shinozaki Mendes, Renata Akemi. Biologia reprodutiva do guaiamum, Cardisoma Guanhumi Latreille, 1828 (Decapoda : Gecarcinidae) na Região de Aracati, CE (tesi) (en portuguès brasiler). Recife: Universidade Federal Rural de Pernambuco, 13/10/2008. Arxivat 2022-10-25 a Wayback Machine.
↑ «Município de Santa Rita, Paraíba» ( PDF) (en portuguès brasiler). Projeto Cadastro de Fontes de Abastecimento por Água. CPRM — Serviço Geológico do Brasil, 2005. Arxivat de l'original el 2022-09-10. [Consulta: 9 desembre 2012].
↑ Nishida, Alberto Kioharu; Nordi, Nivaldo; Alves, Rômulo Romeu da Nóbrega «Abordagem Etnoecológica Da Coleta De Moluscos No Litoral Paraibano.». Tropical Oceanography, 32, 1, 30-06-2004. Arxivat de l'original el 2022-10-25. DOI: 10.5914/tropocean.v32i1.5034. ISSN: 1679-3013 [Consulta: 25 octubre 2022].
↑ Pereira, Levy. «Paraigoera» (en portuguès brasiler). Histórias do Brasil Holandês. Atlas Digital da América Lusa, 2015. Arxivat de l'original el 2022-10-25. [Consulta: 2 juliol 2017].
↑ «Água da transposição do Rio São Francisco chega à Paraíba, diz MPF» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 08-03-2017. Arxivat de l'original el 2018-02-08. [Consulta: 22 desembre 2018].
↑ Maisonnave, Fabiano; Knapp, Eduardo. «Após 1 ano, transposição do São Francisco já retira 1 milhão do colapso» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 11-03-2018. Arxivat de l'original el 2018-12-23. [Consulta: 22 desembre 2018].
↑ «Técnicos da Aesa percorrem 600 km para inspecionar transposição» (en portuguès brasiler). Governo da Paraíba, 04-09-2012. Arxivat de l'original el 2014-08-12. [Consulta: 11 agost 2014].
↑ «Canal Acauã-Araçagi vai irrigar 16 mil hectares de terras agricultáveis» (en portuguès brasiler). Governo da Paraíba, 06-01-2013. Arxivat de l'original el 2014-08-12. [Consulta: 17 agost 2014].
↑ «Pôr do sol na Praia do Jacaré» (en portuguès brasiler). Viagem. Arxivat de l'original el 2022-10-25. [Consulta: 25 octubre 2022].
↑ «Jurandy do Sax» (en portuguès brasiler). Paraíba Criativa, 13-10-2015. Arxivat de l'original el 2022-10-25. [Consulta: 25 octubre 2022].