Va nàixer a Florència. Son pare va morir quan ell encara ho havia complert els 11 anys i va ser criat pel seu oncle Davide Ghirlandaio, pintor de mediocre talent. Giorgio Vasari afirma que Ridolfo va estudiar sota el mestratge de Fra Bartolomeo.
Les seues obres entre 1504 i 1508 mostren una marcada influència de Fra Bartolomeo i Rafael, dels quals va ser amic. Des de Roma, l'any 1508, Rafael el va reclamar al seu costat, però Ridolfo va romandre a Florència. Ací va esdevenir un dels més importants pintors de retaules, frescos i retrats.
Va destacar en l'execució de grans llenços escènics per a diferents esdeveniments públics, com ara les esposalles de Julià de Mèdici i l'entrada del papa Lleó X a Florència, l'any 1515. Als inicis de la seua carrera era un honest i responsable artista; però al voltant de 1527 el seu art va declinar. Per a aquesta època ja havia acumulat un apreciable patrimoni, més que suficient per mantenir la seua gran família de quinze fills, i la seua obra esdevingué repetitiva i amanerada. Els seus fills van practicar el comerç a França i a Ferrara; ell mateix va participar en els negocis comercials, i va començar a interessar-se per l'art del mosaic, però sembla que després d'acabar el mosaic de l'Anunciació sobre la porta de la Basílica de l'Annunziata, se li va acabar la paciència per continuar amb aquesta mena de treball minuciós. A la seua vellesa es va trobar molt afectat de gota.
Va fer gran quantitat de retaules, amb l'ajut del seu deixeble favorit, Michele Tosini, també conegut com a Michele di Ridolfo. Entre els altres deixebles cal esmentar Mariano da Pescia i Carlo Portelli da Loro. Sembla que sempre va gaudir d'un caràcter amable i cordial, molt apreciat pels seus amics i mecenes.