Michele va ser l'encarregat de mantenir en actiu el taller dels Ghirlandaio. Ja en vida de Ridolfo va assumir la seva direcció i va intentar modernitzar-ho i adaptar-se als nous temps, arrossegant també el vell mestre que després d'ell es va obrir a les influències de Fra Bartolomeo, però mai no va deixar de ser el millor representant de la facció més conservadora del gremi pictòric florentí.
Més tard va entrar en contacte amb el manierisme, com s'evidencia a les seves pintures de Leda i Lucrècia de la Galeria Borghese de Roma; a Nit i Aurora al Palazzo Colonna o a la Sagrada Família de cap a 1560 conservada al Museu Bardini de Florència. En aquestes obres barreixa l'harmonia de Miquel Àngel amb els colors vius usuals en l'obra de Giorgio Vasari.
Freedberg, Sydney J. Pintura en Italia, 1500-1600 (en castellà). Madrid: Càtedra, 1978, p. 463.
Elena Capretti, Michele Tosini detto Michele di Ridolfo del Ghirlandaio, in: Annamaria Bernacchioni (a cura di) Ghirlandaio. Una famiglia di pittori del Rinascimento tra Firenze e Scandicci (catalogo della mostra di scandicci, Castello dell'Acciaiolo, 21 novembre 2010-1 maggio 2011), Firenze, Edizioni Polistampa, 2010, p. 92 ISBN 978-88-596-0834-9