Destaca per ser un escalador explosiu, amb un canvi de ritme molt fort i per tenir una bona punta de velocitat que li serveix per guanyar en arribades en un grup reduït. Va debutar com a professional el 2006, aconseguint des de bon començament importants triomfs, com ara una victòria d'etapa al Giro d'Itàlia de 2007. El 2008 fou segon a la general del Giro d'Itàlia, en què guanyà dues etapes. Al Tour de França d'aquell mateix any va tenir un inici espectacular, guanyant dues etapes, la sisena i la novena, sent comparat amb Marco Pantani.[1] Amb tot, poc després se sabé que havia donat positiu en un control antidopatge efectuat en la 4a etapa per la qual cosa fou expulsat de la cursa i detingut[2] De resultes d'aquest positiu tot el seu equip, Saunier Duval-Scott, abandonà la cursa.[3] Tot i negar-ho en un primer moment[4] acabà confessant[5] i renuncià a la contraanàlisi.[6]
El 7 de febrer de 2011 fou ingressat a l'hospital de Mòdena en estat crític per culpa d'una insuficiència renal i una embòlia pulmonar.[7] El metge que el va atendre va explicar que la causa hauria estat "una autotransfusió de sang que conservava a la nevera de casa des de feia 25 dies".[8][9] Posteriorment el corredor italià negà aquestes acusacions excusant-se en què el seu estat li impedia parlar.[10][11]
