Ricardo Zamora de Grassa (Madrid, 6 d'agost de 1933 - Madrid, 31 de gener de 2003) fou un futbolista madrileny de les dècades de 1950 i 1960.
Trajectòria
Era el fill del mític Ricard Zamora, i com el seu pare, jugava com a porter. Debutà a la UD Salamanca la temporada 1951-52,[1] i la temporada següent a primera divisió amb l'Atlètic de Madrid el 14 de desembre de 1952. Després de tres temporades al club matalasser, la temporada 1955-56 fitxà pel RCD Espanyol,[1] però com el seu pare n'era entrenador, i a fi d'evitar comentaris, fou cedit al CD Málaga i el 1956 al CE Sabadell.[1][2] Després de dues temporades al club vallesà a Segona Divisió ingressà al RCD Espanyol, on romangué una temporada, essent suplent de Josep Vicente. La següent temporada marxà al RCD Mallorca, on romangué tres temporades.[3] El 1962, amb la sortida de Pesudo del València CF al FC Barcelona, fitxà pel club de Mestalla. Romangué al club quatre temporades i guanyà dues copes de Fires els anys 1962 i 1963.[4]
Referències
Enllaços externs
