Rex Staten (Fontana,22 de gener de 1955)[1] és un antic pilot professional de motocròsnord-americà. Va competir als Campionats AMA entre el 1972 i el 1981.[2] Malgrat no haver-ne guanyat mai cap títol (els seus millors resultats van ser sengles segons llocs al Campionat AMA de 500cc i a la Trans-AMA el 1978), Staten va ser un dels pilots de motocròs més reeixits de la dècada del 1970 als Estats Units. El seu estil de pilotatge ràpid i espectacular li va valdre el sobrenom de Rocket Staten ("Staten el coet").[3] Aquesta faceta, a més, va fer que sovint improvisés moviments agosarats als salts, cosa que el converteix en un dels pioners d'allò que va acabar esdevenint el Freestyle Motocross dues dècades més tard.[3]
Nascut a Fontana, al comtat de San Bernardino, ben a prop dels deserts del sud de Califòrnia, Staten va començar a conduir-hi motocicletes a nou anys acompanyant el seu pare, "Slim", amb una antiga Jawa 125.[5][6] A dotze anys, quan ja disposava d'una OSSA 175,[6] va convèncer el seu pare que el deixés participar en una cursa de desert i la va guanyar. Des d'aleshores no va fer més que progressar i, a l'edat de quinze anys, va debutar com a privat a les renyides curses de motocròs del sud de Califòrnia. Amb l'OSSA, Staten dominava fàcilment la resta de competidors, fins al punt que el 1970, a encara no setze anys i amb llicència Júnior, el van incloure a la categoria Experts en una cursa on hagué de competir amb pilots professionals del nivell de Brad Lackey, John DeSoto, Billy Clements, Eddie Cole i Dave Rogers. Staten en va guanyar la primera mànega després de mantenir un duel espectacular amb Clements, tot i haver de córrer les darreres voltes amb la seva Stiletto sense direcció per avaria.[3][5]
Als campionats AMA (1972-1981)
El 1972, Staten va competir amb una ČZ semi-privada a les curses que tenien lloc a Califòrnia del primer Campionat AMA de 250cc, instaurat aquell any, i ja va obtenir-hi un podi.[2][6] Fou durant aquella època quan, arran de la seva impressionant manera de córrer a les curses nocturnes de Corona, un periodista de Cycle News el definí com «a Rocket on the track» ("un coet a la pista"), un sobrenom que l'ha acompanyat des d'aleshores.[3] En una ocasió, al Corona Raceway, els organitzadors van oferir una recompensa de 50 dòlars per a qui pogués vèncer Staten. Tot l'equip oficial de Yamaha (Gary Jones amb el seu germà DeWayne, Jimmy Weinert i Marty Tripes) era allà i, malgrat intentar-ho i arribar a provocar una picabaralla amb el seu pare per tal de distreure'l, cap d'ells no va poder guanyar-lo i endur-se aquella bonificació.[5]
Una Harley-Davidson MX-250 de motocròs dels volts de 1978
El 1973, a 18 anys, va decidir dedicar-se en exclusiva al motocròs i aquell any mateix, amb una Maico, va guanyar 76 de les 95 curses en què va competir. El 1974 el va fitxar Honda,[5] amb la qual va obtenir diversos èxits com ara la victòria en una mànega, davant de Roger De Coster, al Supercross de Daytona en la classe de 500cc i el setè lloc final a la Inter-AMA de 250cc.[3] Durant el 1975 va córrer sovint amb una Maico i va obtenir també el patrocini d'un distribuïdor de ČZ, amb la qual va arribar a dominar la primera part del Gran Premi dels Estats Units de 500cc, a Carlsbad, fins que se li van trencar els ancoratges del motor. Tot i així, va acabar-hi quart.[2][5]
El 1976, Harley-Davidson el va fitxar com a pilot de proves amb l'encàrrec de fer debutar en competició les seves noves motos de motocròs de 250 i 500cc.[5][6] Aquell any formà part, al costat de Bob Hannah, Tony DiStefano i Kent Howerton, de l'equip dels Estats Units que acabà cinquè al Motocross des Nations.[7] L'aventura de curta durada de Harley-Davidson al motocròs va acabar el 1978 per manca de finançament i Staten va entrar aleshores a l'equip de fàbrica de Yamaha, amb la qual acabà segon aquell any tant al Campionat AMA de 500cc[2] com a la Trans-AMA. Al setembre, a més, va substituir el lesionat Rick Burgett a l'equip nord-americà del Trophée des Nations i el Motocross des Nations.[8][9]
El 1979, Staten fou cinquè al campionat AMA de 500cc amb la Yamaha.[2][5] El 1980 competí com a semi-privat amb una Maico i va guanyar el campionat "CMC California Golden State", tant en 250cc com en 500cc. Durant la temporada, a més, va guanyar el Supercross de Daytona[5] davant de Marty Smith.
A Sud-àfrica (1981-1984)
El 1981, amb una Honda XL350, va guanyar el Campionat del Món de motocròs quatre temps, una cursa anual que se celebrava aleshores al circuit de Glen Helen, ben a prop de casa seva. Tot seguit, va acceptar una invitació per a competir a Sud-àfrica amb una Yamaha.[5] Després de tres èxits consecutius a les tres primeres proves que hi va córrer, va entrar a l'equip oficial de Yamaha a Sud-àfrica i finalment es va estar tres anys vivint al país.[5] El 1982 va guanyar el campionat de Sud-àfrica de 500cc i el 1983 el de 250cc. El 1984 fou subcampió de 250cc. El seu pas per aquest campionat va transformar per sempre el motocròs sud-africà. Futurs campions del món com ara Greg Albertyn, Grant Langston, Tyla Rattray i altres es van inspirar en Rex Staten i encara actualment és considerat un mite del motocròs en aquest país.[5]
Retirada
Un cop tornat als Estats Units el 1985, Staten va guanyar quatre edicions del Campionat del Món de veterans (una cursa que se celebra també a Glen Helen) entre el 1988 i el 1992.[5][6] El 1993 va obtenir el rècord de volta ràpida als campionats del món de resistència de 24 hores en curses de desert. El 1998 va guanyar el Desert Vipers GP i va guanyar dues vegades el campionat de motocròs "Mammoth Mountain" en la categoria de majors de 40.[3]
L'any 2000, Rex Staten es va retirar definitivament de les competicions després de més de 30 anys de carrera i més de 2.000 victòries en curses de campionats americans i internacionals.[3] Actualment treballa de lampista i fa d'instal·lador de canonades. Sovint ha col·laborat en la rehabilitació dels presos de l'estat de Califòrnia tot ensenyant-los l'ofici de la fontaneria.[5]
