La República Democràtica del Vietnam (en vietnamita: Việt Nam Dân Chủ Cộng Hòa), popularment anomenada Vietnam del Nord o República del Vietnam del Nord, fou un estat socialista fundat per diversos revolucionaris polítics presidits per Ho Chi Minh a la ciutat de Hanoi el 2 de setembre de 1945.
A principis de 1954, a l'emperador Bao-Dai va oferir a Diệm el càrrec de primer ministre en el nou govern del Vietnam.
El 7 de maig de 1954, l'Exèrcit Popular del Vietnam derrotà el Cos Expedicionari Francès en la batalla de Dien Bien Phu, en la qual els francesos perderen definitivament la guerra i es reconegué la independència total respecte als seus colonitzadors europeus de Laos, Cambodja i el Vietnam. La Conferència de Ginebra de 1954 va discutir el tractat de pau entre França i el Viet Minh i dividí el Vietnam entre un nord comunista i un sud sota el govern de Bao-Dai.[1] El 16 de juny de 1954, Diệm es va reunir amb Bảo Đại a França i va acceptar ser el primer ministre si Bảo Đại li donava el control militar i civil. El 25 de juny de 1954, Diệm va tornar de l'exili, arribant a l'aeroport de Tân Sơn Nhứt a Saigon. El 7 de juliol de 1954, Diệm va establir el seu nou govern amb un gabinet de 18 persones. Amb ajuda nord-americana aconseguí expulsar del tron a l'emperador i va instaurar la República del Vietnam del Sud després del referèndum arran del qual l'emperador fou destronat.[2]
Partició
Amb la divisió del país en dues zones, el Nord sota influència socialista-comunista i el Sud sota influència francesa (que posteriorment passaria a ser nord-americana) es va produir un èxode massiu dels vietnamites del Nord cap al Sud, especialment molts catòlics no tolerats al nord i de vietminhs i/o vietcongs impulsats per alliberar el sud del control de les potències occidentals com França o els Estats Units d'Amèrica. El govern del Vietnam del Nord va impulsar entre els anys 1955 i 1956 que es portaren a terme reformes agràries.
.svg)
