René Benjamin (París, 20 de març de 1885 -Tours4 d'octubre de 1948), va ser un escriptor, periodista i conferenciant francès. Va guanyar el premi Goncourt el 1915 per la seva novel·la Gaspard, escrita a l'hospital de Tours, on va passar diversos mesos, després d'haver estat greument ferit al setembre de 1914. Amic de Maurras i de Léon Daudet, va ser assistent del mariscal Petain durant l'ocupació alemanya. Va entrar en l'acadèmia Goncourt el 1938.
Biografia
Benjamin va néixer a París, en el si d'una família que portava generacions a la capital. Va estudiar en el Liceu Henri IV, on va obtenir diversos premis, i va continuar en la Sorbona fins als 21 anys, quan va ser cridat a files. Va ser greument ferit al principi de la Primera Guerra Mundial, el 1914, a Verdun. Després de diversos mesos a l'hospital, va passar als serveis auxiliars, on va servir com a subministrador d'armes, la qual cosa li va permetre visitar successivament tots els fronts. La guerra es va convertir així en l'origen de diverses de les seves obres, i sobretot de Gaspard, publicada el 1915 per Arthème Fayard i que, per iniciativa de Lucien Descaves, va rebre el premi Goncourt. El 28 de juny de 1915 va contreure matrimoni amb Elisabeth Lecoy, a la qual havia conegut com a infermera a l'hospital de Saumur i que apareix a Gaspard amb el nom de "Mademoiselle Viette". Va tenir tres fills.
Va morir en la clínica Saint-Gatien de Tours el 4 d'octubre de 1948.
Obra
Madame Bonheur, Grasset, 1909.
La Farce de la Sorbonne, Marcel Rivière et Cie, 1911.
Le Pacha, comèdia en dos actes representada per primera vegada en el Théâtre national de l'Odéon el 1911, Librairie Estoc, 1911.
Les Justices de paix ou les vingt façons de juger dans Paris, Arthème Fayard, 1913.
Paris, sa faune et ses mœurs, l'Hôtel des ventes, dibuixos de Jean Lefort, G. Oudin, 1914.
Gaspard (Els soldats de la guerre), Arthème Fayard, 1915. Guanyadora del premi Goncourt el 1915 (Hi ha una traducció espanyola en Els premis Goncourt de novel·la I, de Plaza i Janés, 1964, titulada Gaspar.
Gaspard, amb 16 dibuixos inèdits de Jean Lefortreproduïts en facsimiles, Devambez, 1917.
Sous le ciel de France.La guerre, Arthème Fayard, 1916.
Un pauvre village de France, amb 29 gravats de Jean Perrier, L'Édition de luxe, 1918.
Le Major Pipe et son père, Anglais en guerre, Arthème Fayard, 1918.
Les Rapatriés, Berger-Levrault, 1918.
Le Palais et ses gens de justice, Arthème Fayard, 1919.
Grandgoujon, Arthème Fayard, 1919.
Amadou bolcheviste, Arthème Fayard, 1920.
La Peu borgne, comèdia en un acte representada per primera vegada en el Théâtre national del Odéon, el 24 juny 1921, Librairie Estoc, 1921.
Les Plaisirs du hasard, comèdia en quatre actes representada per primera vegada en el Théâtre du Vieux-Colombier el 21 d'abril de 1922, La Petite illustration théâtrale n° 71, 1922.
Antoine déchaîné, Arthème Fayard, 1923.
Valentine ou la folie démocratique, Arthème Fayard, 1924.
Il faut que chacun soit à sa plau, comèdia en tres actes representada per primera vegada en el Théâtre du Vieux-Colombier el 4 de febrer de 1924, La Nouvelle Revue française, 1924 (avec Els Plaisirs du hasard).
Le Soliloque de Maurice Barrès, Arthème Fayard, 1924.
La Prodigieuse Vie d'Honoré de Balzac, Plon, collection « Le roman des grans existences», 1925.
Minerve ou le Charcutier comprenant Valentine ou la folie démocratique – Il faut que chacun soit à sa plau –Villandryou le visage de la France, Nouvelle Librairie nationale, 1926.
Aliborons et démagogues, Arthème Fayard, 1927.
Au soleil de la poésie.Sous l'œil en fleur de Madame de Noailles, Librairie des Champs-Élysées, 1928.
Antoine enchaîné, Éditions des Cahiers libres, 1928.
Glozel, vallon des morts et des savants, Arthème Fayard, 1928.
La cour d'Assises, ses pompes et ses œuvres, Arthème Fayard, collection « Le Livre de demain, 1931.
Les Paroles du maréchal Joffre, Éditions des Cahiers lliures, 1929.
Les Auguris de Genève, Arthème Fayard, 1929.
Clemenceau dans la retraite, Plon, 1930 (col·lecció « La Palatine»).
Taureaux et méridionaux, étude de René Groos. illustrations d'André Villeboeuf, Édition du Capitole, 1930.
Saint Vincent de Paul, Á la Cité des Livres, 1930.
La Dernière Nuit, Flammarion, 1930 (col·lecció « Els Nuits»).
Barrès-Joffre, Plon (col·lecció « Grands figures»), 1931.
Charles Maurras, ce fils de la mer, Plon (col·lecció « La Palatine»), 1932.
Paris, peça en dos actes i vuit quadres representada per primera vegada en el teatre de la Porti Saint-Martin el divendres 22 de gener de 1932, Plon, 1932.
Sacha Guitry, roi du théâtre, Plon, 1933 (col·lecció « La Palatine»).
Molière, Plon, 1936.
Mussolini et son peuple, Plon, 1937.
Chronique d'un temps troublé, Plon (col·lecció « La Palatine»), 1938.
Marie-Antoinette, Els Éditions de France, 1940.
Le Printemps tragique, Plon (col·lecció « La Palatine»), 1940.
Vérités et rêveries sur l'éducation, Plon, 1941.
La Solitude d'Antoine, Aux Armis de France, 1941.
Le Maréchal et son peuple, Plon, 1941.
Els Sept Étoiles de France, Plon, 1942.
L'Homme à la recherche de so âme: témoignage d'un Français sur le drame de ce temps amb 7 aiguaforts de André Jacquemin, Plon, 1943.
Le Grand Homme seul, Plon, 1943.
La Table et le verre d'eau.Histoire d'une passion, Genève, Els Trois Anneaux, 1946.
L'Enfant tué, Els Éditions nouvelles, 1946.
Els Innocents dans la tempête, Plon, 1947.
La Visite angélique, 'L'Élan, 1948.
Le Divin Visage, 'L'Élan', 1948.
La Galère des Goncourt, préface de Sacha Guitry, L'Élan', 1948.
Le Vin, lumière du cœur, Robert Cayla, collection « Els Amis de l'originale», 1948.
Balzac, peça inèdita en 7 actes, prefaci d'Anne Brassié, pròleg de Xavier Soleil, Els Cahiers René Benjamin, Cahier n° 1 (1.er semestre 2013), éditions Pardès, 2013.
Carnets de Guerre 1939-1948, extractes inèdits presentats per Xavier Soleil, prefaci de Yann Clerc, Els Cahiers René Benjamin, Cahier n° 2 (2ème semestre 2013, éditions Pardès, 2013.
Bibliografia
Léon Daudet, Écrivains et Artistes, Tome VI, Éditions du Capitole, 1929.
Pauline Bochant, Un Goncourt au début du siècle – René Benjamin, Gaspard et els romans de guerre, maîtrise de lettres modernes, université de Paris-X-Nanterre, 1996.
Xavier Soleil, René Benjamin, col·lecció "Qui suis-je?", éditions Pardès, 2011.