Va néixer a Teuchern (actualment Saxònia-Anhalt (Alemanya), fill de l'organista i mestre Gottfried Keiser (nascut al voltant de 1650), i educat per altres organistes a la ciutat i després dels onze anys a la Thomasschule de Leipzig, entre els professors del qual figuraven Johann Schelle i Johann Kuhnau, antecessors directes de Johann Sebastian Bach.
El 1694, va obtenir el càrrec de compositor de la cort del duc de Brunswick-Wolfenbüttel, on Keiser va presentar la seva primera òpera, Procris und Cephalus. El mateix any, la seva òpera Basilius in Arkadien es va representar Hamburg, que segons va assenyalar el musicòleg Johann Mattheson, "es va rebre amb gran èxit i aplaudiments". Aquest va ser un període fructífer per a ell, perquè no només va compondre òperes, sinó també àries, duets, cantates, serenates i grans oratoris.
Prop de 1697 es va instal·lar novament a Hamburg, i es va convertir en el principal compositor en el famós Gaensemarktoper (ara reconstruïda com l'Òpera d'Hamburg) de 1697 a 1717; no obstant això, en realitat va ser primer el director el 1702, i no ho va ser en diversos moments des de llavors fins al 1717, gairebé cada vegada a causa de les inestabilitats polítiques.[1] Entre 1703 a 1709, Keiser la va convertir d'institució pública en una entitat comercial amb dues o tres representacions per setmana, en contrast amb les cases d'òperes destinades a la noblesa.
A principis de 1704, quan dirigia les òperes Nebukadnezar i Salomon a Hamburg, la temporada va haver de concloure's de manera inesperada, per raons molt probablement relacionades amb els afers governamentals. Va anar a Brunswick, i després a Weissenfels, per tornar a connectar amb àrees en les quals havia estat actiu anteriorment. Va acabar sortint amb una obra mestra, Almira, a Weissenfels, al juliol. Es va quedar allà durant un temps, passant-hi moltes vacances, i finalment va tornar a Hamburg poc després de Pasqua el 1705, per produir un retorn al Nero de Händel, produït el febrer de 1705.[2]
El 1718, amb l'Òpera d'Hamburg desapareguda, Keiser va sortir d'Hamburg a buscar una altra feina, anant a Turíngia i després a Stuttgart. D'aquest període sobreviuen manuscrits de sonates en trio per a flauta, violí i sota continu. Durant l'estiu de 1721, va tornar a Hamburg, però només unes quantes setmanes més tard surt amb l'elenc de l'Òpera d'Hamburg amb rumb a Copenhaguen. Entre 1721 i 1727, Keiser va viatjar una vegada i una altra entre Hamburg i Copenhaguen, rebent el títol de mestre de la Capella Real de Dinamarca.
Després de la dissolució de l'elenc de l'òpera a Dinamarca, Keiser va tornar una vegada més a Hamburg, però els canvis en el seu modus operandi li van fer difícil repetir el seu èxit passat. Han sobreviscut tres òperes del període comprès entre 1722 i 1734. Van continuar sent bones les relacions personals amb Telemann, que va programar l'escenificació d'algunes de les òperes de Keiser.
A partir de 1728 resideix definitivament a Hamburg, on va escriure música per a l'església fins a la seva mort el 1739.
Obres (selecció)
Òperes
La primera representació és a Hamburg llevat que s'anoti el contrari.
Der Königliche Schäfer oder Basilius in Arkadien, in einer Opera auf dem Hamburgischen Schau-Platze vorgestellet (1694)
Der lächerliche Prinz Jodelet (1726), inclosa en la Història de la Música de Friedrich Zelle el 1892.
Lucius Verus oder Die siegende Treue (1728)
Musica instrumental
2 triosonates
Concert per a flauta
Oratoris
Der blutige und sterbende Jesus, Hamburg (1704), sobre paraules de Christian Friedrich Hunold (pseudonim, Menantes)
Thränen unter dem Kreutze Jesu, Hamburg (1711)
Brockes Passion, Hamburg (1712) MS in Berlin.[7][8][9]
Lukas-Passion Wir gingen all in der Irre, Hamburg (1715)
Seelige / Erlösungs-Gedancken / Aus dem / Oratorio / Der / Zum Tode verurtheilte und gecreutzigte / Jesus... von / Reinhard Keisern,...Hamburg, a costa de l'autor, i es pot trobar a Seel. La vídua de Benjamin Schiller a Thum / Anno 1715. Hamburg (1715)[10] - Revisió de Thränen unter dem Kreutze Jesu
Der siegende David. Hamburg (1717) MS in Berlin
Oratorium Passionale 1729: Der blutige und sterbende Jesus, Hamburg (1729), sobre paraules de Christian Friedrich Hunold
Espurós/dubtós
Der für die Sünde der Welt gemarterte und sterbende Jesus (1712)
Markus-Passion Jesus Christus ist um unsrer Missetat willen verwundet, (Mark Passion Jesucrist és ferit a causa de les nostres malifetes) Hamburg 1705[11] – també atribuït a Bruhns,[12] i al pare de Reinhard, Gottfried.[13]
↑Reinhard Keizer. Brockes Passion (Hamburg 1712). Ram1303 2CD's 2014. Peter Van Heyghen, Zsuzsi Tóth, Jan Van Elsacker, Peter Kooij Vox Luminis i Les Muffatti.
↑Reinhard Keizer. Brockes Passion (Hamburg 1712). cpo 999852-2 1CD 2000. Kenneth Montgomery, Orquestra de Cambra de la Ràdio dels Països Baixos i Cor. Retirat a causa de problemes de llicència.
↑Edició de l'edició Musica Poetica, editat per Cosimo Stawiarski (juny 2007)
↑Reinhard Keizer. Seelige Erlösungs-Gedancken aus dem Oratorio der zum Tode verurtheilte und gecreutzigte Jesus. Hamburg: Benjamin Schillers Wittwe im Thum, 1715
↑Enregistraments 1. Parthenia Barock. Brembeck. Christophorus 1993. 2. Capella Sancti Georgi, Musica Alta Ripa. Chrismon 2010
↑Friedrich Nicolaus Brauns: Markus-Passió a www.bach-cantates.com
