Filla d'emigrants gallecs, neix a Cuba però viu els seus primers anys a Puerto Rico i Veneçuela, fins que la seva família es trasllada a Madrid a l'edat de sis anys. Cursa els seus estudis reglats a l'Instituto Escuela, alhora que rep classes de cant, dansa i dicció. Va començar la carrera de medicina però la va abandonar per dedicar-se al teatre.
Va debutar al cinema a la primera pel·lícula parlada rodada a Espanya: Carceleras (1932), de José Buchs. Va ser considerada una de les actrius més importants del període de la Segona República espanyola, en part pels seus papers a La verbena de la Paloma (1935) i El barbero de Sevilla (1938), ambdues de Benito Perojo, i també per Madre Alegría (1937), o El rey que rabió (1940), de José Buchs.
Després de la Guerra Civil espanyola va treballar sobretot al teatre, destacant en la revistaDoña Mariquita de mi corazón, de José Muñoz Román, i en diversos papers secundaris al cinema, fins que va contraure matrimoni amb Manuel Iglesias Vega, abandonant la seva carrera artística en 1962.
Una vegada es va separar torna a actuar de manera esporàdica, amb diverses aparicions a la ràdio i la televisió. Al teatre va protagonitzar la taquillera Sé infiel y no mires con quién, amb Pedro Osinaga, que va estar en cartellera durant tota la dècada de 1970.
En novembre de 1995 va rebre un homenatge durant els actes de celebració del centenari del cinema espanyol. En 1996 va rebre la medalla d'or de l'Academia per la seva trajectòria artística en la que va treballar en tots els àmbits de l'espectacle, adaptant-se sempre a les característiques de l'època.
Va morir l'any 2004, després d'una intervenció quirúrgica per tractar un càncer.
Aguilar, Carlos; Genover, Jaume. Las Estrellas de nuestro cine : 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza, 1996, p. 552. ISBN 8420694738.
