Fou considerat com un dels més grans intèrprets de la música de Frédéric Chopin i un dels més grans pianistes de la seva època. Es va complir la promesa que feu d'infant (de nen prodigi passà a convertir-se en un dels grans pianistes de la seva època). Els primers estudis de la carrera els hi ensenyà la seva mare, i més tard passà a mans del professor Julian Godomski; va fer la primera aparició pública el 1888, als quatre anys, llavors els seus pares el portaren a estudiar amb Anton Rubinstein, el qual va entreveure la possibilitat d'una bona carrera artística. A l'edat de set anys ja féu els primers concerts i als 9 anys tocava en les principals ciutats europees ja qualificat un virtuós. El seu concert número mil el donà a Leipzig l'any 1896 als 12 anys. Per aquelles dates ja havia rebut premis tals com l'Orde del Lleó i el Sol (de la dinastia QajarXa de Pèrsia, i el títol del Tribunal Pianista (rei Alfons XII d'Espanya) a més d'una medalla del soldà turc.[2]
Durant la Primera Guerra Mundial fou internat a Alemanya. Durant els anys següents, de 1918 a 1930 residí a Alemanya on era molt estimat sobretot com a intèrpret de Chopin. Durant aquest període realitzà gires per França, Itàlia i Polònia, però -malgrat les moltes invitacions- mai va voler anar als Estats Units.[2]
Durant la Segona Guerra Mundial tornà a ser internat en un camp de concentració, i el 1945 se n'anà a viure a Poznàn, en acceptar un lloc com a professor de l'Escola Superior de Música. Com a artista, l'obra completa de Frédéric Chopin i les sonates de Ludwig van Beethoven restaven en el centre del seu repertori molt ample dels gèneres clàssic i romàntic.[2]
Va escriure moltes obres però publicades només en consten unes dues-centes, simfònica i de cambra, concerts, òperes i ballets, composicions per a piano i cançons.
Symphonische Legende vom Könige Boleslaus dem Kühnen und Bischof Stanislaus dem Heiligen (im Jahre 1879): per a orquestra (composta 1894), publ. Leipzig: Pabst, c.1900.
Rilke-Heft; 4 cançons amb texts de Rainer Maria Rilke, Op. 116
Semrud: uns Contes d'Orient, en 5 escenes i un preludi (Text basat en diverses històries de Les mil i una nits amb sketches dramàtics per Benno Ziegler,
Aus dem west-östlichen Divan, 21 poemes per Goethe sèrie de cançons i duets per a soprano i baríton, Op. 12.
Legende Núm. 1, Op. 127
Piano Sonata No. 8: Op. 143, publ. Poznan: Koczalski, c.1940
Sonatina per a piano: Op. 146
3 Nocturnes: Op. 147
Referències
↑Peter Seidle: "Koczalski, Raoul", a Die Musik in Geschichte und Gegenwart, ed. Ludwig Finscher, biographical part vol. 10 (Kassel: Bärenreiter, 2003), columna 387.
↑ 2,02,12,2Lyle Wilson: A Dictionary of Pianists (London: Robert Hale, 1985).
