Ramon Tremosa va nàixer el 30 de juny de 1965 a Barcelona al si d'una família originària de l'oest de Catalunya (la Ribagorça i el Pla d'Urgell). Fins a l'edat de 15 anys visqué a Sant Boi de Llobregat, on va estudiar als Salesians abans de traslladar-se al barri de Gràcia. Allà prosseguí els seus estudis a La Salle.[2]
Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona l'any 1992, posteriorment hi va col·laborar com a professor associat de Teoria econòmica, i l'any 1999 es va doctorar amb una tesi referida a l'impacte de la política monetària sobre els resultats empresarials en la manufactura catalana (1983-1995). L'any 1999 també va realitzar un Màster en Anàlisi Econòmica Aplicada a la Universitat Pompeu Fabra. Des de l'any 2002 és professor titular del departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona.
Ramon Tremosa va ser el cap de llista de Convergència i Unió (CiU) com a independent a les eleccions al Parlament Europeu 2009,[4] on va resultar elegit com a diputat. En el seu llibre El sobiranisme necessari exposa la seva visió de com ha d'actuar el catalanisme a la UE: «tocant de peus a terra, aprofitant l'impuls de les noves dinàmiques econòmiques i fugint de tota marginalitat».[5] Entre 2009 i 2014 va ser membre de les Comissions d'Economia i Transports al Parlament Europeu i va ser el diputat ponent de la nova supervisió financera europea (2010), de l'informe del Banc Central Europeu (2011) i de l'informe sobre Competència (2012); també va participar en els debats sobre el corredor mediterrani, com ara el de la directiva European Single Railway Area i va seguir activament els debats sobre la reforma de la Política Agrària Comuna. Va ser reelegit diputat les eleccions al Parlament Europeu de 2014. Des de llavors, va ser membre de les Comissions d'economia i de Comerç Internacional, a més de ser membre de les delegacions dels Estats Units i d'Israel.
Amb l'eurodiputat d'ICVRaül Romeva, Tremosa va ser un dels eurodiputats més compromesos amb la defensa del català i de Catalunya davant la Unió Europea, destacant-se tots dos en el procés de preparació de les mentalitats europees a una eventual independència catalana.[6]
El 3 de setembre de 2020 fou nomenat Conseller d'Empresa i Coneixement del Govern Torra en substitució d'Àngels Chacón.[1] Sota el seu mandat es va aprovar la Llei de facilitació de l'activitat econòmica i la de les àrees de promoció econòmica urbana, encara que la Llei de cambres, prevista per a la dotzena legislatura, no es va poder aprovar per diferències polítiques.[7] Amb l'esclat de la pandèmia de la COVID-19, el seu departament va haver de gestionar algunes de les ajudes pels negocis afectats pels diversos tancaments dictats per reduir la incidència del virus.[8]
Llibres publicats
Competitivitat de l'economia catalana en l'horitzó 2010: Efectes macroeconòmics del dèficit fiscal amb l'Estat espanyol (2003)
Polítiques públiques: una visió renovada (2004)
L'espoli fiscal. Una asfíxia premeditada (2004)
Estatut de Catalunya, veritats contra mentides (2005)
Estatut, aeroports i ports de peix al cove (2006)
Catalunya serà logística o no serà (2007)
Catalunya, país emergent (2008)
Catalonia, An Emerging Economy (2010)
Let Catalonia Vote (2015)
Cinquanta són cinquanta (2015)
L'Europa que han fet fracassar (2016)
Què fan els bancs centrals! Sobre la injecció massiva de diners i el deute més alt de la història (2019)
* Degut a l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució espanyola, la presa de possessió de Quim Torra va ser el 17 de maig i la dels consellers el 2 de juny de 2018 * Arran de la inhabilitació de Torra, Pere Aragonès assumeix funcions de president després del 30 de setembre de 2020
De 1977 a 2002 i de 2006 a 2010 anomenats "Consellers de Treball". De 2002 a 2003 anomenats "Consellers de Treball, Indústria, Comerç i Turisme". De 2003 a 2006 anomenats "Consellers de Treball i Indústria". Des de 2016 anomenats "Consellers d'Empresa i Coneixement"