Ordenat sacerdot el 1901, fou vicari del seu germà Àngel i rector de Cerdanyola del Vallès. Cap al 1915 es retirà a Samalús, al Vallès Oriental, i per això fou conegut amb el sobrenom de l'Ermità de Samalús.
El 1908 va publicar Del meu dietari, el 1909Contes blancs i el 1911Estampes i calcomanies. Va estrenar a Barcelona els drames La glòria, el 1929, i Cronos o la moneda d'or el 1951.
Poesies presentades als Jocs Florals de Barcelona[3]