Rafael Martínez Valls (Ontinyent , 3 d'octubre de 1895 - Barcelona , 26 de desembre de 1946 ) fou un compositor valencià dedicat fonamentalment a la sarsuela que feu carrera principalment a Barcelona. És autor de les dues sarsueles catalanes més representades: Cançó d'amor i de guerra 1926 ) i La Legió d'honor 1930 ).
Biografia
Son pare era sots-xantre de l'església de Santa Maria d'Ontinyent . El seu primer interès va ser la medicina , estudis que abandonà per dedicar-se a la música . A València va dirigir la Banda Provincial de Música i també va actuar com a pianista al cafè "Moderno". Després va traslladar-se a Madrid , on va treballar com a concertador i organista del Teatro Real per recomanació d'Emilio Serrano .
Més endavant es traslladà a Barcelona , on va ocupar el lloc de mestre de capella i organista de l'església de Sant Josep Oriol durant 7 anys. També va ser director artístic de la sala "Aeolian" al passeig de Gràcia on donava concerts setmanals d'orgue. Fou gerent de la casa de pianos Izabal.
Va compondre sarsuela i música religiosa , i també algunes obres per a orquestra i per a banda de música . Els principals èxits els va obtenir a Barcelona, amb contribucions importants al teatre líric català , entre les quals cal destacar Cançó d'amor i de guerra [ 1] 1926 .
Una part del Fons Rafael Martínez Valls es conserva a la Biblioteca de Catalunya , com ara el seu carnet d'afiliacio a la CNT.[ 1]
Obres
Llista no exhaustiva
1921 Clemència Suite Española Serenata Española 1917 Paso a la Cábila (Marcha árabe)[ 2]
1917 El canto del marino (Pasodoble)[ 3]
1918 Sol de la noche (Marcha árabe)
La bandera (Pasodoble)
Sarsuela
1925 La Mosquetera Gastó A. Màntua . Estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 28 d'octubre de 1925 1925 Así canta mi amor Gastó A. Màntua . Estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona, el 5 de desembre de 1925 , interpretada per Emili Vendrell (tenor) i Felisa Herrero (soprano).1926 Els soldats de l'Ideal Cançó d'amor i de guerra Lluís Capdevila i Vilallonga i Víctor Mora i Alzinelles . Estrenada al Teatre Nou (Avinguda del Paral·lel) el 16 d'abril de 1926 1926 El perdón del rey Ángel Torres del Álamo i Antonio Asenjo Pérez . Estrenada al Teatre Eldorado de Barcelona el 29 d'octubre de 1926 1927 Charivarí Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau . Estrena a Barcelona el 7 de setembre de 1927 1928 Cocktails del Nuevo Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau i Joaquim Montero i Delgado . Estrenada al Teatre Nou de Barcelona el 9 de març de 1928 1928 Color Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau . Estrenada al Teatre Nou el 31 de maig de 1928 1928 La ventera de Ansó Pasqual Godes i Terrats Llibret: Alfonso Vidal Planas i Antonio Ballesteros de Martos . Estrenada al Teatre Apol·lo el 14 de desembre de 1928 1929 Els tres tambors - Rondalla en 3 actes, dividits en 11 quadres i 1 apoteosi. Llibret: Jordi Canigó . Estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 31 de gener de 1929 1930 La Legió d'honor Víctor Mora i Alzinelles . Estrenada al Teatre Nou de Barcelona el 26 de febrer de 1930 1930 Els pastorets a Betlem o les figures del Pessebre Jordi Canigó 1931 Les aventures d'en Titelleta Jordi Canigó . Estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 15 d'octubre de 1931 1931 La Duquesita Luis Calvo López i J. A. Prada . Estrenada al Teatre Nou el 1931 1932 L'Àliga roja Víctor Mora i Alzinelles . Estrenada al Teatre Apol·lo de Barcelona el 12 d'abril de 1932 1932 La volta al món en patinet Jordi Canigó . Estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 13 d'octubre de 1932 1933 El general Bum-Bum Jordi Canigó . Estrenat al Teatre Romea de Barcelona el 5 d'octubre de 1933 1934 Quimet I, rei de Xauxa Jordi Canigó . Estrenat al Teatre Romea el 8 de novembre de 1934 1935 Una mujer y un cantar Isidre Roselló i Vilella . Llibret: Gastó A. Màntua . Estrenada al Teatre Victòria (Barcelona) l'1 de febrer de 1935 1935 Fray Jerónimo Isidre Roselló i Vilella . Llibret: Víctor Mora i Alzinelles . Estrenada al Teatre Nou de Barcelona el 16 de febrer de 1935 1936 Tarzan de les mones Jordi Canigó . Estrenat al Gran Teatre Espanyol de Barcelona el 23 de gener de 1936 1936 Boris d'Eukàlia Artur Suárez i Jordi Campeny . Estrenada en el Teatre Nou de Barcelona el 8 de desembre de 1936 1937 Soy una mujer fatal Leandro Luis Blanco Curieses i Alfonso Lapena Casañas . Estrenada al Principal-Palace de Barcelona el mes de juliol de 1937 . Posteriorment, tot just acabada la Guerra Civil espanyola es va (re)estrenar al Teatre Tívoli de Barcelona el 19 de desembre de 1939 1941 Rosaleda Luis Fernández de Sevilla . Estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 30 de gener de 1941
Ave María, per a veu i orgue
Salve, a tres veus
Credidi Dues col·leccions de Dolors a la Mare de Déu
Gojos a Sant Carles Borromeu, per a cor i orgue
Gojos al Santíssim Crist de l'Agonia
Missa In te Domine speravit
Missa Mater Purisima , per a tres veus, orgue i orquestra
Missa Te fons salutis
Responsorios de Maitines de la Inmaculada Tota Pulchra , per a tres veus i orgueTrisagis
Cor
1929 Himne a Barcelona Himne a Ontinyent
La tonta del bote Un marido Barato
Per a piano
Discografia
La sarsuela catalana: les nostres veus retrobades , vol. 17, Cançó d'amor i de guerra Tana Lluró , Emilio Vendrell, Pablo Gorgé, Josep Llimona, Albert Cosin, reedició en CD del 2000 del disc històric d'Aria Recordings.[ 5]
Bibliografia
Emilio Casares Rodicio (dir.). Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana . Sociedad General de Autores y Editores. Madrid, 2000. ISBN 84-8048-303-2 (castellà)
Jesús Giralt i Radigales (dir.). Gran Enciclopèdia de la Música . Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 84-412-0232-X (català)
Roger Alier. La Zarzuela . Ed. Robinbook, S.L. 2002. Barcelona. ISBN 84-95601-54-0 (castellà)
Diversos Autors, Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear . 2003. Edicions 62. ISBN 84-297-4700-1 (català)
P. Vicente Perez Jorge. La Musica en Ontinyent. Ed. Ajuntament d' Ontinyent., 1979. ISBN 84-500-3092-7 (castellà)
