Pasqual Pere Godes i Terrats fou fill de Pau Godes i Cavalleria, de Barcelona, i d'Anna Tarrats i Bertran, d'Igualada.[1] Va iniciar els seus estudis musicals ja de ben petit, a l'escolania de l'església del Pi de Barcelona i a la de Montserrat, i els continuà amb el músic i compositor Enric Morera. Va ser professor de fagot i piano a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, antecessor de l'actual Conservatori Superior Municipal de Música. També es va guanyar la vida com a pianista acompanyant pel·lícules de cine mut, en el cinema Bohemia de Barcelona. Va fer de director d'orquestres de teatre musical i, a mitjans dels anys 30, intervingué en moltes gravacions de discos de pedra de la Casa Odeón acompanyant els cantants (Marcos Redondo, Conchita Piquer, Conxita Supervia i altres) amb formacions com la Banda Odeón, l'Orquesta Crazy Boys, l'Orquesta Pascual Godes o el Sexteto de Hot.
Compongué música de revista per a cantants com Maria Conesa,[3] Teresita Pons, Laura Pinillos,[4] i sarsuela, amb èxits com Amor y melodía, La ventera de Ansó, coescrita amb Rafael Martínez Valls i La taquillera del cinema amb lletra de Gastó A. Màntua (Gastó Alonso i Manaut) i música de Pasqual Godes i del Mestre Demon (Llorenç Torres Nin). Com a compositor de cinema, intervingué entre 1935 i 1944 en diverses pel·lícules, tant com a compositor únic d'un film o amb cançons soltes en pel·lícules amb música d'altri.
Filmografia
Abajo los hombres (1935), de Josep Maria Castellví, direcció musical de Valentín R. González, amb músiques d'Antoni Matas, Martín Lizcano de la Rosa, Pasqual Godes i altres[5]
La Farándula (1936), d'Antoni Momplet, amb música de Josep Forns, però amb números musicals de Pasqual Godes, Pablo Luna, Francisco Alonso i Rafael Martínez Valls
Nosotros somos así (1936), de Valentín Rodríguez González, direcció musical de Jaume Mestres, inclou la cançó ¡Soy de Jauja!, de Pasqual Godes amb lletra de Belisario (=Valentín R. González)
Usted tiene ojos de mujer fatal (1936), de Joan Parellada, música de Pasqual Godes i Julio Murillo
La linda Beatriz (1939), de Josep Maria Castellví
Julieta y Romeo (1940), de Josep Maria Castellví, música de Pasqual Godes i Ramon Ferrés
Dame el remo, barquillera (1940), vals de Demon (Llorenç Torres i Nin) i Pasqual Godes
Doña Pancha (1940), schotisch
Filigrana: vals de flautines (1940), de Demon i Pasqual Godes
Malagueña: pasodoble (1930)
La ventera de Ansó. Intermedio (1929), coescrita amb Rafael Martínez Valls, arranjada per a quintet de corda i piano
Yo quise a una colombiana
Cançons
Amb lletra d'Enrique Nieto de Molina[6]La Indiana (1927), Lenguaje del fox (1919), Más que guapa, ¡fea...fea...! (1919), Mi enemigo (1925), La pebeta: tango-milonga (1925), Trova galante (1927), Violett: fox-trot (1919), coescrita amb Joan Costa,[7]Ya no la quiero, tango (1925)
A la mujer española (1932), pas-doble coescrit amb Felipe Ferrer de Oraá
Bésame: habanera
Cançó de l'estrella, amb lletra de Jacint Verdaguer, per a veu i piano
Cuento de Navidad (1951) nadala amb lletra de Fidel Prado
Es una dama de honor (1941), fox-trot de Pascual Godes i Demon
Esta noche en un portal (1951), nadala amb lletra de Fidel Prado
Humorismos pascuales (1930), nadala amb lletra de Roquete
Mickey músico (1933), fox-trot amb lletra de Manuel Salina
Amor y melodía, sarsuela en dos actes amb música dels mestres Demón i Pasqual Godes, lletra de J.de Ávila
La Gloriosa (1934)
L'Hereu Riera
Mate al Diablo
La taquillera del cinema: sainete en dos actos (1931), música del mestre Demon i Pascual Godes, lletra de Gastó A. Màntua
El 13.000, amb més de mil representacions al teatre Victòria de Barcelona
La ventera de Ansó (ca. 1929), coescrita amb Rafael Martínez Valls
Sardanes
Anant i venint pel bosc
Dolços murmuris
El que et diria (<1931)
Enjogassada
La Font del Gat
El gegant enamorat
Jesús
Matí de festa
Modesta
Tertúlia d'amics
Notes
↑ 1,01,1Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1898, número de registre 10962. El segon cognom apareix a la inscripció del naixement com a Tarrats.
↑Maria Conesa (Vinaròs, 18 de desembre del 1892 - Ciutat de Mèxic, 4 de setembre del 1892) va ser cantant lleugera (BiografiaArxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.)
↑Enrique Nieto de Molina (Manila, 10 de juliol del 1888 – Barcelona, 21 de març del 1969), va ser periodista, poeta, escriptor i autor de lletres de cuplets i sarsueles i altres obres per a l'escena (BiografiaArxivat 2006-11-25 a Wayback Machine.)
