Racó Català és un mitjà de comunicació[1] íntegrament digital[2] i exclusivament en català[3] editat per Tirabol Produccions, posat en funcionament el 4 de març de l'any 1999[4] pels llavors estudiants Joan Camp, Oriol Morell i Guillem Sureda.[5][6][7] La seva orientació és de base independentista[8] i no està associat a cap partit polític. Tracta temes culturals, socials o d'actualitat dels Països Catalans. També ha estat responsable de moltes campanyes online en la defensa de la llengua catalana.[9] A primers del 2013 tenia més de 20.000 usuaris registrats[10] i als seus fòrums interactius s'hi havien publicat prop de 5 milions de missatges al llarg de la seva història. El febrer de 2013 es trobava en la sisena posició dels diaris digitals en català que disposen de mesurament via OJD Interactiva[11] amb més de 330.000 usuaris únics mensuals.[12] El setembre de 2015 va rebre 418.747 navegadors únics segons l'OJD.[5]
Arran dels atemptats d'ETA a Burgos i Mallorca de l'estiu del 2009, el Racó Català va sofrir una campanya de desprestigi i denúncies des de diversos mitjans i fòrums digitals, vinculant l'independentisme d'aquest portal amb l'apologia del terrorisme.[13]
En el camp de la música, Racó Català celebra cada primavera des de l'any 2003 la seva festa d'aniversari amb una gran acte que inclou xerrades i concerts.[cal citació] També ha estat juntament amb Capicua Produccions, coproductor des de l'any 2005 de les Barrakes de Sentmenat, que se celebren a principis del mes de setembre.[cal citació] I entre els anys 2006 i 2010 també ha estat responsable de la Festa Anti-Hispanitat.[cal citació]
La primera passa en el món dels llibres va ser l'any 2008, quan Racó Català va patrocinar el 1r Premi d'assaig independentista, organitzat pel portal web Meua.cat i amb un jurat format per Roc Casagran, Cesk Freixas i Francesc Ribera. El llibre es va presentar a la seu d'Òmnium Cultural el 14 d'abril de 2009 amb la presència de tots els autors.[18]
↑«Internet i mitjans digitals». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2013-09-27. [Consulta: 7 gener 2010]. «Altres mitjans tradicionals que han situat les versions en línia al Top 10 de seguidors són El Punt (...) mentre que de mitjans exclusivament en línia només hi ha Racó Català i Nació Digital.»
↑Gifreu, Josep. «El català a l'espai de comunicació» p. 157. Publicacions de la Universitat de València, 2014. Arxivat de l'original el 2015-09-18. [Consulta: 29 desembre 2015]. «Es suggereix la consolidació d'uns grups de comunicació sorgits al ciberespai, al costat de grups periodístics tradicionals amb presència creixent també al ciberespai.»
↑Canosa, Francesc. «El canvi cultural a Catalunya» p. 79. Pòrtic, 2015. «Es cavalcava des de finals de segle. Des del 1995, quan apareixien diaris genèticament digitals com Vilaweb, Nació Digital, Racó Català, o l'edició de l'Avui... i llargs etcèteres. L'olla. L'allioli català virtual»
↑ 5,05,1Gordillo, Saül. «Sobirania.cat» p. 36. Creat, 2014. Arxivat de l'original el 2015-03-27. [Consulta: 29 desembre 2015]. «A mesura que el consum digital i l'ús d'Internet s'ha anat disparant, la incidència dels diaris digitals esmentats i d'altres projectes com Racó Català -impulsat el 1999 pels aleshores estudiants Joan Camp, Oriol Morell i Guillem Sureda- (...) ha estat rellevant en el salt de la consciència independentista dels últims anys.»
↑Gordillo, Saül. «Nació.cat» p. 98. Mina, 2007. «El que va començar el 1999 amb una pàgina personal ha acabat sent un dels portals en català més visitats a Internet.»
↑Buch, Roger. «L'Esquerra Independentista, avui» p. 263-264. Columna, 2007. Arxivat de l'original el 2016-10-25. [Consulta: 29 desembre 2015]. «D'entre tots els portals independentistes destaca Racó Català (...) Es tracta, sens dubte, d'un veritable fenomen, reflex dels nous hàbits que generen les noves tecnologies en la gent jove i no tan jove.»
↑Capdevila, Carles. «Ser català cansa». Avui. Arxivat de l'original el 2014-10-06. [Consulta: 23 agost 2006]. «A cada nou invent, una nova enrabiada. I després, de mica en mica, a esperar que Vilaweb, o Racó Català o algú faci una campanya, per poder acabar celebrant com una victòria, com una fita, el que hauria de ser el punt de partida.»