Cos molt comprimit, amb la pell aparentment nua perquè les escates són molt menudes i es troben incloses dins la pell. El cap és petit, amb el musell agut i els llavis carnosos. Espai interorbitari menor que el diàmetre ocular. L'aleta dorsal té en total de 28 a 31 radis espiniformes i 3 o 4 radis tous (els tres primers estan separats de la resta per una incisió profunda, i la llargada dels següents augmenta progressivament cap enrere). L'aleta anal té 2 radis espiniformes i de 18 a 20 radis tous. El darrer radi de la dorsal i de l'anal estan units al peduncle caudal per una membrana. El color de fons és molt variable: des d'un verd fosc a brunenc o groguenc. Sobre els costats hi ha grans taques de color blanc argentat. Sobre la part inferior del cap molt sovint hi ha una estreta banda obliqua obscura que arriba al marge inferior de l'ull. Sobre les aletes dorsal i anal hi ha una sèrie de bandes fosques verticals. La longitud total habitual és de 6 o 7 cm, encara que, excepcionalment, ateny els 10 cm.[6][7] Empra les aletes ventrals per caminar sobre el fons.[8]
Reproducció
Té lloc entre el maig i el juny. Els mascles protegeixen els ous dipositats per diverses femelles.[9][8]
↑ 7,07,17,27,37,47,5Wirtz, P. i C.D. Zander, 1986. Clinidae. P. 1117. A: P. J. P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. Vol. 3. UNESCO, París.
↑ Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
↑Ozen, O., Altin, A. i Ayyildiz, H., 2010. The diet of Clinitrachus argentatus (Blennioidei: Clinidae) in the northern Aegean and Marmara Seas. Journal of Fish Biology, 76: 1516–1519. [2]
↑ 13,013,1 Hureau, J.-C. i T. Monod (editors), 1979. Supplement. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. Pàgs. 339-394. A: J.-C. Hureau i Th. Monod (editors). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean.United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO), París, França. Vols 1-2. 683 p. Pàg. 370.
↑ 14,014,1Wheeler, A., 1979. Clinidae. P. 530. A: J. C. Hureau i Th. Monod (editors). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
↑Oliveira, R. F., V. C. Almada, A. J. Almeida, R. S. Santos i E. J. Gonçalves, 1992. A checklist of the blennioid fishes (Teleostei, Blennioidei) occurring in Portuguese waters. Arquipélago. Ciencias da Natureza 10:23-37. Pàgs. 28 i 29.
↑ Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer. Pàg. 305.
↑Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244p.
↑Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66. Pàg. 40.
↑ Lloris, D., J. Rucabado, Ll. del Cerro, F. Portas, M. Demestre i A. Roig, 1984. Tots els peixos del Mar Català. I: Llistat de cites I referències. Treballs Soc. Cat. Ict. Herp. 1:1-208.
↑R. Miniconi, R., 1980. Parc naturel régional de la Corse: poissons de Corse et de Méditerranée. Volum 21 de Découverte de la nature: A.R.P.E.G.E. Ajaccio i Clermont-Ferrand. 116 p. Pàg. 48.
↑Miniconi, R., 2011. Complément à l'inventaire des poissons des eaux de Corse, 1994-2001: Biologie, pêche, localisation. Éd. A Barcella, Ajaccio. 50 p.
↑ 31,031,1 Amori, G., F. M. Angelici, S. Frugis, G. Gandolfi, R. Groppali, B. Lanza, G. Relini i G. Vicini, 1993. Vertebrata. A: A. Minelli, S. Ruffo i S. La Posta (editors). Checklist delle specie della fauna Italiana, 110. Calderini, Bolonya, 83 p.
↑Plejic, T., 2007. Fische der Adria. Das romanische Element in der kroatischen Ichthyofauna. Mit Glossar der Adriafische Kroatisch-Englisch-Deutsch-Italienisch. Diploma Thesis. University of Leipzig Institute of Applied Linguistics and Translational Studies.
↑Poljakov, G. D.; Filipi, N. D.; Basho, K., 1958. Peshgit e Shgiperise. (Peixos d'Albània). Tirana, 286 pp.
↑Koutrakis, E. T., A. K. Kokkinakis, E. A. Eleftheriadis i M. D. Argyropoulou, 2000. Seasonal changes in distribution and abundance of the fish fauna in the two estuarine systems of Strymonikos Gulf (Macedonia, Greece). Belgian J. Zool. 130:41-48. Pàg. 43.
↑Papasissi, C., 1989. A contribution to the study of the biology of the ichthyoplankton in the Gulf of Kissamos (N. W. Crete, Greece). Thesis. 300 p.
↑Papaconstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae, IV, 257 p.
↑ Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172. Pàg. 124.
↑Saad, A., 2005. Check-list of bony fish collected from the coast of Syria. Turkish Journal of Fisheries and Aquatic Sciences 5: 99-106. Pàg. 102.
↑Dieuzeide, R., M. Novella i J. Roland, 1955. Catalogue des poissons des côtes algériennes. Bull Sta d'Aqua et de Pêche de Castiglione, III (n,s) 6, 384 p. 202 fig. Pàgs. 202-203.
↑Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen.
Bauchot, M.-L., 1967. Catalogue critique des types de poissons du Muséum National d'Histoire Naturelle (suite). Sous-ordre des Blennioidei. Publications diverses du Muséum National d'Histoire Naturelle, núm. 21: 1-70.
Chaine, J., 1956. Recherches sur les otolithes des Poissons... Bull Cent. Étud. Rech. scient. Biarritz, 1: pp. 159-275, 6 pl.
Sanches, J. G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p. Pàg. 90.