El Quartet de corda núm. 15 en sol major, D. 887, fou compost per Franz Schubert el juny 1826.[1] Es va publicar de manera pòstuma el 1851, com a Op. 161.[2]
El quartet fou publicat el 1852 per Diabelli a Viena.[3]
Moviments
Consta de quatre moviments, i la seva interpretació dura aproximadament uns 50-55 minuts:
El primer moviment, Allegro molto moderato, comença alternant acords majors i menors, amb un ritme puntejat característic que de diferents maneres es podrà anar escoltant durant tot el quartet. La música canvia de mode molt ràpidament –uns quants compassos en cada mode–, i el moviment esdevé més estable amb la introducció del tema principal, de caràcter molt líric, al compàs 14. En el primer moviment hi ha molts trèmolos, que condueixen la música fins a la repetició de l'exposició.
Aquest moviment conté nous recursos compositius utilitzats per Schubert com, a més dels esmentats en l'anterior paràgraf, l'ús d'un motiu en tresets per connectar el primer i segon tema de la forma de sonata usada. El segon tema comença exactament com el Quintet de corda (una obra posterior) i és molt similar a com ho fa servir Beethoven en algunes obres tot i que no en la tonalitat de la dominant, però sí en un tema més tranquil en la tonalitat de la mediant (en Si bemoll), amb un ritme diferent i amb un acompanyament en pizzicato.
II. Andante un poco moto
El moviment lent és dramàtic, molt en un ritme de marxa. També hi ha molt ús del tremolo.
III. Scherzo: Allegro vivace amb trio: Allegretto
L'scherzo és de textura lleugera, com si flotes, prefigurant els quartets de Mendelssohn. El trio de l'Scherzo és un duet suau, primer entre cel·lo i el primer violí, després entre el primer violí i la viola, i finalment un altre cop el cel·lo i el primer violí.
IV. Allegro assai
El final continua amb la preocupació del primer moviment amb una estructura àmplia i ambigua que podria ser una sonata o rondó, i podria ser sol major o menor. El tema inicial és més extrem, més ràpid encara en els intercanvis d'acords majors i menors que el del primer moviment; els seus ritmes recorden una tarantel·la, com la del quartet anterior, el núm. 14.
Cultural legacy
En la comèdia de 1989 de Woody Allen, Delictes i faltes (Crimes and misdemeanors), apareixen fragments de l'Allegro molto moderato (incloent-hi el ritme esquitxat de l'obertura). És utilitzat com a recurs dramàtic durant diverses escenes que formen les parts centrals de la trama dels 'delictes'.
A la revista Gramophone, Stephen Johnson es refereix a l'obra com el quartet de corda més gran de Schubert, i especula que s'escolta menys sovint que els altres dos grans quartets no per una qualitat menor sinó perquè és menys accessible.[4]
Enregistraments
El Quartet de corda núm. 15 en sol major (D. 887) ha estat enregistrat per molts quartets instrumentals, incloent:[5]
