Qilianshanita
Fórmula química	NaH₄(CO₃)(BO₃)·2H₂O
Epònim	Qilian Shan
Localitat tipus	dipòsit de bor de Juhongtu, Yashatu, Comtat de Delhi, Prefectura autònoma mongol i tibetana de Haixi, Qinghai, Xina
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.H0.55
Nickel-Strunz 9a ed.	6.HA.55
Dana	17.1.13.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 16,11Å; b = 6,92Å; c = 6,73Å; β = 100,46°
Grup espacial	grup espacial C₂
Color	incolor
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,351 nβ = 1,459 nγ = 1,486
Birefringència	δ = 0,135
Angle 2V	mesurat: 50°, calculat: 48°
Dispersió òptica	no en té
Impureses comunes	Ca
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1992-008
Any d'aprovació	1992
Símbol	Qil
Referències	[1]

La qilianshanita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom del lloc on va ser descoberta, a les muntanyes Qilian (Qilian Shan, en xinès) a la província de Qinghai.

La qilianshanita és un borat de fórmula química NaH₄(CO₃)(BO₃)·2H₂O, que va ser aprovat per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1992. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls tabulars a prismàtics, de fins a 2 mil·límetres, tot i que normalment es troba en forma d'agregats massius. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la qilianshanita pertany a «06.H - Borats sense classificar".

Es forma per la reacció de borats rics en aigua amb carbonats de sodi en dipòsits de bor. Sol trobar-se associada a altres minerals com: tincalconita, nahcolita, calcita o quars.^[2] Va ser descoberta l'any 1992 al dipòsit de bor de Juhongtu, al Comtat de Delhi (Qinghai, Xina). També se n'ha trobat a Sagåsen (Telemark, Noruega).