Fa 100 cm de llargària màxima (encara que la més comuna és de 48,6)[3] i 10 kg de pes.[4] Cos alt, robust, de contorn arrodonit, recobert d'escates ctenoides, de color marró clar amb diverses franges verticals i horitzontals compostes de taques de color marró fosc, una filera de taques marrons fosques al centre de la membrana de l'aleta dorsal i una taca negra a la base del lòbul superior de l'aleta caudal. 4-5 espines i 24-27 radis tous a l'aleta dorsal i 1 espina i 22-24 radis tous a l'anal. Les bases de les aletes pectorals i caudal presenten escates més petites que les de la resta del cos. Peduncle caudal alt i curt. Cap nu i amb la boca gran, terminal, gairebé obliqua i amb el llavi superior mitjanament gros, la qual s'estén fins a la vertical que passa per la vora anterior dels ulls. Ulls de mida mitjana i situats dorsalment. Narius petits i situats a prop dels ulls. Línia lateral de recorregut recte des de l'angle superior de l'opercle fins a l'aleta caudal. A igual edat, els mascles arriben a una grandària i un pes més grans que les femelles.[5][3]
Reproducció
És ovípar, de baixa fecunditat[6] i es reprodueix durant els mesos de novembre i desembre. Les femelles assoleixen la maduresa sexual en arribar als 37 cm de longitud.[5]
Els joves (fins als 40 cm de talla) poden ésser confosos amb Pinguipes brasilianus per la forma general del cos i les bandes fosques verticals al tronc, però aquest darrer té el musell més llarg i el perfil dorsal del cap no tan convex com P. semifasciata.[5]
Observacions
És inofensiu per als humans i la longevitat de les femelles és de 30 anys, mentre que els mascles no excedeixen dels 25.[12]
Referències
↑ 1,01,11,21,3Berg, C., 1895. Enumeración sistemática y sinonímica de los peces de las costas argentina y uruguaya. Anales del Museo Nacional de Historia Natural de Buenos Aires, v. 4: 1-120, 1 pl.
↑Cuvier, Georges; Valenciennes, Achilles. Histoire naturelle des poissons (en francès). Tom 3 Suite du Livre troisième. Des percoïdes à dorsale unique à sept rayons branchiaux et à dents en velours ou en cardes, 1829, p. i-xxviii + 2 pp. + 1-500, Pls. 41-71.
↑ 3,03,1Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, el Japó. 369 p. Pàg. 268.
↑Rosa, I. L. i R. S. Rosa, 1997. Systematic revision of the South American species of Pinguipedidae (Teleostei, Trachinoidei). Revta. Bras. Zool. 14(4):845-865. Pàg. 858. [1]
↑ 6,06,16,2 Venerus, L. A., L. Machinandiarena, M. D. Ehrlich i A. M. Parma, 2005. Early life history of the Argentine sandperch Pseudopercis semifasciata (Pinguipedidae) off norhern Patagonia. Fish. Bull. 103:195-206.
↑Elias, I. i C. R. Rajoy, 1992. Hábitos alimentarios del "Salmón de Mar", Pseudopercis semifasciata, (Cuvier, 1829): Pinguipedidae en Aguas Norpatagónicas Argentinas. Rev. Biol. Mar., Valparaíso, 27(1):133-146.
↑Carvalho-Filho, A., 1992. Peixes: Costa Brasileira. Marca d'Agua, São Paulo, el Brasil. 304 p. Pàg. 197.
↑Cousseau, B. i R.G. Perrotta, 1998. Peces marinos de Argentina. Biología, distribución, pesca. Instituto National de Investigación y Desarrollo Pesquero (INIDEP), Mar del Plata, l'Argentina. 163 p.
↑Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, DINARA, Infopesca. Pàg. 36.