Pseudopercis semifasciata

Infotaula d'ésser viuPseudopercis semifasciata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreUranoscopiformes
FamíliaPinguipedidae
GènerePseudopercis
EspèciePseudopercis semifasciata Modifica el valor a Wikidata
Cuvier, 1829
Nomenclatura
Sinònims

Pseudopercis semifasciata és una espècie de peix de la família dels pingüipèdids i de l'ordre dels perciformes.[2]

Descripció

Fa 100 cm de llargària màxima (encara que la més comuna és de 48,6)[3] i 10 kg de pes.[4] Cos alt, robust, de contorn arrodonit, recobert d'escates ctenoides, de color marró clar amb diverses franges verticals i horitzontals compostes de taques de color marró fosc, una filera de taques marrons fosques al centre de la membrana de l'aleta dorsal i una taca negra a la base del lòbul superior de l'aleta caudal. 4-5 espines i 24-27 radis tous a l'aleta dorsal i 1 espina i 22-24 radis tous a l'anal. Les bases de les aletes pectorals i caudal presenten escates més petites que les de la resta del cos. Peduncle caudal alt i curt. Cap nu i amb la boca gran, terminal, gairebé obliqua i amb el llavi superior mitjanament gros, la qual s'estén fins a la vertical que passa per la vora anterior dels ulls. Ulls de mida mitjana i situats dorsalment. Narius petits i situats a prop dels ulls. Línia lateral de recorregut recte des de l'angle superior de l'opercle fins a l'aleta caudal. A igual edat, els mascles arriben a una grandària i un pes més grans que les femelles.[5][3]

Reproducció

És ovípar, de baixa fecunditat[6] i es reprodueix durant els mesos de novembre i desembre. Les femelles assoleixen la maduresa sexual en arribar als 37 cm de longitud.[5]

Alimentació

Es nodreix de peixos, cefalòpodes (calamars), crustacis (crancs i llamàntols),[5] organismes bentònics i plantes,[7] i el seu nivell tròfic és de 3,88.[8]

Hàbitat i distribució geogràfica

És un peix marí, demersal (fins als 100 m de fondària),[6] no migratori i de clima subtropical (23°S-48°S, 68°W-41°W), el qual viu a l'Atlàntic sud-occidental: els substrats rocallosos i sorrencs de les aigües costaneres[6] des de l'estat de São Paulo (el Brasil)[9] fins al golf San Jorge (l'Argentina),[10] incloent-hi l'Uruguai.[11]

Confusió amb altres espècies

Els joves (fins als 40 cm de talla) poden ésser confosos amb Pinguipes brasilianus per la forma general del cos i les bandes fosques verticals al tronc, però aquest darrer té el musell més llarg i el perfil dorsal del cap no tan convex com P. semifasciata.[5]

Observacions

És inofensiu per als humans i la longevitat de les femelles és de 30 anys, mentre que els mascles no excedeixen dels 25.[12]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Berg, C., 1895. Enumeración sistemática y sinonímica de los peces de las costas argentina y uruguaya. Anales del Museo Nacional de Historia Natural de Buenos Aires, v. 4: 1-120, 1 pl.
  2. ↑ Cuvier, Georges; Valenciennes, Achilles. Histoire naturelle des poissons (en francès). Tom 3 Suite du Livre troisième. Des percoïdes à dorsale unique à sept rayons branchiaux et à dents en velours ou en cardes, 1829, p. i-xxviii + 2 pp. + 1-500, Pls. 41-71. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, el Japó. 369 p. Pàg. 268.
  4. ↑ Rosa, I. L. i R. S. Rosa, 1997. Systematic revision of the South American species of Pinguipedidae (Teleostei, Trachinoidei). Revta. Bras. Zool. 14(4):845-865. Pàg. 858. [1]
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Instituto Nacional de Investigación y Desarrollo Pesquero de Argentina[Enllaç no actiu] (castellà)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Venerus, L. A., L. Machinandiarena, M. D. Ehrlich i A. M. Parma, 2005. Early life history of the Argentine sandperch Pseudopercis semifasciata (Pinguipedidae) off norhern Patagonia. Fish. Bull. 103:195-206.
  7. ↑ Elias, I. i C. R. Rajoy, 1992. Hábitos alimentarios del "Salmón de Mar", Pseudopercis semifasciata, (Cuvier, 1829): Pinguipedidae en Aguas Norpatagónicas Argentinas. Rev. Biol. Mar., Valparaíso, 27(1):133-146.
  8. ↑ Sea Around Us (anglès)
  9. ↑ Carvalho-Filho, A., 1992. Peixes: Costa Brasileira. Marca d'Agua, São Paulo, el Brasil. 304 p. Pàg. 197.
  10. ↑ Cousseau, B. i R.G. Perrotta, 1998. Peces marinos de Argentina. Biología, distribución, pesca. Instituto National de Investigación y Desarrollo Pesquero (INIDEP), Mar del Plata, l'Argentina. 163 p.
  11. ↑ Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, DINARA, Infopesca. Pàg. 36.
  12. ↑ FishBase (anglès)

Bibliografia