PROFILPELAJAR.COM

Proba-2
Tipus de missió	nau espacial de demostració tecnològica i artificial satellite of the Earth (en)
Operador	European Space Security and Education Centre (en)
NSSDCA ID	2009-059B
Núm. SATCAT	36037
Propietats de la nau
Model de satèl·lit	PROBA (en)
Fabricant	Verhaert (en)
Massa	130 kg
Inici de la missió
Llançament espacial
Data	2 novembre 2009
Lloc	Plataforma 133, cosmòdrom de Plessetsk
Vehicle de llançament	Rockot
Tipus d'òrbita	Activitat orbital
Tipus d'òrbita	òrbita heliosíncrona
Excentricitat	0,0014091
Periàpside	702,95 km
Apoàpside	722,93 km
Inclinació	98,2314 °
Període	99,04 min
	Instruments Sun Watcher using Active Pixel System Detector and Image Processing (en) ; Lyman Alpha Radiometer (en)
	PROBA (en) ← PROBA Proba-V →

Proba 2 (projecte per autonomia a bord, en anglès acrònim de Project for Onboard Autonomy 2) és un satèl·lit artificial experimental de l'ESA llançat el 2 de novembre de 2009 a la 1:50 UTC des del cosmòdrom de Plessetsk mitjançant un coet Rókot (també escrit Rókot, Рокот en rus) juntament amb el satèl·lit SMOS. Proba 2 va ser alliberat de l'última etapa del coet tres hores després de la inserció en òrbita d'aquest i unes dues hores després de l'alliberament de SMOS.^[1]

Objectius

La missió Proba 2 és provar i validar una sèrie de noves tecnologies a ser usades per l'ESA en futurs satèl·lits així com realitzar observacions científiques amb dos experiments a bord: dos instruments belgues per fer estudis sobre física solar i dos instruments txecs per fer estudis sobre física de plasma.^[1]

Característiques

El satèl·lit té una massa de 135 kg i forma aproximadament cúbica (0,6 x 0,6 x 0,8 m), sense comptar amb els seus dos panells solars desplegats, fets d'una estructura d'alumini amb plàstic reforçat amb fibra de carboni, que proporcionen una potència elèctrica de fins a 110 watt si alimenten una bateria d'ió de liti amb una capacitat de 16 Ah.^[2]

L'estructura principal està formada per tres panells d'alumini conformats a manera de bresca i formant una H i en què van muntats gairebé tots els sistemes, amb un panell inferior que es va usar com a interfície amb el coet llançador. La part exterior dels panells està pintada en algunes parts de negre o blanc per funcionar com radiadors passius. Un dels costats de l'estructura porta cèl·lules solars, a part de les situades en els panells solars.^[2]

El satèl·lit s'estabilitza en els tres eixos i l'actitud està controlada per quatre petits volants d'inèrcia el velocitat de gir pot variar per produir rotacions en els tres eixos del satèl·lit i podrien tenir un moment de fins a 30 mN-m. L'orientació es duu a terme tant mitjançant un seguidor d'estrelles amb una precisió de 5 segons d'arc per un període de 10 segons de seguiment com mitjançant un magnetòmetre de tres eixos. El satèl·lit també és capaç de navegar autònomament utilitzant GPS i té un motor iònic alimentat per xenó i amb una empenta de fins a 20 mN per realitzar ajustaments orbitals. El tanc de xenó és pressuritzat amb nitrogen que el satèl·lit genera a bord a partir d'una font en estat sòlid.^[2]^[1]

Les cèl·lules solars són del tipus de triple unió d'Arsenur de gal·li, i van muntades tant en els dos panells solars com en un dels costats del cos principal del satèl·lit.^[2]

Proba 2 pot comunicar-se mitjançant un enllaç a banda S amb el seu centre de control principal, situat a Redu (Bèlgica), a una velocitat de 64 kbps, i amb l'estació de Svalbard (Noruega) usada com a suport.^[2]

El principal contractista per a la construcció i operació del satèl·lit és Verhaert Design & Development NV, una empresa subsidiària de QinetiQ.

Demostració tecnològica

La missió principal de Proba 2 és provar i validar noves tecnologies per al seu ús en futures missions i satèl·lits, que consisteixen en^[3]

Un nou tipus de bateria d'ió de liti desenvolupada per l'empresa francesa SAFT.
Un sistema de control de dades i energia amb un nou processador, desenvolupat per l'empresa belga Verhaert Space.
Panells estructurals d'alumini combinat amb fibra de carboni, desenvolupats per l'empresa suïssa APCO Technologies.
Nous volants d'inèrcia desenvolupats per l'empresa APCO Technologies, seguidors d'estrelles desenvolupats per l'empresa britànica DTU i receptors GPS construïts per l'alemany DLR.
Un sistema de telecomunicacions millorat amb un descodificador desenvolupat en la seva major part com programari de l'empresa alemanya STT-SystemTechnik GmbH.
Un sensor solar digital desenvolupat per l'holandesa TNO.
Un receptor GPS de freqüència dual desenvolupat per la francesa Alcatel Espace.
Un sistema de sensors per fibra per monitoratge de la temperatura i pressió de la nau desenvolupat per MPB Communications Inc
Un sensor estel·lar desenvolupat per al seu ús en la missió BepiColombo a Mercuri, desenvolupat per l'empresa italiana Galileo avionica.
Un magnetòmetre de flux de porta d'alta precisió desenvolupat per l'empresa danesa DTU i experiments per tecnologia de magnetòmetres dissenyats per l'empresa portuguesa Lusospace i l'alemanya ZARM Technik AG.
Un panell solar experimental amb concentrador de flux solar desenvolupat per la belga CSL.
Un sistema de propulsió iònic alimentat per xenó i un generador de gas nitrogen d'estat sòlid per pressuritzar el tanc de propelente desenvolupat per la britànica SSTL i l'holandesa Bradford.
Una microcàmera d'exploració (anomenada X-CAM) desenvolupada per l'empresa suïssa Micro-càmeres & Space Exploration.

Ciència

Proba 2 du a bord quatre instrument científics:^[4]

SWAP ( Sun Watcher using APS Detectors and image processing, observació solar utilitzant detectors APS i processament d'imatge): es tracta d'un telescopi de tipus Ritchey-Chrétien per a l'ultraviolat extrem construït sobre la base de l'instrument EIT ( Extreme Ultraviolet Imaging Telescope) a bord del satèl·lit SOHO. El seu objectiu és fotografiar la corona solar, obtenint imatges a ritme d'una per minut amb gran resolució espacial.
LYRA ( Lyman-alpha Radiometer, radiòmetre Lyman-alfa): és un radiòmetre per a quatre bandes ultraviolada, en concret
- 115-125 nm, centrada en la línia Lyman-alfa, a 121,6 nm.
- 200-220 nm, en el rang continu de Herzberg.
- 17-31 nm, que inclou la detecció d'alumini i Heli II.
- 1-20 nm, per al zirconi.

L'objectiu de l'instrument és realitzar observacions en aquests canals per fer estudis tant de física solar com d'aeronomia i meteorologia espacial. L'instrument ha estat desenvolupat pel Reial Observatori de Bèlgica.

TPMU ( Thermal plasma measurement unit, unitat de mesura tèrmica de plasma): consisteix en un sensor juntament amb els seus preamplificadors i una unitat de processament per a l'estudi de la densitat, composició i temperatura d'ions i la temperatura d'electrons, així com per mesurar el potencial elèctric de l'estructura del satèl·lit.
DSLP ( Dual segmented Langmuir probe, sonda Langmuir dual segmentada): és un instrument utilitzat per estudiar el fons de plasma magnetosféric i està basat en l'instrument ISL ( Instrument Sonde de Langmuir) de la missió Demeter del CNES. El seu objectiu és mesurar la densitat de plasma i la seva variació en el rang entre 100 i 5⋅10 ⁶ partícules/cm³; mesurar la temperatura d'electrons en el rang entre 500 i 3000 Kelvin; mesurar el potencial de la nau en el rang entre ± 5 volts.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ESA. «Two new ESA satellites successfully lofted into orbit» (en anglés), 02-11-2009.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ESA. «Proba-2: Spacecraft» (en anglès), 20-10-2009. [Consulta: 2 novembre].
↑ ESA. «Proba-2: technology demonstrations» (en anglès), 22-10-2009. [Consulta: 2 novembre].
↑ ESA. «Proba-2: science payloads» (en anglès), 20-10-2009. [Consulta: 2 novembre].