Proactiva Open Arms és una ONGcatalana, originària de Badalona, destinada a salvar vides humanes al mar. Creada l'octubre de 2015, la seva primera acció va ser l'assentament a Lesbos d'un grup de voluntaris, encarregats d'ajudar els refugiats sirians que intentaven arribar a l'illa, intentant que no morissin durant el trajecte. Ha estat investigada per frontex i l'Audiència Nacional[1] per coordinació amb les màfies de tràfic d'immigrants il.legals[2] i sancionada repetidament per les autoritats italianes.[3][4]
Història
Orígens
Originalment, Proactiva era una empresa de serveis marítims, especialitzada en seguretat aquàtica, anomenada Pro-Activa Serveis Aquàtics, instal·lada a Badalona.[5] A causa de la crisi dels refugiats, i després de la publicació de fotos de diversos cadàvers als mitjans de comunicació, el setembre de 2015, el director de Pro-Activa, Òscar Camps, va decidir desplaçar-se a Lesbos, juntament amb tres membres de l'empresa; davant la manca d'organització sobre el terreny, l'equip català va decidir establir-se a l'illa grega.[6] L'empresa tenia molta experiència en vigilància en platges, motiu pel qual van decidir aplicar els seus coneixements per fer front a les moltes morts que es produïen diàriament al mar Egeu.[7]
Assentament a Lesbos
El mateix setembre van arribar els primers voluntaris de Pro-Activa per col·laborar en les tasques de rescat. En un principi, l'únic material de què disposaven eren diversos vestits de neoprè, aletes i tubs de rescat. Les principals activitats del grup eren guiar i ajudar a arribar a les platges als refugiats, principalment sirians, que venien de Turquia en barques en condicions precàries.[8] Amb el temps, no obstant, l'equipament disponible va anar millorant, principalment gràcies a les donacions provinents de particulars, coincidint amb la creació de l'ONG Proactiva Open Arms.[9]
Des d'un principi, diversos mitjans d'Espanya i de la resta d'Europa es van fer ressò de l'activitat de Proactiva a Lesbos, principalment per la seva visibilitat en les imatges penjades a internet. No obstant això, la popularitat a Catalunya els arribà gràcies a l'emissió a TV3 del documental To Kyma. Rescat al mar Egeu, dirigit per Arantza Díez i David Fontseca i produït per La Kaseta Ideas Factory, on es seguia l'activitat d'aquests socorristes en diverses accions a l'illa grega.[10]
Gràcies a les donacions realitzades per particulars, organitzades mitjançant una campanya de micromecenatge, Proactiva va poder establir-se a l'illa de Lesbos, on hi va desplegar embarcacions de salvament.[11] El març de 2016, després de sis mesos de presència a l'illa, l'ONG badalonina comptava amb un dispositiu permanent conformat per 14 persones, 3 embarcacions de rescat, 4 motos aquàtiques i equipament professional. A més, havien participat en l'arribada segura a l'illa de 143.358 persones.[12]
A final de maig de 2016, es va publicar que Proactiva havia decidit destinar un vaixell al Mediterrani central per assistir els migrants que sortien de les costes de Líbia. A causa de l'acord assolit entre la Unió Europea i Turquia, que feia més difícil la ruta de l'Egeu, es van reobrir altres trajectes que havien minvat per la seva perillositat. Per aquest motiu, la ONG catalana va desplegar embarcacions entre Líbia, Egipte i Itàlia.[16]
Efecte crida
Donat que l'organització recull els immigrants en pasteres dins o prop d'aigües territorials líbies, en les temporades que l'organització opera, aquesta s'utilitza com a reclam de les màfies de tràfic de persones publicant detalls sobre la presència d'Open Arms en la zona d'operació de les màfies.[17]
Es considera que l'activitat de les organitzacions de rescat generen un efecte crida i multiplica la quantitat d'africans que compren passatges a les màfies de tràfic d'éssers humans cap a Europa.[18][19][20][21]
Investigacions judicials i sancions
El mes d'agost de 2019 la Fiscalia de l'Audiència Nacional investigà la denúncia presentada pel partit d'extrema dreta espanyol Vox, que considerà que Proactiva Open Arms havia violat les lleis marítimes i comès el delicte de col·laborar amb el tràfic de persones.[1]
L'organització ha estat sancionada repetidament per les autoritats italianes des de 2018 per no desembarcar als immigrants immediatament al seu rescat, com estableix la llei italiana,[3][4] i interfereix en les actuacions de les patrulleres líbies,[22] que en alguna ocasió han disparat trets a l'aire.[23]