Porta de fortificació

No s'ha de confondre amb Porta del Cos de Guàrdia o Porta de la ciutat.
Porta de pedra a Qasr al-Àzraq.
Setge de Mortagne. Vegeu pont llevadís tancat.

En el context de les edificacions militars, una porta de fortificació indica el conjunt format per una obertura de pas i l'element que permet tancar i obrir aquesta obertura. La funció d'una porta de fortificació és del tot semblant al d'una porta d'una llar o edifici no militar. La diferència principal consisteix en les dimensions, els materials i la disposició. Una porta de fortificació és més resistent i difícil de forçar que una porta normal.

El concepte de Porta de Cos de Guàrdia és diferent. Una porta de fortificació que consta d'elements arquitectònics de protecció addicionals.

Les clàssiques funcions d'una porta de fortificació (dificultar l'entrada en una muralla, un castell, una catedral, un monestir...) es poden estendre a les portes reforçades o cuirassades instal·lades en edificis no fortificats però sí de parets prou sòlides.

Descripció

En un edifici fortificat hi pot haver dues menes de portes:

  • la porta principal
  • la porta o portes secundàries

Elements arquitectònics

La part arquitectònica d'una porta està definida pels elements que limiten l'espai de pas o que són essencials per a l'estabilitat de l'estructura. Una porta és una part buida del mur i cal reforçar els costats i la part superior per a distribuir els esforços sobre el conjunt.

Portes rectangulars

Els elements típics d'una porta rectangular són els següents:

  • Llindar o pas de la porta: part inferior horitzontal constituïda per una peça de pedra o de fusta que sol anar un nivell més alt que el sòl exterior de la casa
  • Brancals o rebranques: gruixos verticals de paret que hi ha a banda i banda de la porta.
  • Llinda: Fusta o pedra travessera horitzontal que descansa sobre els dos brancals d'una porta i descarrega la paret superior.

Portes no rectangulars

En algunes portes primitives, substituint o complementant la llinda, hi havia un arc triangular o esglaonat.

Portes amb arc superior

Una de les formes típiques d'una porta de fortificació és la que consta d'un arc superior.

Elements de tancament

Parts mòbils

L'element de tancament principal pot constar d'una o dues peces mòbils (fulles o batents), construïdes de materials resistents i disposades de forma que la porta de pas pugui romandre oberta o tancada.

Parts fixes

La porta de tancament pot actuar directament o muntar-se en un bastiment.

  • Les portes primitives podien girar sobre dos perns de fusta que definien un eix de gir vertical i que anaven allotjats en uns espais buits anomenats pollegueres. Inicialment hi havia pollegueres de pedra. En èpoques posteriors els perns o les pollegueres podien ser de bronze o d'altres metalls o aliatges. Aquestes portes primitives no necessitaven bastiment.
  • Porta de pedra amb perns de gir integrats (tallats de la mateixa peça de pedra del batent)
    Porta de pedra amb perns de gir integrats (tallats de la mateixa peça de pedra del batent)
  • Polleguera inferior de pedra de Persèpolis. Es pot comprovar l'absència de desgast. El batent de la porta no hi fregava. Quedava penjat pel damunt.
    Polleguera inferior de pedra de Persèpolis. Es pot comprovar l'absència de desgast. El batent de la porta no hi fregava. Quedava penjat pel damunt.

En molts casos, les portes fortificades es muntaven en un bastiment. El bastiment és la part del conjunt de tancament que va ancorada en el mur i que soporta la part fixa de les frontisses. En la forma més senzilla un bastiment només consta dels muntants, dues peces verticals (generalment de fusta) ben encaixades en els murs. La part superior del bastiment pot estat tancada per una peça horitzontal (llinda o tancament). També hi ha bastiments formats per un marc tancat del tot, amb els dos muntants, una llinda i un llindar; amb totes les peces unides entre sí. Aquestes peces poden estar reforçades amb escaires o no. La forma externa d'un bastiment pot ajustar-se a un rectangle o disposar d'extensions d'ancoratge.

Frontisses

  • Golfo tradicional de ferro[1]
    Golfo tradicional de ferro[1]
  • Golfo tradicional de ferro
    Golfo tradicional de ferro
  • Polleguera superior de fusta, per a una tanca en una cabana de pedra seca
    Polleguera superior de fusta, per a una tanca en una cabana de pedra seca
  • Polleguera superior de pedra, per a una tanca en una cabana de pedra seca
    Polleguera superior de pedra, per a una tanca en una cabana de pedra seca

En sentit genèric, les frontisses són els elements que permeten el moviment relatiu entre la porta de tancament (mòbil) i el brancard (immòbil).

  • Una frontissa, pròpiament dita, és una peça articulada de dos braços que no es pot desmuntar. Un dels braços s'uneix al batent i l'altre al brancard.
  • En la parla coloquial, també s'anomenen frontisses el conjunt format per dos perns i dues pollegueres.
  • De manera semblant, hi ha frontisses formades per dues peces desmuntables. Una peça femella i una peça mascle destinades a funcionar com a golfos u galfons d'una porta (dos golfos o més per batent). La part mascle es munta a la part fixa (muntant o pujant) amb el pern mirant cap a dalt. La part femella es munta al batent. Aquesta disposició permet desmuntar el batent sense haver de desmuntar el golfo. Un cop muntat el batent, el propi pes de la peça determina una posició estable.

Panys i sistemes de seguretat

Les primeres portes s'asseguraven des de l'interior. Un sistema de bloqueig típic consistia en una o dues barres o bernats. (Un bernat va encaixat horitzontalment als murs o muntants i, sovint, també a la porta. Pot ser desmuntat directament o fent-lo lliscar o girar). Una porta barrada (amb la barra o bernat posat) queda ben tancada i no es pot obrir (sense violència o artifici) des de l'exterior. També és possible reforçar el bloqueig amb barres disposades a una 45 graus, que vagin des de la porta al terra i amb els extrems reposant en encaixos adequats.

  • Exemple: en la Porta dels Lleons de Micenes es poden observar dos forats en un dels brancals de pedra (vegeu imatge ampliada) destinats a allotjar l'extrem de les barres de tancament.

El tractat d'Enees Tàctic indica estratagemes per a obrir (amb la col·laboració d'un traidor) la porta d'una muralla. Aparentment, aquestes estratagemes es basen en l'existència d'un fiador que travava la barra de seguretat un cop tancada.

Un altre sistema de tancament des de l'interior és el que es basa en els forrolls.

A diferència d'una fortificació, que (per la seva funció) ha de disposar d'una guàrdia permanent (que pot tancar la porta des de dins), una casa particular pot quedar-se sense cap ocupant. Calia trobar un sistema que permetés tancar la porta i obrir-la des de l'exterior. Aquest fou l'origen de la clau.

  • Una obra de l'any 1831 (Augustin Calmet i Henri François de Vence. Sagrada Biblia: en latín y español, con notas literales, críticas é históricas, prefacios y disertaciones) explica amb cert detalls diverses variants de panys antics.
    • És interessant de constatar l'existència de panys antics que, un cop tancats des de l'exterior, no podien obrir-se des de l'interior.

Grau de protecció

El grau de protecció d'una simple porta és limitat. Un possible assaltant podria rebentar una porta amb certa facilitat (disposant de les eines adequades o de màquines de guerra especialitzades). Per aquest motiu, les portes d'un edifici fortificat estaven situades en un lloc protegit amb defenses actives (segons el concepte de porta fortificada).

  • Una altra solució era disposar dues o tres portes seguides. Una a continuació de l'altra i separades per passadissos o estances amb defenses actives. Si els atacants passaven de la primera porta, els defensors podien contraatacar en condicions de gran superioritat.

Accessoris i complements

Formant part del sistema porta/tancament hi podia haver elements complementaris destinats a impedir o dificultar el pas de persones no desitjades. Alguns dels elements són els següents:

Mecànica

Considerant el cas d'una porta amb un únic batent, l'anàlisi de les forces implicades en el seu funcionament permet comprovar les tensions de tots els elements que intervenen.[2]

Forces i moments

En posició de repòs, amb el batent obert o tancat, l'única força és el pes del batent. Aquest pes s'ha de sostenir d'alguna manera. Aquesta força es considera aplicada al centre de gravetat del batent que, en estar separat de l'eix de gir i suport, provoca un moment que també cal contrarestar.

Sistema de pollegueres

El pes és suportat per la polleguera inferior. El moment es reparteix entre la polleguera superior (amb una força de tracció) i la polleguera inferior (amb una força de compressió).

Sistema de golfos

En teoria el pes es reparteix entre els golfos. A la pràctica només n'hi ha un que treballa. El de dalt o el de baix, en funció de les dimensions relatives del batent i dels golfos. Era freqüent que cada anell reposés sobre una volandera intermèdia.

Sistema de frontisses

Similar als sistemes anteriors.

Exemples històrics

Samsó carregant les portes de Gaza.[3]

Tot i la gran importància de les portes en les fortificacions, la documentació directa és prou escassa. Hi ha algunes troballes arqueològiques (de consulta especialitzada i difícil), descripcions escrites (molt generals i disperses en obres molt diverses) i alguns documents gràfics (amb un grau de precisió discutible). A continuació s'ofereix una mostra aleatòria, ordenada cronològicament, sobre portes de fortificació.

  • 2500 aC. A l'Epopeia de Guilgameix, Enkidu i Guilgameix tallen un cedre enorme i Enkidu en fa una gran porta per als déus, al santuari d'Enlil a Nippur.
    • Tot i que es tracta d'un relat llegendari, és difícil no relacionar la porta simbòlica amb una porta com les que hi havia a la muralla de la ciutat d'Uruk.[4][5][6]
  • 800 aC. L'antiga ciutat de Tebes (Grècia) tenia set portes.[7]
  • 750 aC? En l'Odissea d'Homer hi ha una parell de referències a portes.
    • La porta del palau d'Odisseu. Un palau envoltat d'una muralla amb merlets, amb una porta que podria resistir un setge.[10]
    • Les portes de la sala dels banquets, travades amb una corda de papir.[11]
  • 587 aC. Nabucodonosor II. Conquesta de Jerusalem. Detalls de les muralles i portes.[12]
  • 550 aC. El Temple d'Àrtemis a Efes tenia una porta de dos batents monumental, feta de fusta de xiprer.[13][14][15]
  • 540 aC. Les portes de Babilònia.[16][17]
  • 362 aC. Enees Tàctic.[18][19]
  • c300 aC. Teofrast esmentava la fusta d'om per a fer portes preuades. I la mateixa fusta per a fer perns i pollegueres de portes.[20][21][22]
  • 2 aC. Ovidi, en la seva obra Ars Amatoria, esmenta la forma del tancament de les portes en cas de setge.[23][24]
    • La tornada o restoble[25] dels versos ("Excute poste seram": "Treu la barra del muntant") indica que les portes s'asseguraven amb una barra horitzontal encaixada a la porta i a les parets o muntants de l'entrada.

Era Cristiana

Reconstrucció idealitzada de la Porta Ferrea de Split.
Presa de Damiata. Miniatura de la vida de Lluís IX de França.[26]
  • 997. Almansor va saquejar Santiago de Compostela i va fer portar les campanes i les portes cap a Córdova per presoners cristians.[27]
  • 1147. Segons la llegenda, després de la Croada d'al-Mariyya, les portes d'un portal de la ciutat conquerida foren portades a Barcelona.[28]
  • 1277. Primer esment de la Porta Ferrada del monestir de Sant Feliu de Guíxols.[29]
  • 1383. Francesc Eiximenis, en el Dotzé del Crestià, deia: “La porta del camp sie rexada e stigua en bons golfs de ferre” (Capítol CCCXXV. Com deu esser fet lo camp).
  • 1445-1448. En l'obra Curial e Güelfa, un Curial enamorat és descrit “plorant i amb els genolls ficats a la polleguera de la porta de la cambra de la Güelfa”. Una exageració que permet deduir un dels sistemes de gir d'una porta de l'època.[30]
  • 1464. Crema de la porta principal d'un castell al Tirant lo Blanc.[31]
  • 1540. Descripció de les portes de la fortalesa de Mahdia (antigament anomenada ciutat d'Àfrica).[32]
  • 1575. Onofre Pou Cellers en el diccionari català–llatí Thesaurus puerilis, inclogué polleguera i golfo.[33]
  • 1586. Alep. Tretze portes.[34]
  • 1588. Descripció i ús d'un petard per a rebentar portes de muralla.[35]
  • 1633. La porta de la Kaaba fou transportada des de Constantinoble.[36]
  • 1673. En els contractes de Josep de la Concepció per a la construcció d'una casa hi ha detalls sobre la construcció de les portes.[37][38]
  • 1689. Curiosiora et selectiora variarum scientiarum miscellanea. DISSERTATIO NONA: POLEMICA. Márton Szentiványi (Martino Szent-Jvanyi).[39]
    • L'obra anterior tracta de diversos temes militars. També sobre les portes de fortificació.
  • 1828. Descripció de les muralles, torres i portes d'Istambul.[40]
  • 1831. Augustin Calmet i Henri François de Vence. Sagrada Biblia: en latin y español, con notas literales, críticas é históricas, prefacios y disertaciones.[41]
    • L'obra anterior explica la forma de tancar i obrir les portes antigues i diversos tipus de claus.
  • 1840. Proves fetes al Canadà de rebentar portes reforçades, mitjançant un sac de pólvora.[42]
  • 1849. Descripció de la Porta Ferrea del palau de Dioclecià a Spalato.[43]
  • 1854-1868.Eugène Viollet-le-Duc. En el Dictionnaire raisonné de l'architecture française du XIe au XVIe siècle, a l'article "Porte", hi ha molta informació sobre "portes fortificades" i "complements". Els detalls sobre els elements de tancament són escassos.

Primera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial

D'aquest llarg període cal considerar les portes dels búnquers.

Època actual

  • Portes cuirassades d'entitats bancàries
  • Refugis nuclears
  • Refugis militars especialment reforçats contra atacs exteriors
  • Portes de "cambres del pànic"
  • Portes de vehicles cuirassats

Referències

  1. ↑ DCVB: Golfo.
  2. ↑ Physics | Rigid Body Dynamics | Force by hinges on a Door | by Ashish Arora.
  3. ↑ La Bíblia. Edició popular en un sol Volum. L'Abadia de Montserrat, maig 2007, p. 465–. ISBN 978-84-8415-907-0. 
  4. ↑ Gerald J. Davis. Gilgamesh, The New Translation. Lulu.com, 7 juliol 2014, p. 43-. ISBN 978-1-312-31141-1. 
  5. ↑ John Gardner. Gilgamesh. Knopf Doubleday Publishing Group, 28 setembre 2011, p. 201–. ISBN 978-0-307-76082-1. 
  6. ↑ Léo Scheer. Gilgamesh. Editions Léo Scheer, 2015-01-13T00:00:00+01:00, p. 33-. ISBN 978-2-7561-0558-1. 
  7. ↑ Miguel de Cervantes Saavedra. El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha. E. Aguado, 1833, p. 19–. 
  8. ↑ Homer. La Ilíada. Editorial Alpha, 1978, p. 97–. ISBN 978-84-7225-119-9. [Enllaç no actiu]
  9. ↑ Homero. Ilíada. Editorial Minimal, 2 febrer 2015, p. 115–. ISBN 978-84-16375-00-4. 
  10. ↑ Homer. L'Odyssée de Homero, 3. Antoine Blache, 1819, p. 16–. 
  11. ↑ La Odisea. Cholsamaj Fundacion, p. 278–. ISBN 978-99922-56-51-0. 
  12. ↑ Phelipe Scio de San Miguel (bp. of Segovia). La Biblia vulgata latina, tr. y anotada por P. Scio de San Miguel, 1796, p. 177–. 
  13. ↑ Archaeologia: Or Miscellaneous Tracts Relating to Antiquity. J. Nichols, 1808, p. 11–. 
  14. ↑ Gaius Plinius Secundus. Naturalis hystoriae libri XXXVII, 1514, p. 269–. 
  15. ↑ Arnaud Maurieres; Eric Ossart Paradise Gardens: Landscape Gardening in the Islamic Tradition. I.B.Tauris, 2001, p. 75–. ISBN 978-1-86064-733-8. 
  16. ↑ Adam Clarke. The Holy Bible Containing the Old and New Testaments: The Text Printed from the Most Correct Copies of the Present Authorized Translation Including the Marginal Readings and Parallel Texts with a Commentary and Critical Notes Designed as a Help to a Better Understanding of the Sacred Writings. N. Bangs and J. Emory, 1826, p. 822–. 
  17. ↑ Johann Joachim Winckelmann; Jansen Histoire de l'art chez les anciens, par Winkelman [sic] ; traduite de l'allemand [par Hendrik Jansen], avec des notes historiques et critiques de différens auteurs.... chez H. Jansen et cie, 1793, p. 574–. 
  18. ↑ Aeneas Tacticus-Asclepiodotus-Onasander.
  19. ↑ Aeneas (Tacticus). Aeneae Commentarius poliorceticus. In aedibus B.G. Teubneri, 1874. 
  20. ↑ THEOPHRASTUS, Enquiry into Plants: “The wood is yellow strong fibrous and tough; for it is all heart. Men use it for expensive doors; it is easy to cut when it is green, but difficult when it is dry”.
  21. ↑ Jacques Dalechamps. Histoire generale des plantes contenant 18 livres etc. ou sont pourtraites et descrites infinies plantes etc. faite francoise par Jean Desmoulins. Ph. Borde, L. Arnaud et Cl. Rigaud, 1653, p. 67–. 
  22. ↑ Les Commentaires de P. A. Matthiolus ... sur les six livres de P. D. ... de la matière medicinale. [With the text.] Traduits de Latin en François par A. du Pinet; et ... augmentez ... tant de plusieurs remedes et diverses sortes de maladies; comme aussi des distillations, et de la cognoissance des simples, 1620, p. 70–. 
  23. ↑ Ovidi. Amors. Fundació Bernat Metge, 1971, p. 38–. ISBN 978-84-7225-969-0. 
  24. ↑ Publio Ovidio Nasón. EL ARTE DE AMAR: LA EROTICA ROMANA. Ediciones Ibéricas y L.C.L., 1965, p. 119–. ISBN 978-84-7083-041-9. 
  25. ↑ DCVB: Restoble.
  26. ↑ Geoffroy de Ville-Hardouin, Henri de Valenciennes, Joinville, Pierre Sarrasin, Duguesclin, Christine de Pisan. Proux, 1836, p. 207–. 
  27. ↑ Palestra Sagrada, o Memorial de Santos de Cordoba: Con Notas, Y Reflexiones criticas, sobre los principales sucesos, sobre de sus Historias. Que Comprehende Los Meses De Diciembre, y varios Apendices para mayor ilustracion de toda la Obra. Rodriguez, 1772, p. 2–. 
  28. ↑ Víctor Balaguer. Bellezas de la historia de Cataluña, 1. Narciso Ramírez, 1853, p. 209–. 
  29. ↑ Ernesto Zaragoza Pascual. Abaciologi del Monestir de Sant Feliu de Guíxols (segles X-XIX). L'Abadia de Montserrat, 1998, p. 18–. ISBN 978-84-7826-953-2. 
  30. ↑ Sònia Gros Lladós. «Aquella dolçor amarga»: La tradició amatòria clàssica en el 'Curial e Güelfa'. Universitat de València, 2015, p. 51–. ISBN 978-84-370-9767-1. 
  31. ↑ Joanot Martorell. Tirant lo Blanc I. Linkgua digital, 1 gener 2014, p. 59–. ISBN 978-84-9953-463-3. [Enllaç no actiu]
  32. ↑ George Sale; George Psalmanazar; Archibald Bower An Universal history, from the earliest account of time. Printed for T. Osborne, 1760, p. 448–. 
  33. ↑ Onofre Pou. Thesaurus puerilis. ex typographia Iacobi à Cendrat, 1600, p. 9–. 
  34. ↑ Historiadores primitivos de las Indias occidentales, que junto, traduxo en parte, y saco, a luz ilustrados con eruditas notas Andres Gonzalez Barcia. na, 1749, p. 2–. 
  35. ↑ Segunda Decada ... Desde el principio del Govierno de Alexandro Farnese, Tercero Duque de Parma y Placencia: 2, 1681, p. 536–. 
  36. ↑ Nemesio Fernández Cuesta. Nuevo viajero universal,2: enciclopedia de viajes modernos, recopilacion de las obras mas notables sobre descubrimientos, exploraciones y aventuras publicada por los mas celebres viajeros del siglo XIX, Humboltd, Bruckhardt, Livingstone, Parkyns, Huc, Clapperton, Leichhardt, etc., etc. Gaspar y Roig, 1860, p. 483-. 
  37. ↑ EL TRACISTA FRAY JOSÉ DE LA CONCEPCióN
  38. ↑ Fra Josep de la Concepció. Tesi
  39. ↑ Márton Szentiványi. Curiosiora et selectiora variarum scientiarum miscellanea. 3 decades [each in 3 pt.]., 1689, p. 401–. 
  40. ↑ Fermín CABALLERO. La Turquía, teatro de la guerra presente. E.Aguado, 1828, p. 221–. 
  41. ↑ Augustin Calmet; Henri François de Vence Sagrada Biblia: en latin y español, con notas literales, críticas é históricas, prefacios y disertaciones, sacadas. Galvan, 1831, p. 441–. 
  42. ↑ Francisco Marron. Ideas sobre algunos instrumentos y metodos para levantar planos topograficos, por ... Francisco Marron: 2. Imprenta Nacional, 1847, p. 9–. 
  43. ↑ Andrew Archibald Paton. Highlands and Islands of the Adriatic: Including Dalmatia, Croatia, and the Southern Provinces of the Austrian Empire. Chapman and Hall, 1849, p. 233-. 

Read other articles:

Daftar Duta Besar Indonesia untuk Thailand

Duta Besar Luar Biasa dan Berkuasa Penuh Republik Indonesia untuk Kerajaan Thailandmerangkap UNESCAPLambang Kementerian Luar Negeri Republik IndonesiaPetahanaRachmat Budimansejak 26 Oktober 2020KantorBangkok, ThailandDitunjuk olehPresiden IndonesiaPejabat perdanaB. P. H. BintoroDibentuk1947[1]Situs webkemlu.go.id/bangkok/id Berikut adalah daftar diplomat Indonesia yang pernah menjabat Duta Besar Luar Biasa dan Berkuasa Penuh Republik Indonesia untuk Kerajaan Thailand merangkap UN...

 

Jalur Arbatsko-Pokrovskaya

!B9989013877113  3  Jalur Arbatsko-Pokrovskaya The geographical route of the lineIkhtisarJenisAngkutan cepatSistemMetro MoskwaLokasiMoskwaTerminusPyatnitskoye Shosse (west)Shchyolkovskaya (east)Stasiun22Penumpang harian954.549[1]OperasiDibuka13 Maret 1938PemilikMoskovsky MetropolitenOperatorMoskovsky MetropolitenKarakteristik lintasSebagian besar bawah tanahRangkaian81-740/741Data teknisPanjang lintas451 km (280 mi)Lebar sepur1.520 mm (4 ft ...

 

Daftar sepeda motor Honda

Logo Honda (sepeda motor) Berikut ini adalah daftar sepeda motor Honda yang saat ini masih terjual di dealer resmi sepeda motor Honda di Indonesia. Matic Honda ADV Honda BeAT Honda EM1 e: Honda Forza Honda Genio Honda Stylo Honda PCX Honda Scoopy Honda Vario Bebek Honda CT125 Honda Revo Honda Sonic 150R Honda Super Cub C125 Honda Supra GTR 150 Honda Supra X 125 Honda ST125 Dax Sport Honda CB150 Verza Honda CB150R Streetfire Honda CB150X Honda CB500X Honda CB650R Honda CBR150R Honda CBR250RR H...

Первородный грех

Об экономическом термине см. Первородный грех (экономика). ХристианствоБиблия Ветхий Завет Новый Завет Евангелие Десять заповедей Нагорная проповедь Апокрифы Бог, Троица Бог Отец Иисус Христос Святой Дух История христианства Апостолы Хронология христианства Ран�...

 

Mario Desiati

Mario Desiati nel 2018 al Festival internazionale del giornalismo di Perugia Premio Strega 2022 Mario Desiati (Locorotondo, 13 maggio 1977) è uno scrittore, poeta e giornalista italiano. Indice 1 Biografia 2 Opere principali 2.1 Prosa 2.2 Poesia 2.3 Curatele 2.4 Premi e riconoscimenti 3 Note 4 Altri progetti 5 Collegamenti esterni Biografia Nato a Locorotondo (Bari) nel 1977[1], ma cresciuto nella vicina Martina Franca (in provincia di Taranto)[2], risiede stabilmente a Roma,...

 

The Ghost in Science

This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: The Ghost in Science – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (May 2013) (Learn how and when to remove this template message) 1990 studio album by Susumu HirasawaThe Ghost in ScienceStudio album by Susumu HirasawaReleasedMay 25, 1990 ...

Thomas Mein

Thomas MeinInformationsNaissance 12 janvier 1999 (25 ans)GatesheadNationalité britanniqueÉquipes UCI 2020Canyon DHB p/b Soreen2021Canyon dhb SunGod2022WiV SunGodPrincipales victoires Champion de Grande-Bretagne de cyclo-cross (2022)modifier - modifier le code - modifier Wikidata Thomas Mein, né le 12 janvier 1999 à Gateshead, est un coureur cycliste britannique. Il participe à des compétitions de cyclo-cross, de VTT et de cyclisme sur route. Biographie Cette section est vide, insuf...

 

Man of Steel (film)

Man of SteelPoster rilis teatrikalSutradaraZack SnyderProduserCharles Roven, Christopher Nolan, Emma Thomas, Deborah SnyderSkenarioDavid S. GoyerCerita David S. Goyer Christopher Nolan BerdasarkanSupermanoleh Jerry SiegelJoe ShusterPemeran Henry Cavill Amy Adams Michael Shannon Diane Lane Kevin Costner Laurence Fishburne Antje Traue Ayelet Zurer Russell Crowe Penata musikHans ZimmerSinematograferAmir MokriPenyuntingDavid BrennerPerusahaanproduksi Legendary Pictures DC Entertainment Sync...

 

State Highway 34 (Kerala)

This article relies largely or entirely on a single source. Relevant discussion may be found on the talk page. Please help improve this article by introducing citations to additional sources.Find sources: State Highway 34 Kerala – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (March 2012) State Highway 34Koyilandy – Edavanna RoadSH 34 highlighted in redRoute informationMaintained by Kerala Public Works DepartmentLength44 km (27 mi)...

Dallas Mavericks

Dallas MavericksPallacanestro Campione della NBA Southwest Division «Mavs, Los Mavs, Big D, Mavsland» Segni distintivi Uniformi di gara Casa Trasferta Terza Colori sociali Blu reale, blu marino, argento, nero[1][2]                    Simboli Cavallo Dati societari Città Dallas (TX) Nazione  Stati Uniti Campionato NBA Conference Western Conference Division Southwest Division Fondazione 1980...

 

Gualtiero De Angelis

Gualtiero De Angelis Gualtiero De Angelis (Roma, 22 novembre 1899 – Roma, 6 giugno 1980) è stato un attore e doppiatore italiano. Indice 1 Biografia 2 Filmografia 3 Prosa radiofonica Eiar 4 Varietà radiofonici Rai 5 Doppiaggio 6 Note 7 Altri progetti 8 Collegamenti esterni Biografia Padre di Manlio, Enrico e Paola De Angelis e nonno di Vittorio e Eleonora De Angelis e di Massimiliano Virgilii, è stato attore ma soprattutto uno dei maggiori doppiatori italiani dagli anni trenta fino agli ...

 

The Improv

Comedy club franchise This article is about the American comedy club franchise. For the TV series, see The Improv (TV series). This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: The Improv – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (October 2009) (Learn how and when to remove this message) L.A. Improv on Mel...

Wabah cacar 1978 di Britania Raya

Sayap timur University of Birmingham Medical School; sumber wabah Wabah cacar 1978 di Britania Raya mengakibatkan kematian Janet Parker, seorang fotografer medis Britania Raya, yang menjadi orang terakhir yang tercatat meninggal akibat cacar. Penyakit dan kematiannya, yang berkaitan dengan kematian dua orang lainnya, berujung pada Shooter Inquiry, sebuah penyelidikan resmi oleh para pakar yang diangkat pemerintah yang memuci perubahan radikal soal bagaimana patogen berbahaya dikaji di Britani...

 

Державний комітет телебачення і радіомовлення України

Державний комітет телебачення і радіомовлення України (Держкомтелерадіо) Приміщення комітетуЗагальна інформаціяКраїна  УкраїнаДата створення 2003Керівне відомство Кабінет Міністрів УкраїниРічний бюджет 1 964 898 500 ₴[1]Голова Олег НаливайкоПідвідомчі ор...

 

ASP Westward

ASP WestwardIndustryNewspaperOwner1013 CommunicationsParentHearst Corporation Houston Community Newspapers (ASP Westward) Examiner Newspaper Group/The Rancher/Sugar Land Sun offices ASP Westward, L.P., or Westward,[1] was a local newspaper company, headquartered in Greenspoint, Houston.[2][3] It is owned by 1013 Communications of Reno, Nevada.[4] Houston Community Newspapers In Greater Houston ASP Westward did business as Houston Community Newspapers (HCN),[...

2016年美國總統選舉

2016年美國總統選舉 ← 2012 2016年11月8日 2020 → 538個選舉人團席位獲勝需270票民意調查投票率55.7%[1][2] ▲ 0.8 %   获提名人 唐納·川普 希拉莉·克林頓 政党 共和黨 民主党 家鄉州 紐約州 紐約州 竞选搭档 迈克·彭斯 蒂姆·凱恩 选举人票 304[3][4][註 1] 227[5] 胜出州/省 30 + 緬-2 20 + DC 民選得票 62,984,828[6] 65,853,514[6]...

 

乌克兰总理

 烏克蘭總理Прем'єр-міністр України烏克蘭國徽現任杰尼斯·什米加尔自2020年3月4日任命者烏克蘭總統任期總統任命首任維托爾德·福金设立1991年11月后继职位無网站www.kmu.gov.ua/control/en/（英文） 乌克兰 乌克兰政府与政治系列条目 宪法 政府 总统 弗拉基米尔·泽连斯基 總統辦公室 国家安全与国防事务委员会 总统代表（英语：Representatives of the President of Ukraine） 总...

 

Kiryat Arba

Israeli settlement in the West Bank Local council in West BankKiryat Arba קִרְיַת־אַרְבַּע‎قرية أربعLocal councilHebrew transcription(s) • ISO 259Qiryat ʔarbaˁ • Also spelledQiryat Arba (official)Kiryat ArbaCoordinates: 31°31′42″N 35°7′7″E / 31.52833°N 35.11861°E / 31.52833; 35.11861RegionWest BankDistrictJudea and Samaria AreaFounded1968–1971Government • Head of MunicipalityEliyahu ...

Chinese art

Visual art originated in China This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Chinese art – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (October 2023) (Learn how and when to remove this message) Chinese artTwo flasks with dragons; 1403–1424; underglaze blue porcelainAuspicious Cranes by Emperor Huizong de...

 

KRFF-LP

Community radio station in Moorhead, Minnesota KRFF-LPMoorhead, MinnesotaBroadcast areaFargo-MoorheadFrequency95.9 (MHz)BrandingRadio Free FargoProgrammingFormatFreeformOwnershipOwnerRadio Free Fargo LLCHistoryFirst air dateJanuary 1, 2010Former call signsKXBQ-LP (2004–2015)Call sign meaningRadio Free FargoTechnical informationLicensing authorityFCCClassL1ERP50 wattsHAAT42.4 metersLinksPublic license information LMSWebsitehttp://www.radiofreefargo.org KRFF-LP (95.9 FM) is a non-profit low p...