Un pont llevadís[1] o pont basculant és un pont mòbil amb un contrapès que equilibra contínuament un tram, o "fulla", al llarg de la seva oscil·lació ascendent per proporcionar pas per al trànsit de vaixells. Pot ser de fulla simple o doble.
Avui en dia, els ponts llevadissos se solen situar als rius i ports per on passen grans vaixells o velers amb els pals alts. Els contrapesos necessaris per equilibrar la part basculant es poden situar per sobre o per sota de la coberta del pont.
Els ponts basculants s'utilitzen des de l'antiguitat. En aquella època s'utilitzaven als castells i fortaleses per travessar el seu fossat. S'aixecaven mitjançant politges i cordes o cadenes. Eren d'una sola fulla.
No obstant això, no va ser fins a l'adopció d'energia de vapor durant la dècada de 1850 que va permetre moure ràpidament l'estructura per a una aplicació pràctica.
James Meadows Rendel va dissenyar el 1831 el primer pont basculant amb un mecanisme hidràulic, a l'estuari de Kingsbridge a Anglaterra.[2]
El pont de pivot fix (en anglès: fixed-trunnion; també conegut com a bàscula de Chicago) gira al voltant d'un eix gran que eleva la fulla o fulles. El nom de Chicago deriva de la ciutat, on és àmpliament utilitzat i és una evolució del pivot fix dissenyat per Joseph Strauss.[4]
Elevador rodant
El pont d'elevador rodant (en anglès: rolling lift trunnion; també conegut com a elevador rodant "Scherzer"), puja la fulla rodant sobre una pista semblant a una base d'un balancí. L'elevador rodant "Scherzer" és un refinament patentat per l'enginyer estatunidenc William Donald Scherzer el 1893.[5]
Tipus Rall
El tipus "Rall", poc habitual, combina un elevador rodant amb un moviment longitudinal als pivots quan s'obre.[6] El va patentar Theodor Rall l'any 1901.[4][6][7] Un dels pocs exemples que perviuen és el pont de Broadway (1913) a Portland, Oregon.[6][8]
El port basculant del port de Barcelona, conegut com a pont "Porta d'Europa" (inaugurat l'any 2000) és el pont més gran de la seva tipologia. Els 109 metres que mesura la llum del seu tram mòbil, és a dir, la distància entre les ròtules de rotació de cadascuna de les seves fulles, li han atorgat aquest rècord.
[9]
El seu disseny es va adjudicar a l'enginyer de camins Juan José Arenas de Pablo, amb l'assistència tècnica de Walter Kaufmann.