PROFILPELAJAR.COM

Infotaula edificiPort de Mataró
	Vista aèria del Port de Mataró
Dades
Tipus	Port marítim
Obertura	1991
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Mataró (Maresme)
Localització	Passeig del Callao, s/n
Banyat per	mar Mediterrània
	41° 31′ 46″ N, 2° 26′ 42″ E / 41.529385°N,2.445086°E
Activitat
Capacitat màxima	1.080 vaixells
Lloc web	portmataro.org

El Port de Mataró és un port esportiu inaugurat l'any 1991^[1] a la ciutat de Mataró, capital del Maresme. Està gestionat per l'organisme públic Consorci Port Mataró i disposa d'un total de 1.080 amarratges per a embarcacions de fins a divuit metres d'eslora. Actualment està totalment dedicat a la navegació esportiva, encara que en els seus inicis comptava amb una dàrsena pesquera i una llotja de peix, ja desaparegudes.

És membre de l'Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (ACPET)^[2] i des de 1998 està guardonat amb la bandera blava i el certificat EMAS en reconeixement de la gestió mediambiental.

Instal·lacions i serveis

Els amarratges compten amb tots els serveis habituals (aigua i electricitat) i el port disposa de grua amb capacitat per a dotze tones, pòrtic elevador de 120 tones, aparcament, base nàutica i un extens varador. També hi ha una benzinera amb servei automàtic oberta les 24 hores.

Al Port de Mataró també hi ha una marina exclusiva per a grans eslores, la Mataró Marina Barcelona. Es tracta d'una base nàutica dissenyada especialment per a iots i superiots amb accés privat i ús exclusiu per als seus clients.^[3]

En els 7.000 m² de superfície que ocupa la zona comercial del port hi ha diverses botigues i tallers nàutics, entre els quals es troben centres de vela, rem, pesca i submarinisme. Compta, també, amb una oferta de bars, restaurants i locals d'oci nocturn. Està situat a poca distància del nucli urbà de la localitat, on es poden trobar tot tipus de comerços i serveis. L'any 2012 s'inaugurà l'Hotel Atenea Port, el primer quatre estrelles de la ciutat, amb un total de 95 habitacions i 10 apartaments, restaurant i centre d'spa.^[4]

Història del port

El procés de desenvolupament del port a Mataró va ser llarg i infructuós. La ciutat, mancada d'una connexió marítima a l'alçada del seu desenvolupament industrial i econòmic, va assajar sense èxit des del segle xviii la construcció d'aquesta infraestructura estratègica, de la qual ja disposaven altres ciutats de tradició marinera properes com Barcelona o Arenys de Mar.

Malgrat tot, Mataró va mantenir fins a mitjan segle xix una activitat naviliera de primer ordre, essent un dels punts des d'on s'organitzaren més expedicions comercials d'ultramar fins a Amèrica i allotjant una de les drassanes on es construïen i matriculaven més naus de tot el litoral català.^[5]^[6] La capital maresmenca arribaria a ser la segona població marítima de Catalunya en volum comercial i nombre de mariners matriculats, fet pel qual va ser declarada capital d'una província marítima entre 1750 i 1867, d'on prové la bandera de la ciutat.

A pesar d'aquests antecedents, emperò, Mataró no reeixí en el seu propòsit fins a les acaballes del segle xx, posant fi a una «frustració històrica» després de gairebé 300 anys.^[7] El projecte arquitectònic definitiu fou dissenyat per Eduard Cot, Àngel Fàbregas i Joan Antoni Torner^[8] i les instal·lacions portuàries es posaren en funcionament l'any 1991.

Cronologia^[9]^[10]^[11]

1701: sol·licitud a Felip V del permís per a construir un moll o port, a més d'altres privilegis com l'obtenció del títol de ciutat, concedits pel monarca l'any següent.
1779: projecte de port realitzat per l'arquitecte mataroní Fèlix Puig, de dimensions superiors a les actuals.
1886: es va aixecar el plànol del fondejador de Mataró expressant la necessitat i conveniència de construir-hi un port de refugi.
1918: es va aprovar un nou projecte impulsat per Carles Padrós i s'autoritzà la subhasta de les obres. El cost total de l'obra pujava a 1.390.756,45 pessetes. La subhasta va ser declarada deserta per dues vegades i el projecte aparcat.
1950: es va aprovar un nou projecte d'Aurelio González Isla amb un cost de 12.503.205 ptes. Malgrat iniciar-se es va acabar abandonant després de col·locar el primer pilar.
1965: es va construir l'espigó a causa de l'alarmant retrocés de la platja, fet que va revifar les esperances de tenir port i va fer néixer el Club Nàutic de Mataró. Directius i socis de l'entitat van presentar un nou projecte el juliol de 1967 a la Jefatura de Costas.
1972: l'Ajuntament de Mataró, la Caixa d'Estalvis Laietana, el Club Nàutic de Mataró, la Confraria de Pescadors, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i les Drassanes Xufré van constituir una societat mixta pro-port amb el nom de Port de Mataró SA.
1980: el Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme va atorgar la concessió administrativa a l'empresa Port de Mataró SA.
1981: el Ple municipal va aprovar un projecte que situava el port entre els carrers Sant Joan i Sant Antoni. Per Resolució de la Generalitat de Catalunya, la concessió es va concedir per un termini de 30 anys.
1983: com a resposta a les protestes populars, es va portar el port més cap a ponent, entre el carrer Lepanto i les drassanes Xufré.
1988: el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, l'alcalde Manuel Mas i Josep Beltran van col·locar la primera pedra del port el 10 d'abril. Les obres començarien el 2 de maig.
1991: el 7 de juliol es van inaugurar les instal·lacions nàutiques.
1993: es va aprovar el projecte d'urbanització i es posà en funcionament la Zona Comercial.
1996: davant la impossibilitat de mantenir la gestió privada, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Mataró varen crear l'organisme públic Consorci Port Mataró.

Imatges històriques del litoral mataroní

Vista panoràmica de la ciutat de Mataró des del mar (1668)
Desembarcament a Mataró de la reina Elisabet Cristina de Brunsvic, esposa de l'arxiduc Carles (1708)
Plànol dels fondejadors i platja de la ciutat de Mataró (1813)
Plànol del fondejador de Mataró (1886)

Entitats i vida associativa

El Club Vela Mataró, el local social del qual està situat a la part alta del port, organitza diferents cursos i regates. Disposa d'una rampa i una zona de varada d'embarcacions de vela lleugera just al costat de la bocana.

Altres entitats allotjades a les instal·lacions portuàries són l'Escola de Vela Mataró, el Club de Rem Mataró i la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques (SPAS).

El Port de Mataró és el port base de l'embarcació Sant Ramon, un llaüt de 1904 gestionat per l'associació Bricbarca–Centre d'Estudis Nàutics de Vilassar de Mar.^[12]

Accés marítim

La bocana del port té una amplada de vuitanta metres i un calat de set. Des del mar, resulta fàcil d'identificar gràcies als alts edificis del centre la ciutat. També pot utilitzar-se com a referència el castell de Burriac, situat al cim d'un característic muntanya de forma cònica. El litoral no presenta cap impediment per a la navegació.

El far de Mataró funciona amb una fase de 4 centelleigs verds en un espai de 16 segons, visible fins a 5 milles de distància: Fl(4)G.16s15m5M.

El servei de Marineria es comunica a través del Canal 9 del VHF i funciona les 24 hores.^[13] A través d'un conveni amb la Creu Roja de Mataró, s'ofereix un servei de remolc i assistència a embarcacions avariades.

Accés terrestre

En cotxe: per l'autopista C-32 o la carretera N-II.
En transport públic: amb tren de Rodalies fins a Mataró. L'estació es troba davant per davant del port.

Galeria d'imatges

Panoràmica del port
Imatge del port
Imatge del port
Imatge del port
Visió nocturna de l'espigó

Referències

↑ «Port de Mataró». Agència Catalana de Turisme. [Consulta: 20 març 2020].
↑ «Port de Mataró». Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics. Arxivat de l'original el 9 d’octubre 2020. [Consulta: 20 març 2020].
↑ «Mataro Marina Barcelona». Varador 2000. [Consulta: 20 març 2020].
↑ «El nou hotel del Port, a punt d'obrir amb un 70% d'ocupació». Capgròs, 30-03-2012.
↑ GIMÉNEZ I BLASCO, Joan. La província marítima de Mataró. Economia i conflictes socials (1750-1870). Mataró: Fundació Iluro, 2013, p. 28-30 (Premi Iluro, 2012). ISBN 978-84-937992-2-9.
↑ LLOVET, Joaquim. La matrícula de mar i la província de marina de Mataró al segle XVIII. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana / Rafael Dalmau, 1980, p. 195 (Premi Iluro, 1979). ISBN 84-232-0165-1.
↑ MAS I ESTELA, Manuel «El impacto del puerto de Mataró». La Vanguardia, 13-07-1991, pàg. 50.
↑ CATÀ, Joan i MANENT, Ramon. Mataró siglo XXI: las nuevas perspectivas (en castellà). Barcelona: Lunwerg Editores, 2001, p. 90. ISBN 84-7782-813-X.
↑ Departament de política Territorial i Obres Públiques. Pla estratègic i director del Consorci Port Mataró. Resum executiu.. Generalitat de Catalunya, Juny 2008, p. 4-5 [Consulta: 20 març 2020]. Arxivat 2020-03-20 a Wayback Machine.
↑ «Història. De 1702 fins a l'actualitat». Port de Mataró. Arxivat de l'original el 22 de març 2020. [Consulta: 22 març 2020].
↑ «Mataró es llança “a la mar”». El Tot Mataró i Maresme, 07-09-2012.
↑ «El Sant Ramon». Bricbarca—Centre d'Estudis Nàutics de Vilassar de Mar. [Consulta: 20 març 2020].
↑ «Arribar en vaixell». Port de Mataró. Arxivat de l'original el 2020-03-20. [Consulta: 20 març 2020].