PROFILPELAJAR.COM

Porbandar
Tipus	principat de l'Índia i estat desaparegut
Localització
	21° 38′ N, 69° 36′ E / 21.63°N,69.6°E
Colònia	Raj britànic
Presidència	presidència de Bombai
Capital	Chhaya (en) (1547–1785); Porbandar (1785–1948)
Població humana
Població	115.673 (1931) (70,23 hab./km²)
Llengua utilitzada	gujarati ; hindustànic ; sànscrit ; anglès
Geografia
Superfície	1.647 km²
Dades històriques
Creació	1193 (Gregorià)
Dissolució	1948
Següent	Índia
Organització política
Forma de govern	monarquia absoluta

Porbandar fou un estat tributari protegit a l'agència de Kathiawar amb una superfície de 1.647 km², a l'oest de la península de Kathiawar, amb capital a Porbandar (ciutat), que era municipalitat. El forma una franja de terra a la riba de la mar d'Aràbia d'uns 40 km d'ample fins a les muntanyes Barda, regat per diversos rius entre els quals el Bhadar, Sorti, Vartu, Minsar i Ojat, perennes; a la costa hi ha zones de maresmes conegudes com a gher, la més gran la de Modhwara, de 10 km de llarg i 6 d'ample, connectada amb la mar pel rierol Kindari. La població era:

1872: 72.077
1881: 71.072
1891: 85.785
1901: 82.640
1931: 115.673

La població era de majoria hindú (7 a 1 amb els musulmans). Estava repartida en 96 pobles.

El sobirà és un rajput jethwa i la seva antiguitat seria del segle X. Des de 1193 un príncep d'aquest clan expulsat de Morvi dominava Barda i part de la costa adjacent de Halar; el 1307, després del saqueig i conquesta de Ghumli, es van establir a Ranpur on van romandre fins al 1574 que foren expulats cap a Chhaya; van rebre Porbandar i Navi del govern mogol i van reconquerir moltes de les seves antigues possessions dels jadeja rajputs. El 1785 Sultanji o Sartanji va traslladar la seu de govern a Porbandar (ciutat) que va esdevenir la nova capital i va donar nom a l'estat. El 1807 va signar un tractat amb els britànics ratificat el 5 de desembre de 1809. Més tard se li va concedir sanad d'adopció i salutació d'11 canonades augmentada posteriorment a 13. El títol dels sobirans era de rana. Porbandar era considerat estat de primera classe a Kathiawar fins al 1869 que va passar a tercera classe, però va recuperar el rang el 1886. El tribut era de 48.504 rúpies conjuntament al govern britànic, al Gaikwar de Baroda i al nawab de Junagarh. Disposava el 1905 de 299 homes de policia. L'1 de gener de 1919 el sobirà va rebre el títol de maharana rana sahib.

Llista de reis

Ramdevji IV 1550-1574
Khimaji I 1574-1626 (net)
Vikmatji II 1626- ?
Khimaji II ?-1699
Bhimsimhji 1699 - 1709
Sultanji (fill)
Khimaji III 1709 - 1728 (fill)
Vikmatji III Khimaji 1728 - 1757 o 1759
Sultanji o Sartanji II Vikmatji 1757 o 1759 - 18904 i 1812 - 1813
Haloji Sartanji (o Sultanji), nominalment regent 1804 - 1812
Khimaji IV Haloji Pratirajji 1813 - 1831
Vikramatji IV Khimoji 1831 - 1900
Rani Rupaliba Kunverba, regent 1831 - 1841
Bhavsinhji Madhavsimhji 1900 - 1908
Natwarsimhji Bhavsinhji 1908 - 1948 (+ 1979), des de 1918 maharana

Bandera

Porbandar era un dels estats que tenia dret a utilitzar a la mar el pavelló vermell britànic amb l'emblema local, un hanuman blanc. La bandera de l'estat era triangular de color safrà però amb una ampla vora porpra pels tres costats. A la vora del pal hi havia un trident brodat de plata amb una alta i estreta bandera formada per dos triangles a manera de biforcada.