És pintor d'obres de gènere i d'història a més de bon retratista, retrata a Alfonso XII i a María de las Mercedes. Bon decorador, decora el Palau del Marqués de Dosaigües, el dels Ducs de Santoña i el del marques de Larios a Madrid. És un dels aquarel·listes més interessants del XIX espanyol, soci fundador de la Sociedad de Acuarelistas de Madrid i del Círculo de Bellas Artes de Madrid.
Obres seues són:
Dos escenas de galanteo en tiempos de Felipe II, Tipo de la Ribera de la Albufera de Valencia, Proclamación de Boabdil, Contraste, Dos Chulas,Mujer en la iglesia, El enamorado, San Francisco y el hermano León, Bailarina con pandereta, Bailarina con castañuelas, El Picador, Lección de Minué, La Orden Del Rey, Idilio en el Café, !Que viene el Toro¡.
Guardons
Plácido Francés va obtindre:
Primer Premi a l'Exposició Provincial de Granada en 1857.
Menció a l'Exposició Nacional de Belles Arts en 1867 per un quadre de temàtica cervantina.
Primera Medalla a la Mostra Regional de Saragossa en 1868.
Tercera Medalla a l'Exposició Nacional de Belles Arts en 1871 per Vivac de pobres.
Segona Medalla a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.
Tercera Medalla a l'Exposició Nacional de Belles Arts en 1890
Segona Medalla a l'Exposició Nacional de Belles Arts en 1892 per El consejo del padre.
Condecoració a l'Exposició Nacional de Belles Arts en 1895.