El Pla I constava de quatre eixos d'actuació principals: mesures de suport a empreses i famílies; de foment de l'ocupació; mesures financeres i pressupostàries; i, finalment, mesures de modernització de l'economia.
La primera part del pla I va injectar 7.836 milions d'euros, i la segona fins a 5000 més.[2] Aquests fons van ser repartits entre les diferents administracions, sent els ajuntaments les institucions que decidien en quines obres públiques s'invertiria aquests diners. A aquestes actuacions van seguir unes altres, que en total van elevar el muntant del Pla E a més de 50.000 milions d'euros.[3]
Davant la continuïtat de la crisi i l'augment de l'atur, aquest pla va ser perllongat amb el nom de Pla d'Economia Sostenible (Fons estatal per a l'ocupació i la sostenibilitat local). Les mesures del pla no van arribar a reactivar l'economia tant com es pretenia, encara que és difícil valorar quina hagués estat la seva evolució de no haver-se aplicat el Pla.
Partides de despesa pública com el Pla i altres similars van contribuir al fet que el deute de l'estat creixés de manera exponencial en un període molt curt de temps (unit a la reducció d'ingressos de l'Estat), la qual cosa va ser el detonant de la crisi de deute sobirà que va sofrir Espanya posteriorment.