La travessen els rius Miño, Barbaña i Lonia. Té famoses fonts d'aigües termals, entre elles les Burgas, on l'aigua surt a temperatures superiors als 60 °C. Sovint és coneguda com a Ciutat de les Burgas.
Destaquen com a monuments la catedral, del segle xii, amb els seus pòrtics d'O Paraíso i el Sant Crist, el pont vell, el claustre de San Francisco, les esglésies d'A Trindade i San Domingos i el conjunt de la ciutat vella, en procés de recuperació.
Topònim
Batejada pels romans com Auriense, "la ciutat d'or", per la seva abundància a la zona, va ser una important ciutat de la província romana d'Hispània fins que es van esgotar les reserves d'aquest mineral, que es trobaven en el riu Miño. Un topònim relacionat és el de la platja fluvial d'Oira.
També es creu que el nom de la ciutat ve del llatíaquare urente (aigües abrasadores), o del germànic Warmse (llac calent), per les conegudes fonts d'aigües termals, les Burgas, una de les moltes que existeixen al municipi.
Tot i que hi havia assentaments castrenys a la vora dels rius Miño i Loña com els de Valdegola, Oira i San Tomé, la ciutat té el seu origen en l'assentament romà al costat de les Burgas i de la guarnició del pont, originalment romà.
Situada prop de la Via Nova que unia Bracara Augusta (avui Braga, a Portugal) amb Asturica Augusta (avui Astorga, a Lleó) la ciutat va mantenir importància després de l'època romana pel seu pont i situació central en l'antiga Gallaecia. Es creu que va ser cort reial dels sueus durant els regnats de Carriaric i Teodomir, que va ser el que va fundar la primera església dedicada a Sant Martí de Tours.
Després de les incursions àrabs i normandes del segle x, s'inicia una lenta recuperació. El 1084 el bisbe Ederonio restaura la catedral, avui dia església de Santa María Nai. Durant el bisbat de Lourenzo d'Ourense, l'any 1122, la propietària Tareixa de Portugal concedeix la jurisdicció de la ciutat al bisbe i als seus successors, situació que es mantindria fins al segle xvii.
Al llarg de l'edat moderna Ourense va ser ciutat de capellans, nobles i funcionaris, sent la seva indústria la del vi, que es va mantenir fins a les plagues de finals del segle xix. En aquest segle la ciutat va incrementar la seva població amb la construcció de la carretera Villacastín-Vigo, i la nova línia ferroviària Monforte-Vigo també fa créixer la ciutat, que ja s'estén més enllà del tradicional nucli antic.
Durant el segle xx aquest creixement es va mantenir: Ourense va continuar sent el centre administratiu de la província amb una notable embranzida comercial lligada a l'emigració procedent de Zamora, Logronyo i Lleó que apareix atreta per les noves vies de comunicació.
Actualment Ourense és un important nus de comunicacions on es creuen tres autopistes o autovies, quatre Carreteres Nacionals, així com quatre vies de ferrocarril. L'estació d'Ourense-Empalme, una de les dues que té la ciutat, és la més important de Galícia, des d'on se centralitza tot el trànsit ferroviari del nord-oest de la península.
Geografia
Vista aèria de la ciutat.
El municipi té 85,2 km² i té una altitud màxima de 134 metres.
Clima
El clima d'Ourense és oceànic amb una forta influència del clima continental. La situació geogràfica de la ciutat, a l'interior d'una vall, fa que els estius sigui extremadament calorosos amb temperatures que habitualment superen els 35 °C. A l'hivern, les temperatures són baixes, tot i que normalment no baixen dels 0 °C.
La temperatura màxima més alta registrada a Ourense és de 42,6 °C el juliol de 1990 i la temperatura mínima més baixa va ser de -8,6 °C el dia de Nadal de l'any 2001.
Segons dades de l'INE de l'any 2013, el municipi d'Ourense té 107.542 habitants repartits entre el centre urbà i les 21 parròquies que formen el terme municipal. Això el converteix en el tercer municipi més poblat de Galícia, per darrere de Vigo i la Corunya. La densitat de població era de 1262,23 hab./km².
Ourense és la capital de la seva província, d'una comarca i d'un partit judicial. Ourense és la seu de l'Audiència i Jutjats Provincials, la Diputació d'Ourense, les delegacions de la Xunta de Galícia i de diversos organismes de l'Administració General de l'Estat com la Subdelegació del Govern, la Comissaria de la Policia Nacional o l'INSS.
La majoria de la ciutadania d'Ourense treballa en el sector terciari, tot i que també té importància el sector secundari amb diverses fàbriques relacionades amb la química i els seus derivats.
La ciutat també rep la influència del parc tecnològic de Galícia, que tot i que no es troba dins del municipi, aporta grans beneficis a la ciutat.
Finalment hi ha una autovia urbana, l'OU-11 que connecta l'A-52 amb el barri d'O Couto, el centre de la ciutat i la N-120 per descongestionar els accesos a la ciutat.
La xarxa de ferrocarril té el seu centre a l'estació d'Ourense-Empalme, tot i que hi ha una segona estació a la ciutat, la de San Francisco. Hi havia una tercera estació al municipi, la de Santa Cruz de Arrabaldo, que es troba a la parròquia d'Arrabaldo, fora del nucli urbà, però actualment no té cap servei.
A Ourense hi ha 28 línies urbanes d'autobús gestionades per l'empresa Urbanos de Ourense, que vertebren tots els barris de la ciutat. Una d'elles, la liña 25, coneguda com a Moucho Bus, circula només de nit. La línia 19 uneix el centre de la ciutat amb les Termes d'Outariz i es coneix com a Tren turístic de les Termes. També existeixen diverses línies regionals i estatals que surten des de l'estació d'autobusos d'Ourense.
Esport
En futbol, l'equip més important de la ciutat era el Club Deportivo Ourense, que es va fundar l'any 1952 després de la desaparició de la Unión Deportiva Orensana, que va arribar a jugar a Segona Divisió. El CD Ourense va desaparèixer per problemes econòmics l'any 2014. En la seva història va jugar 13 temporades a Segona Divisió i va guanyar en dues ocasions la Copa Federació. Actualment, l'Ourense Club de Fútbol, anomenat anteriorment Ponte CF, i la Unión Deportiva Ourense, fundada després de la desaparició del CD Ourense, juguen a la Tercera Divisió.
.jpg)
